Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.
Autors dels textos:
Teresa Camps; Jordi París i Fortuny
ÍNDEX
FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci
I—LA VILA I ELS HOMES
JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.
JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).
LA VILA I L'ART
JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).
FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.
JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.
BIBLIOGRAFIA
—————-
(del prefaci)
Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.
La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).
L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.
La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.
Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.
Jaume Mercadé i Queralt
(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)
Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.
Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.
La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.
Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.
Índex:
Presentació, per Xavier Salat Brúnel
Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps
Introducció, per Jordi Granell March
Arquitectura moderna:
Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet
per Miguel Usandizaga
Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet
per Albert Cuchí
Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra
per Francesc Murillo, Sònia Roca i
Patrícia Rodríguez
Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)
per Pablo Giori
Bibliografi5
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
Pere Queralt Fargas és un artista vallenc de llarga trajectòria a la ciutat. Aquest reconeixement en forma de catàleg arriba després de l’homenatge que a Valls se li va fer a través del seu Ajuntament l’any 2010, atorgant-li el Títol de Reconeixement de la Ciutat de Valls. Ara, aquest homenatge és a través del seu art.
El punt de partida i l’excusa és la celebració dels cinquanta anys de la realització del mural de la capella dels Dolors. Així doncs, quatre exposicions simultànies, amb gairebé cent cinquanta peces, ens serviran per acostar-nos a la seva obra artística, a la qual es va lliurar amb cos i ànima al llarg de gairebé seixanta anys.
Jaume Solé (Valls 1943) és un artista amb una àmplia trajectòria a nivell nacional i internacional. El seu treball s’inscriu en una actitud centrada en l’home, conjuntament amb el seu entorn, el seu paisatge i la seva situació política i social. És un artista fidel a si mateix i al seu temps. La seva obra va variant d’acord amb les seves circumstàncies i amb el seu compromís com a home i com a creador. El pintor vol que l’espectador reflexioni sobre el seu medi i sobre la situació que li ha tocat viure.
Creu que l’artista ha de ser el notari del seu temps i les seves obres han de servir per crear una consciència social. Aquest llibre fa un recorregut analític per totes les etapes de la seva trajectòria, des dels seus inicis amb el grup Un Nus, passant per totes les seves sèries: Mediterrània, Amazònia, Natura, Paisatges del món, Ignis, Estampes del 90. Homenatge a Sarajevo, Contrastos, Nucli, Fecunditat i Abstracció.
UN NUS es gesta com a grup artístic a Valls l’any 1971 amb el propòsit d’adoptar una pràctica artística afí als moviments artístics contemporanis. Va estar actiu entre 1973 i 1984, i es convertí en la iniciativa més important impulsada per artistes de Valls en els anys de la transició democràtica.
La principal estratègia va ser la dinàmica de grup, la recerca d’informació i la voluntat de traspassar l’àmbit local. Es relacionà amb el món artístic català i de fora de Catalunya, per treballar “amb concepte, amb llibertat, amb imaginació, amb sensibilitat, amb esperit, fugint de l’anar fent i del seguir camins fressats”. Tot aquest ampli bagatge no s’havia estudiat ni presentat en cap exposició ni en cap publicació d’una forma extensa.
És per això que el Museu de Valls, conscient de la importància de l’existència del grup per a la ciutat de Valls, ha organitzat una exposició que pretén omplir aquest buit i n’ha editat aquest catàleg.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
L'església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, (El Pla de Santa Maria, Alt Camp) és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l'església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L'edifici no encaixa en esquemes d'una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d'una manera molt breu.
En l'obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com documental, aflorada gràcies a l'esforç i a l'entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.
Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art forma part d’un projecte global que sobre la història de la comarca ha endegat el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Es tracta d’una recopilació sintètica d’estudis sobre la producció artística relacionada amb la Conca, des de l’època medieval fi ns a l’actualitat, que comprèn tant el patrimoni artístic produït per als pobles de la comarca, com aquell que ha estat executat per artistes conquencs, dins i fora d’ella. Els articles que conté han estat redactats per especialistes universitaris de cada una de les matèries. Són textos científi cs tractats amb registre didàctic i rigorós, que tant poden ser útils per als estudiosos com per al públic en general interessat en conèixer el patrimoni artístic de la Conca. Una altra fi nalitat important és oferir als ensenyants de la comarca un material actualitzat, que permeti superar vells tòpics no qüestionats i, a hores d’ara, encara vigents.
Què va passar a Santes Creus? Al seu claustre hi ha simis, hi ha monstres, hi ha aus, sirenes, guerrers, músics, elefants, grius… El claustre de Santes Creus és un univers escultòric molt original que és difícil de trobar en qualsevol dels programes escultòrics d'altres monestirs cistercencs. Segons en quin aspecte ens fixem, podríem afirmar que el de Santes Creus és un programa iconogràfic únic en tota Europa per la qualitat i per la diversitat de les seves escultures. El nostre propòsit a l'hora d'elaborar aquest llibre és conduir l'espectador per aquest silenci del claustre gaudint al mateix temps d'alguna de les moltes lectures que són susceptibles de fer en aquest espai claustral. Cada element esculpit pot suggerir una paraula, una frase, una història. “Si veure imatges equival a llegir”, diu Alberto Manguel, llavors a Santes Creus es pot trobar una lectura enormement creativa. No hi ha cap secret, es tracta de passejar, gaudir i “llegir”, pausadament, un, dos, tres o tots els capitells. Aquesta és la invitació, aquest és l'objectiu.
