Botiga

Us imagineu què passaria si Sant Jordi anés a parlar amb la Moreneta en ple segle XXI, o quin paper pot tenir el cavaller en un relat distòpic de la Barcelona de l’any 2080?

El llibre us convida a fer un viatge introspectiu a través de relats de ficció entorn de la figura de Sant Jordi. Amb ells, podreu apropar-vos una mica més al patró de Catalunya, tant des d’un punt de vista històric com també fent volar la imaginació. Qui ha dit que els mites ja no tenen res per explicar o que d’ells només poden sortir-ne històries infantils?

Autor:

Leo Beltran Garcia

Criat a Badalona i maresmenc d’adopció, des de jove ha tingut inquietuds ben diverses, entre les quals trobem l’amor per la lectura i l’escriptura.

Format en els àmbits de la fusteria i la química ambiental, va cursar un postgrau sobre normatives de la indústria farmacèutica, sector on treballa des de fa més de deu anys. També dedica part del seu temps a fer muntanyisme i a col·laborar amb entitats protectores d’animals, una altra de les seves passions.

Tot això no li ha impedit d’endinsar-se en la literatura. L’interès que sent des de sempre per aquesta disciplina l’ha empès a formar-se i escriure el llibre de relats que teniu a les mans.

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

Un conte ambientat a Alcover que pretén donar a conèixer el fenomen del bandolerisme que va existir en aquesta població durant els s.XVI i XVII.

La visita del comte de Prades ha revolucionat la Vila d’Alcover. Tothom està eufòric amb la seva arribada… excepte la Remei, la filla del batlle, que preferiria que la segrestessin abans que s’emparaulés el seu casament amb el fill del comte. Dit i fet, el Miquel Morell i el Pere Voltor no desaprofiten l’ocasió per planificar un segrest en què res és el que sembla. Una nova aventura de Morells i Voltors per posar a prova les habilitats d’aquests aprenents de bandoler.

Relats no només irònics, sinó també amb tocs surrealistes, inversemblants, alguns dels quals fan reflexionar d’un possible futur no gaire llunyà.

Sota l’aparença de parlar de la pandèmia de la covid-19, l’autor tracta algunes de les febleses que solen corcar la condició humana: la mediocritat al poder, l’ambició materialista i pretensiosa, allò que traeix la racionalitat, la brutalització de la vida pública. Satiritza la perversió del llenguatge aprofitada com a artefacte per a la fascinació i foment de la ignorància popular, i també el rèdit que el sistema establert treu d’aquesta ignorància o passivitat.

Desescalades és un conjunt de relats, presidits per la ironia, i sovint protagonitzats per un mateix personatge, Ell, que pot ser el lector mateix, o no.

La troballa d’uns ossos en una doble paret, entre l’església i la rectoria d’un poble gairebé abandonat, portarà l’inspector Manel Font i la forense Gemma Caldentey a un al·lucinant viatge pel temps, on la realitat i la llegenda s’abracen i es confonen. El recorregut per l’obscurantisme medieval, les tragèdies amagades de la guerra civil i l’opressiva i llarga postguerra els abocarà al trist present d’una anciana, que espera el seu final en una residència, després d’haver sobreviscut caminant per la corda fluixa entre l’amor i la mort.

Roser Vidal viu a Valls, és ginecòloga jubilada i escriu perquè és un exercici mental divertit i engrescador. Compartir el que escriu és el que transforma un cercle viciós en una espiral creativa i, sobretot, és l’estímul per començar una nova novel·la. Aquesta és la quarta novel·la de Roser Vidal, a Quorum Llibres. Després de Cops amagats (2017), Nexes (2019) i Cassandra (2021), les terres del Camp de Tarragona tornen a acollir les investigacions i elucubracions dels protagonistes habituals, seguint el joc que proposa l’autora d’observar, disseccionar i remenar els sentiments humans, per tal de construir personatges i circumstàncies en què tots nosaltres ens podríem trobar poc o molt reflectits.

Poc podia imaginar-se en Kàputx com s’embolicarien les coses quan va rebre l’encàrrec de desplaçar-se a La Malvasia, una casa a prop del monestir de Santes Creus. La propietària, una arquitecta que vol convertir-la en una casa rural de luxe, li demana que aplegui les llegendes locals sobre bandolers perquè la zona tingui un atractiu turístic nou. Però en aquella casa, encara en obres, ja s’hi han viscut diverses amenaces (rodes punxades, pintades fetes amb sang) i en Kàputx hi trobarà un ambient inquietant, fins i tot fantasmagòric.

