Filtres actius

  • Índex geogràfic: Anoia
  • Índex geogràfic: Camp de Tarragona
  • Índex geogràfic: La Ruta del Cister

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 24

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Volum XXIV - Any: 2011

Pròleg, per Xavier Salat, president de l’IEV

Presentació, per Victòria Mora Pous

La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al claustre de Santes Creus portantveus àulics, per Francesca Español Bertran

Cuina i economia a Santes Creus, per Victòria Mora Pous

Literatura al voltant del monestir de Santes Creus, per Carme Oriol Carazo

Monaquisme i espiritualitat cistercenca, per Cristòfol A. Trepat Carbonell

La vinculació històrica entre Santes Creus i Valls, per Elisabeth Baldor Abril 

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 25

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Volum XXV - Any: 2012 - 2013


Pròleg, per Victòria Mora Pous

Conservació i restauració del retaule de Sant Joan Evangelista del Reial Monestir de Santes Creus, per Lourdes Domedel Portabella, Núria Lladó Moreno, Josep Paret Pey

Una nova obra arquitectònica atribuïble al mestre Bartomeu de Girona, per Jaume Felip i Sánchez

Visió de la mort a l'Edat Mitjana, per Teresa Vinyoles Vidal

Història de la granja cistercenca de la Tallada, priorat de Santes Creus, per Marc Dalmau Vinyals

El monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, per Joan Sauret Gendre

In Memòriam: Joan-F Cabestany i Fort (1930-2013), Max Canher i Garcia (1936-2013), per Victòria Mora Pous

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 26

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Pròleg, per Victòria Mora Pous

La Guerra de Successió als monestirs del Cister. Les notícies del cronista Francesc de Castellví, per Agustí Alcoberro Pericay

Les conseqüències de la derrota de 1714, per Valentí Gual Vilà

La comunitat monàstica de Santes Creus: austriacista o felipista?, per Elisabeth Baldor Abril 

L'església del monestir de Santes Creus en el segle XVIIIs, per Marta Segarra Calderer

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2014

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 27

20,00 €
Availability: Out of stock

Volum XXVII - Any: 2015

Pròleg, per Elisabeth Baldor Abril

Introducció a l'article de l'Eufemiá Fort, per Antoni Virgili Colet

El Codony del Camp de Tarragona. Ubicació i unes quantes noticies de la granja de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

La Granja del Codony, per Pilar Riera

Eufemia Fort i Cogul: figura viva per a les noves generacions, per Marta Segarra Calderer

EXPOSICIÓ: Eufemia Fort i Cogul: historiador de Santes Creus

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2015

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 30

20,00 €
Availability: 5 In Stock

Volum XXX - Any: 2019-2020

Pròleg, per Antoni Virgili

La recuperació de la iconografia i policromis originals de la marededeu del retaule major de Santes Creus, per Laia Duran i Núria Jutglar.

Guillem III de Claramunt, colonitzador de la Secuita? per Marc Dalmau Vinyals

El monestir cistercenc de Santa Maria la Real de Mallorca, per Guillem Alexandre Reus i Planells

La Quadra de Santes Creus a l’Espluga de Francolí (segles XV-XIX), per Josep M Vallès i Martí

La lactatio Bernardi. A proposit del retaule Major de Santes Creus, per Eduardo Carrero Santamaria

Vidal Garriga, Jordà Vidal i Fuguet Jordà. Tres generacions de la mateixa família al servei del monestir de Santes Creus (1921-2017), per Pilar Vives Corbella

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2019 

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2020

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 29

20,00 €
Availability: 5 In Stock

Volum XXIX - Any: 2018


VIRGILI, Antoni Pròleg pp. 5-7.

YEGUAS GASSÓ, Joan Yeguas. Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651) pp 9-27.

GIORI, Pablo. Els Català a Santes Creus. Una relació de tota la vida pp 29-41.

CUSÓ SERRA, Marta. El monestir de Santa Maria de Vallbona durant el primer segle borbònic espanyol (1702-1802) pp 43-89.

