Botiga

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928)

Josep M Vallès i Martí

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

Publicada el 1010 representa l'obra cabdal, més extensa i més important, de l'autor sobre ordes religlosomilitars. El valor d'aquesta obra rau en l'aportació dels documents que recull transcrits al text o bé a les notes a peu de pàgina, que li donen el caràcter de modernitat. Els documents que serveixen de base procedeixen principalment de l'Arxiu del Gran Prioret de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, l'Arxiu Reial de Barcelona, el de la castellana d'Amposta, conservat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, d'altres més petits. És per això que aquest treball serà d'utilitat no només per als investigadors dels esmentats ordes, sinó que els estudiosos locals hi trobaran informació per a l'elaboració de monografies sobre castells, viles, manifestacions de la vida econòmica, notes biogràfiques de personatges, apuntacions per estudiar l'evolució de costums d'institucions poc conegudes, com l'autor reconeix en el pròleg. Ha estat, doncs, aquest doble interès que ha motivat la reedició, amb la voluntat de posar a l'abast dels investigadors un treball que, per les seves característiques i actualitat, resulta gairebé de consulta imprescindible.

Edició Facsímil de la història del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya de Mn. Joan Segura i Valls editat el 1887 per Tipografia Catòlica de Barcelona.

Sumari
Pròleg. 7

Capítol 1: La medicina fa cent anys
1. Justificació. 12
2. Esbós biogràfic del Dr. Carrera. 12
3. Alguns fets sobre la situació sanitària al món occidental durant el segle XIX. 13
4. Els medicaments del segle XIX i les farmacopees. 16
5. El Dr. Carrera, els medicaments i la salut a Santa Coloma cap a finals del segle XIX. 21
6. Creences populars entorn de la medicina a Santa Coloma de Queralt en aquell temps. 30
7. Comentari final. 35
8. Referències bibliogràfiques. 39

Capítol 2: El formulari del Dr. Carrera
1. Introducció. 47
2. El Formulari. 49
3. índex alfabètic d'ingredients. 67
4. Notes esclaridores. 75

Epíleg. 87

Annex: El manuscrit. 89

Els jueus de Santa Coloma de Queralt per YOM TOV ASSIS.

Estudi econòmic i demogràfic de la comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt a la fi del segle XIII .

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum II

Santes Creus 1971

Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet

La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort

Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn

L'afer dels escapularis, per Artemi Folch

Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart

El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies 

El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon 

Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars 

Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis

La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix

El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.

El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu

Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke

L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum I

Santes Creus 1970

In memoriam, per Joan Noguera i Salort

Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul

El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent

Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.

Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.

Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig

El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach. 

Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs

Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.

Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.

Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer 

Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa

Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol 

Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó

Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill

Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.

El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa

Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet

Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba

De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey

Un gran enamorat, per J. Olives i Canals

A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes

Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns.

Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.

En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.

El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de Déu de la Serra, projectada en la Creu Verda, la imatge gran de la Mare de Déu i, més tard, en la petita. Una advocació ubicada en un mateix santuari, que mossèn Pau Queralt va qualificar com «el de més anomenada, llevat del de Montserrat, “de tota la nació catalana”». Es relaten les sortides de les dues imatges de les marededeus, les quals obeïen dues motivacions fonamentals: la imatge petita bàsicament sortia per rogatives, i la gran, per fets bèl·lics o per a grans celebracions i commemoracions.

La imatge petita va ser cisellada a la segona meitat del segle xvii per així poder-la traslladar processionalment i venerar-la pels carrers de Montblanc en les pregàries, moltes d’elles per mor de l’eixut, i accions de gràcies públiques. Es detallen les vegades que, entre 1687 i 1924, la imatge baixà a la vila. En la part central de l’obra es descriuen els estralls que ocasionà la Guerra del Francès en el monestir, amb la seva destrucció parcial i el salvament de les dues marededeus. Posteriorment s’expliquen les tasques de reconstrucció i les grans festes que tingueren lloc el 1816 amb el retorn de les dues imatges al seu monestir.

Finalment, es fa referència a la imatge gran, i s’especifiquen les seves sortides d’ençà la Coronació Canònica de 1906, l’intent de reconvertir aital commemoració en unes festes decennals i les propostes de canvi de dates de la Festa Major fins a la seva consecució l’any 1931, amb la coincidència de la celebració dels 25 anys de la Coronació.

Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.

Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari electe Excm. Sr. Josep Maria Sans Travé, Doctor en Filosofia i Lletres a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008. Inclou el discurs de contestació de l’acadèmic de número Excm. D. Sr. José E. Ruiz Domènec Doctor en Història Medieval.