Qui són l’avi, la mainadera i el nadó que ronden per la casa? Qui és l’home que camina amb una soga a punt? Pot ser que només en Kàputx vegi aquells morts? Què hi va passar, a La Malvasia? Quins secrets de les famílies que hi van viure perduren fins avui? Cal remoure el passat?

Margarida Aritzeta, nascuda a Valls el 1953, és escriptora. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa i el Sant Joan de novel·la. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals, darrerament, El verí (Cossetània 2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012), El pou dels maquis (Cossetània 2013) i La filla esborrada (Capital Books 2017).

Un conte de Roger Roig amb il·lustracions d’Hugo Prades

El Patufet, protagonista d’un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l’encarregat d’explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.

En aquest conte el Patufet aprofita que s’acosta la festivitat de Tots Sants per fer els tradicionals panellets. Juntament amb la seva colla d’amics, elaborarà un dels referents gastronòmics més típics de la tardor i, finalment, els degustaran tots plegats, acompanyats de les castanyes. Tots a punt per fer de cuiners?

Com a conjunt és l’única enciclopèdia castellera que aplega tot el coneixement històric dels castells i la seva evolució en els darrers dos segles. Recull tota la informació sobre el fenomen casteller en diversos volums, amb l’objectiu d’esdevenir una obra de referència en el sector.

Tot i el seu caràcter col·lectiu, és del tot evident que els castells tenen noms i cognoms: en certa manera, la seva història no deixa de ser la suma de les biografies individuals de les persones que els han protagonitzat al llarg de més de dos segles. Per primera vegada s’aborda la publicació d’un diccionari, de més de 400 entrades, que recull la vida i obra, majoritàriament, de castellers, però també d’afeccionats, mecenes i activistes culturals; historiadors, periodistes i publicistes; artistes; científics; fotògrafs i cineastes; grallers, músics i musicòlegs; propietaris de bars i tavernes… de tot el món casteller des dels seus inicis fins a l’any 2000 —que marca l’acabament del segle XX—, amb una visibilització especial de les dones castelleres pioneres d’aquest període.

La història personal de tots aquests individus ajuda a entendre millor la història global dels castells, perquè aquestes biografies, tot i sent particulars, ens donen una informació general sobre el món casteller.

Compta amb els millors especialistes en cada tema i la incorporació de les novetats imprescindibles que ha aportat la recerca més recent.

La Càndia és una princesa, sí..., però no una princesa qualsevol, té alguna cosa més... Té mocs, uns mocs considerables, mocs de princesa. Això fa que no tingui massa amics però... hi ha algú que se l'estima tant que està disposat a ajudar-la.

Un conte inspirat en els gegants on podeu gaudir de la història dels personatges entre cançons, olor d'espígol, balls de festa major i altres elements que formen part de la festa i la cultura catalanes.

Barcelona: 50 indrets amb encant és un recull de recorreguts i passejades pels llocs més emblemàtics de la ciutat i els seus voltants. Encara que és un llibre útil, amb indicacions pràctiques per visitar els llocs seleccionats, no es tracta d’una guia turística clàssica, sinó d'una invitació amena i lliure per descobrir o redescobrir la capital de Catalunya. Cinquanta mirades apassionades, escrites i fotografiades que ens acosten a la història, llegendes i curiositats dels indrets amb més encant de Barcelona per gaudir del seu alè vital, per tenir un record d'una de les metròpolis més belles del món.

El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.

Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors. 

Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.

«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»

El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals. 

L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.

Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.

Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.

Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.

Aquest llibre, guanyador del II Premi d’Assaig Casteller convocat el 2000 per l’Associació d’Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona, fa una anàlisi del segle XX casteller. L’autor comença fent una introducció dels principals períodes de la història castellera del segle XX, combinant les dades històriques amb la interpretació. La segona part de l’obra destaca la importància del període que s’enceta a partir de l’any 1993 (“Els anys incomparables”, segons la denominació de l’autor), que representa la millor etapa, amb diferència i en tots els sentits, de la història castellera. Aquesta segona part inclou un completíssim i interessant tractament de moltes dades estadístiques que recolzen d’una manera empírica les conclusions de l’autor.

Tot i que sovint són considerats una activitat tradicional, els castells han sofert al llarg de tota la seva història, i molt especialment els darrers anys, una sèrie de transformacions radicals. L’Institut Tarragonès d’Antropologia (ITA) va organitzar, el 5 d’octubre del 2002, unes jornades en què pretenia apuntar algunes d’aquestes qüestions i crear ponts entre el món acadèmic i el món casteller. El carrer com a escenari festiu, el lèxic casteller, el paper dels castells com a element d’identitat col·lectiva, la progressiva esportivització de l’activitat castellera i el mateix Concurs de Tarragona van ser els temes abordats.