Botiga

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

La història, la vida i les famílies d’una casa pairal de Pira, una de les millors de la comarca, feta per Joan Fuguet i Sans un dels grans coneixedors de la Conca de Barberà.

Les cases també amaguen històries: llegiu ...

" Ja havia donat per acabada la monografia sobre la casa pairal de Pira quan, havent transcrit les famoses "cartes", vaig veure que em trobava davant d'una documentació d'allò més interessant i digna d'ésser estudiada, car es tracta d'un conjunt de cartes que s'intercanviaren Celdoni Matheu Tarragó i la seva futura dona, Magdalena Bosch Terés, durant el nuviatge (1800-1811). De les epístoles se'n dedueix que aquesta etapa no va ser pas tranquil·la, ans al contrari, turbulenta fins al punt que la podríem qualificar de drama digne de ser portat a una novel·la. Després d'un inici normal, la relació entre ambdós protagonistes començà a originar problemes: els pares de la Magdalena s'oposaren al matrimoni i tancaren la noia en un convent de monges de clausura; Celdoni, lluny d'abandonar la brega, aconseguí, amb el suport de son pare que era "Familiar de la Santa Inquisició", dur a terme un segrest consentit de Magdalena, i finalment, esposar-la."

BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port

Rafael Bartolozzi i Josep Borrell Garciapons

Catàleg de l’exposició BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port.

Del 3 de maig a l’1 de juliol de 2001.

Tinglado 2. Moll de Costa. Port de Tarragona

Amb textos de:

Carles Hac Mor

Ester Xargay

Vicenç Altaió

100 corsaris coordinats per la capitana Núria Aymamí.

Història del tresor del Port per Carles Hac Mor i Ester Xargay

El tresor de l’art del segle XX al MACBA per Vicenç Altaió

Cor-saris descobridors del seu tresor:

Adela Aymamí Llauradó; Agustí Martí; Albert Gimeno: Alfredo Cuervo; Ana María González González; Ángel Alonso; Ángel Serrano; Anna Heras Casademont; Anna Palomo, Antina de la Torre; Antonio Ferrer; Assumpta Rosés; Baltasar Porcel; Bigas Luna; Carles Hac Mor; Celia Orós Vlencia; Cesáreo Rodriguez Aguilera; Cinta S. Bellmunt; Conchita Minguell Zanuy; Daniel Giralt-Miracle; Dieter Mahlow; Dolors Juanpere; Emilio Echavaren; Enric Olivé-Serret; Enrique Hernández Gajate; Ernesto Ruiz Bayón, Ernesto Ventós Omedes; Esteban Duran; Ester Buscail Jori; Ester Xargay; Ethel Martí; Eudald Carbonell; Federico Hilario GIner; Fèlix Canet; Fernando Arrabal; Florencio Arnan y Lombarte; Francesc Giralt; Francis Bartolozzi; Francisco Mitjans Miró; Franco Lombardo; Gabriel; Gabriel Comes; Gemma Torelló Sibill; Giorgio Serafini; Glòria Cot; Hans Meike; Iraida Cano; Isidoro Prenafeta; Jaime Martínez Parrilla; Jaume Vallcorba Plana; Jesús Gómez García; Joan Abelló Juanpere; Joan Gaspar i Farreras; Joan Guitart i Agell; Joan Illa Morell; Joan Martí i Castell; Joan Rodés Parellada; Joan Sebastià Aymamí; Joaquim Mallafrè; Jordi Estadella; Jordi Garcés; Jordi GInebra; Jordi Moreno; Jorge Fernández León; José Alexanco; José Corredor-Matheos; José Miguel Iriberri; JOsep Borrell Garciapons; Josep Gomis i Martí; Josep Maria Fortuny; JOsep Miquel Garcia; Juan Mari Arzak; Kerles Torra; Llorenç Barber; Lluís Badia i Chancho; Lola Mitjans de Vilarasau; Maisa Minguell; Manel Llauradó; Manel Sanromà; Manuel Castellet; Maria Jesús Cadierno; Maria Lozano Uriz; Maria Vidal; Marimar Lozano Bartolozzi; Marta Berdini; Montse Aymamí; Montse Mateu; Nil S. Bartolozzi; Núria Aymamí; Núria Gómez Granés; Núria Hernández Rivera; Pau Herrera; Pedro Lozano Bartolozzi; Pedro Luís Lozano Uriz; Pilar Dolç; Quim Font; Rafael Bartolozzi; Ramon Ballesté; Ramon Gomis; Ramón Sánchez Ramón; Ricardo Sánchez-Bretaño; Ricart Llonch; Rosa Lentini; Rosa M, Ricomà; Rosa Pagès; Rufino Mesa; Sagrario Huelin; Salvador Juanpere; Sara Berdini; Silvia Adela Kohan; Tesi Rivera; Victoria Combalia; Vicenç Altaió; Xavier Allué; Xavier Amorós.

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

Ignasi de Solà Morales en aquest llibre ens mostra un recull de les obres gaudinianes, acompanyades d'un reportatge fotogràfic realitzat per F. Català Roca.

Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.

Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.

“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS”  Del Virolai.

Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.

L’any 1984 es va tenir l’oportunitat de conèixer el magnífic material farmacèutic conservat al Monestir de Vallbona. Aquest monestir pertany a la branca femenina del Cister i està situat al bell mig del municipi al qual donà origen, Vallbona de les Monges (Urgell).

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

La història del Club Bàsquet Valls l’han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l’entitat: jugadors, directius, entrenadors i aficionats. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’equip de fèmines i de la inaguració del pavelló Joana Ballart.

La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos. 

Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.

Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (Valls, 1832–Londres, 1887), teòleg i diaca anglicà, és l’autor del manuscrit Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV. El manuscrit fou portat a Valls pel germà d’Indaleci Castells, Víctor castells, que en féu una còpia incompleta del text avui desapareguda. Del manuscrit original, mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa en va fer una altra còpia, començada en català i acabada en castellà, que ha estat l’objecte d’estudi i transcripció d’aquest llibre.

Diàleg entre el califa Abbàssida Al-Mahdi i el Katholikós Nestorià Timoteu : proposta per a l’entesa entre cristians i musulmans / Traducció de l’àrab i edició d’Abderrahim Yacine i Pasqual Chabrera Calpe – Edicions de l’Associació La Convivència.

Una visió del segle XX a partir del programa de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: Notícies d’un segle, de gran èxit de públic i crítica, i mereixedor del premi al millor programa de contingut social i cultural de la Fundació Rafael Peris.

El llibre constitueix un itinerari apassionant pels referents cabdals del nostre Passat més proper,  un passat viscut en part.

Amb gran rigor informatiu, l’obra contribueix a un millor coneixement del segle dels grans canvis, i també a l’ordenació dels fets i les idees que ens han portat fins on ara som.

L'Alt Camp. Anàlisi d'una economia equilibrada. Estudi realitzat per Josep Martí i Gil, Josep Vilanova i Puigbò i Neus Pons i Peña.

Col·lecció Catalunya Comarcal. Número 21. Caixa de Catalunya, Barcelona. Juny del 1988.

Recull dels escuts de la comarca del Tarragonès. Justificació del triatge: núm. 305 de 1000 exemplars numerats d'aquesta heràldica del Tarragonès.