CARRERO SANTAMARÍA, EduardoEl claustre posterior del monestir de Santes Creus. Una perspectiva des del Cister de la Corona d’Aragó pp 91-133.

SERRA, RamonFalsos, pastures i sal. La compra de Montornès per Santes Creus i el conflicte amb Clarà: segles XI-XVIII pp 135-160.

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2018 pp 161-165.

Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus,19

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Volum XIX - Any: 2001-2002

Editorial, per Joan Papell Tardiu

ESTUDIS

El contracte del retaule major del monestir de Santes Creus, per Joaquim Vicente Ibáñez

L’espiritualitat cistercenca, per Alexandre Masoliver

Los monstruos en el pensamiento medieval europeo, per Luis Navarro Miralles

Santes Creus en el canvi dels abats perpetus als abats quadriennals, per Elisabeth Baldor Abril 

Documenta, per Joan Papell Tardiu

VIDA SOCIAL

Memòria de les activitats de l’any 2000
Memòria de les activitats de l’any 2001 - 2002
Moviment de socis
En record d’Emili Ventura i Morgades
En record de Joaquim Jordà i Martí
Registre de socis de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus de l’any 1947 fins a 2002

VIDA ACADÈMICA

Relació de publicacions de l’arxiu (1947 - 2000)

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

10,00 €
Availability: Out of stock

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona

16,00 €
Availability: 1 In Stock

A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.

El Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

L’arxiu del President Tarradellas a Poblet

10,00 €
Availability: 1 In Stock

El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.

La Renaixença i la Ruta del Cister

12,00 €
Availability: Out of stock

El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa de Teodor Llorente, realitzaren una trentena d'intel·lectuals catalans, valencians i balears als monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus i a les ciutats de Valls i Tarragona. Una excursió històrica que, atesa la transcendència i signifi cació social que assolí, marcà un punt d'infl exió en les relacions de germanor cultural i patriòtica que durant el període de la Renaixença practicaren els escriptors i artistes de tots tres territoris, i que cal situar a la gènesi dels respectius processos de valoració i recuperació que experimentaren dos dels conjunts monacals més importants de l'antiga Corona d'Aragó.

Camp de Tarragona: realitat metropolitana

9,02 €
Availability: 5 In Stock

Aquest recull de treballs analitza la problemàtica de la complexitat de nivells d'administració a Catalunya i, en concret, al món local. S'aposta per la creació, per a l'àmbit territorial del camp de Tarragona, d'una nova entitat, de caràcter metropolità, amb capacitat d'assumir els reptes de gestió amb les grans infraestructures i els serveis públics, que per diversos motius cap dels altres ens (comarques, Diputació, ajuntaments aïlladament) no poden assumir.

El calçot i el seu entorn

7,81 €
Availability: 5 In Stock

La ciutat de Valls va acollir els dies 17 i 18 de novembre de 1998 el I Congrés de la Cuina del Calçot. La vila del bressol d'aquesta tradició gastronòmica que ha traspassat fronteres va ser la seu d'aquesta iniciativa novedosa que es marcava com a objectiu fomentar el debat sobre la situació actual i les prespectives de futur de la cuina que es pot generar prenent com a punt de referència aquesta ceba tendra i lleugerament dolça. Aquest llibre és el recull de les ponències que es van presentar en aquest Congrés, complementades amb un recull de premsa i un apèndix en què s'inclouen diversos articles referents al calçot i a la calçotada.

La cuina dels encants

25,00 €
Availability: 4 In Stock
Una iniciativa de Jaume Dalmau Galofre, amb pròleg de Joan Bosch, del restaurant Can Bosch de Cambrils.
Fotografies i receptes entre molts altres de: Bigas Luna, Gabriel Ferraté, Ernest Benach, Andreu Buenafuente, Carles Francino, Xavier Gasset, Ramon Gomis, Rafael Bartolozzi, Neus Bonet, Josep Poblet, Falín Cáceres i Antoni Gros.