Botiga

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació. 

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

Un conte ambientat a Alcover que pretén donar a conèixer el fenomen del bandolerisme que va existir en aquesta població durant els s.XVI i XVII.

La visita del comte de Prades ha revolucionat la Vila d’Alcover. Tothom està eufòric amb la seva arribada… excepte la Remei, la filla del batlle, que preferiria que la segrestessin abans que s’emparaulés el seu casament amb el fill del comte. Dit i fet, el Miquel Morell i el Pere Voltor no desaprofiten l’ocasió per planificar un segrest en què res és el que sembla. Una nova aventura de Morells i Voltors per posar a prova les habilitats d’aquests aprenents de bandoler.

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

La Gessamí Caramés és una figura televisiva i del món de la cuina estimada a Catalunya. Se la coneix per la seva alegria, proximitat i professionalitat.

Descobrim els secrets de la pastisseria de la mà de la Gessa. Per fi deixarem de banda la por als gramatges, quantitats i temperatures i entendrem el perquè de cada elaboració.

Comencem amb receptes bàsiques i imprescindibles per entendre el món dolç i acabem amb els pastissos més sofisticats, passant per les postres tradicionals de la nostra terra, pans, brioixos, pastisseria americana, begudes i fins i tot opcions sense gluten, sense lactosa i baixes en calories.

Gessamí Caramés (l’Ametlla de Mar, 1992). És la pastissera i copresentadora del programa Cuines de TV3. Comunicadora audiovisual, cuinera i barista de formació, es passa el dia entre fogons i forns, i de tant en tant s’escapa per gravar. Ha treballat de la mà de grans xefs com Michel Guérard, Paolo Casagrande o Martín Berasategui, i ara mateix està participant de diversos projectes gastronòmics.

Un conte de Roger Roig amb il·lustracions d’Hugo Prades

El Patufet, protagonista d’un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l’encarregat d’explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.

En aquest conte el Patufet aprofita que s’acosta la festivitat de Tots Sants per fer els tradicionals panellets. Juntament amb la seva colla d’amics, elaborarà un dels referents gastronòmics més típics de la tardor i, finalment, els degustaran tots plegats, acompanyats de les castanyes. Tots a punt per fer de cuiners?

Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat, com fa en El Suplement On Road. Aquest llibre, fill del programa, reuneix una miscel·lània de 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas, també integrat en El Suplement On Road, en què s’esplaia lúdicament sobre el producte en qüestió, i també una cita de personatges de renom relacionada amb el producte. Hi ha receptes del safrà de la Conca, de l’arròs de Pals, de la poma golden de Girona, de l’ostra del Delta o dels cigrons de Prats de Rei. Algunes de les receptes són dels cuiners que han aparegut al programa.

La Càndia és una princesa, sí..., però no una princesa qualsevol, té alguna cosa més... Té mocs, uns mocs considerables, mocs de princesa. Això fa que no tingui massa amics però... hi ha algú que se l'estima tant que està disposat a ajudar-la.

Un conte inspirat en els gegants on podeu gaudir de la història dels personatges entre cançons, olor d'espígol, balls de festa major i altres elements que formen part de la festa i la cultura catalanes.

Barcelona: 50 indrets amb encant és un recull de recorreguts i passejades pels llocs més emblemàtics de la ciutat i els seus voltants. Encara que és un llibre útil, amb indicacions pràctiques per visitar els llocs seleccionats, no es tracta d’una guia turística clàssica, sinó d'una invitació amena i lliure per descobrir o redescobrir la capital de Catalunya. Cinquanta mirades apassionades, escrites i fotografiades que ens acosten a la història, llegendes i curiositats dels indrets amb més encant de Barcelona per gaudir del seu alè vital, per tenir un record d'una de les metròpolis més belles del món.

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.

La ciutat de Tarragona no ha estat mai conscient de la seva arquitectura de l’època que comprèn les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, ni l’ha estudiada com s’ha fet en altres indrets, tot i que té una herència modernista considerable. De manera fragmentària han aparegut articles i treballs de diversos estudiosos, però tot aquest corpus escrit feia pensar en la necessitat de disposar d’un treball que mostrés, de manera divulgativa, les obres que contenen formes arquitectòniques que usà el Modernisme.

Aquesta guia neix amb la pretensió que la persona que s’acosti a Tarragona per conèixer-ne les obres modernistes, s’assabenti de quins foren els diferents aspectes que aquesta moda va deixar impresos en les cases tarragonines, de com fou la seva manera de plantejar-los i de què va permetre que es construïssin uns edificis i no uns altres.

La visió d’una ciutat canvia segons el lloc o punt de referència des d’on la copsem. I cada lloc és també diferent segons qui el mira o visualitza. Hi ha tantes ciutats com llocs i persones que la contemplen. Tarragona presenta una multiplicitat d’espais i de llocs que ens aporten, cadascun d’ells, una singularitat pròpia i original. Tarragona: 50 indrets amb encant afegeix una mirada personal i directa sobre Tarragona en la història (passat, present i futur), a cura d’Antoni Jordà, i en la imatge (il·lusió, realitat, somni), obra de José Carlos León.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz

Catalunya és un país de grans vins i l'enoturisme cada dia té més adeptes. A més vins excepcionals, a Catalunya trobem cellers que es van construir en l'època del Modernisme i que, per la seva magnificència, van rebre el nom de catedrals del vi. Però no tot són edificis centenaris; darrerament, s'han anat incorporant cellers de concepció moderna juntament amb d'altres de caràcter familiar. D'aquesta amalgama hem fet una tria que presentem en aquest llibre Catalunya. 50 cellers emblemàtics basant-nos en un sol requisit: que fossin edificis interessants, que es poguessin visitar i que produïssin vins de qualitat.

El dolç ha generat una rica història de receptes, oficis i sabers que han evolucionat conjuntament amb el paladar i la cultura de cada societat.

La investigadora Marta Manzanares Mileo ens proposa endinsar-nos en el món confiter català i en una tradició que arrenca amb l’expansió de la demanda de sucre i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn. A través de l’evolució dels dolços i de l’influent i poderós gremi de confiters descobrim diferents aspectes de la Catalunya moderna: des dels ritus socials i festius fins a les pràctiques culturals dels diferents grups socials; des dels canvis de les polítiques gremials i l’expansió del mercat de consum fins a les transformacions dels gustos i l’afermament de noves tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries. Fos més o menys elaborat o refinat, quotidià o festiu, fet a casa o a les sofisticades confiteries, ningú no podia resistir-se a un bon confit.

Calisay és una marca de licor universalment coneguda. Poc podien esperar-s'ho els seus creadors quan el 1897 (dos anys després d'haver fundat l'empresa per comercialitzar-lo) van vendre'n la patent a Magí Mollfulleda, juntament amb els motlles per fabricar les ampolles i per imprimir les etiquetes, dos dels elements més identificadors del Calisay. Des de la seva fàbrica d'Arenys de Mar, la família Mollfulleda va donar durant gairebé cent anys la màxima esplendor comercial a Calisay (i també a molts altres licors i destil·lats). El llibre Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), de Joan Celdran Danés, repassa l'apassionant història social, econòmica i patrimonial relacionada amb el licor Calisay i les Destil·leries Mollfulleda. A més, col·laboren en el llibre Agustí Espriu i Raquel Lacuesta, amb textos sobre la societat arenyenca i sobre els edificis on es destil·lava el Calisay.