Llibres

Narcís Oller i de Moragas constitueix una visió, pròxima en l’espai i simultània en el temps, de la vida i obra de l’escriptor vallenc. La seva lectura ens permet d’entendre l’empremta que va rebre l’escriptor per part de la família: els Moragas, els Tavern, els Yxart… També ens introdueix en la influència de l’entorn social i geogràfic que generà el procés creatiu del novel·lista. Gràcies a l’autor de la biografia, sabem que “Tito del forn”, personatge vallenc, inspirà l’heroi de El transplantat. Les estades de Narcís Oller a la Cerdanya són plasmades de forma clara a Pilar Prim. Les passejades per París amb Paidovsky es reflecteixen a La febre d’or… Conté elements per a l’estudi de la sociolingüística històrica i la història de la literatura, i ens permet de conèixer més bé la cultura catalana de començament de segle.

PÒRTIC 

PRÒLEG 

Els meus sentiments 11 

La família 11 

Primers anys de Narcís Oller 17 

Trets heretats de la mare 19 

Semblança dels Moragas i dels Tavern 22 

Referència als llinatges Núñez i Pastor 24 

Infància a Valls 33 

Narcís Oller i el seu cosí Josep Yxart 37 

Allunyament de Valls 42

Estudis universitaris, llicenciatura. Nova llar 46

El català en l'obra de Narcís Oller 49

Narcís Oller i els Jocs Florals 61

L'amor per Valls i Tarragona 63 

Crítica de l'obra de Narcís Oller 64 

El cap de família. Influència nova, la família Rabasa. Narcís Oller a la Cerdanya .74 

Viatges i relacions literàries 84 

Obres posteriors, noves amistats, crítics .94 

Més crítiques i comentaris 111 

Els darrers anys. Traduccions i relacions de Narcís Oller amb el teatre 118 

Cloenda 132

Articles

Presentació - Xavier Salat Brunel

La Vil·la romana del Vilar (Valls, Alt Camp) - Ester Ramon Sariñena, Maria Adserias Sans

Els càlats de Fontscaldes I - Samuel Burguete Recasens

Bibliografia arqueològica de l'Alt Camp, IV - M. Ester Fabra i Salvat

Els testers de ceràmica ibèrica de Fontscaldes. Estudi del dietari d'excavacions de Josep Colominas i noves aportacions - M. Ester Fabra i Salvat, Domènec Solé Folch

La funció del servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Darreres aportacions a la demarcació de Tarragona - M. Teresa Miró

El jaciment de la Cansaladeta( La Riba, Alt Camp): primers resultats - Andreu Ollé Cañellas, Josep M. Vergès Bosch, Xosé Pedro Rodríguez Álvarez

La influència del turisme cultural en la preservació i la rendiblitat del patrimoni arqueològic - M. Teresa Segura Rovira

Representacions planes de superfícies globulars decorades. Aplicació a diverses peces ceràmiques del taller ibèric de Fontscaldes - Domènec Solé Folch

Arqueologia del territori: docència i recerca - Eva Subías, Ignacio Fiz

Prospeccions arqueològiques a la vil·la romana de la cantera o bòbila d'en Piteu - Goretti Vila i Fàbregas

La cooperativa elèctrica de Valls (1924-1948).Un cas atípic en el procès d'electrifiació de Catalunya - Jaume Teixidó Montalà

El Banc de Valls (1881-1979) Esborrany històric amb records i comentaris personals - Pilar Musolas Rodon

Memòria d’activitats 2003-2004

Articles

Presentació - Jaume Saltó Coscolín

A Pere Català i Roca, en homenatge i regraciament - Jordi Pujol Soley

En Pere Català i l'onze de setembre - Josep M Ainaud i de Lasarte

Ens convé, als catalans, ara i aquí, que Cristòfor Colom sigui català? - Francesc Albaderner

L'esperit excursionista - Carles Albesa Riba

Rosari de records - Pere Altès i Serra

El gorg, de l’Albi - Ramon Amigó

Baixar cap a Elx - Hipòlit Amorós

Pere Català i Roca: saber ser, saber estar - Joaquim Arenas i Sampera

El vessant historicoonomàstic de l'amic Pere Català i Roca - Pere Balañà i Abadia

Una lectura comarcal del mapa d’arxiprestats - Jesús Burgueño

A l'amic alguerès de Catalunya, d'un català de l’Alguer - Fidel Carboni

Pere Català i Roca, un tertulià com ningú - Agustí Casals i Guiu, Joan Masip i Albadó

Pere Català i Roca, un excursionista global - Joan Cervera i Batariu

Pere Català i Roca e la Sardegna - Francesco Cesare Casula

Pere Català i les assemblees intercomarcals d’estudiosos - Josep M. Domènech i Fargas

Retorn - Carles Duarte i Montserrat

Una aproximació al concepte de patrimoni a través de la fotografia - M. Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete Recasens

Un article que va deixar cua - Josep Faulí i Olivella

Tot un món... casteller - Pere Ferrando i Romeu

L'heràldica cívica a l'Alt Camp - Armand de Fluvià i Escorsa

Notícia sobre obres de fortificació als castells de l'Espluga de Francolí, Barberà i Granyena durant la Gran Guerra - Joan Fuguet i Sans

Un article històric - Joan Gala

El periodisme barceloní de Pere Català i Roca - Xavier Garcia

L'amic Pere Català Roca - Jordi Cuní 

Articles a l’Alguer - Joan Ibba

Un vallenc excepcional - Josep M. Jané i Samsó

Fer cas de - Roser Latorre i Gaia

Notícia del retaule del beat Gaspar de Bono de l'església de Sant Francesc de Paula, de Valls (c. 1790) Josep Maria Llobet i Portella

Un savi bo i despistat - Albert Manent

El sentinella - Nicola Marotta

Pere, l’home - Santiago Marrè i Burcet

Notes sobre fotografia i literatura - Josep Martí Baiget

Amor a la fotografia. Passió per la vida i la cultura - Josep Martínez

Petita història d'un arxiu fotogràfic - Josep M. Mas i Solench

Estimat amic Pere - Pasqual Mel·lai

Pere Català, la memòria de les arrels - Xavier Orriols i Sendra

Pere Català i Roca i la seva tasca de divulgació històrica. Intercessor prop de poetes algueresos - Francesc Palet Setó

El fotomuntatge: un nou mitjà de comunicació - Juan Naranjo

Pere Català i Roca, excursionista fotògraf - Jaume Ramon i Morros

Un record i un pensament per a Pere Català i Roca - Lluciana Sari

A Pere Català i Roca - Marina Sari

Català: un adjectiu apropiat i oportú a l’Alguer? - Luca Scala

Los 80 anys de Pere Català i Roca - Tore Scala

El Pere - Lluís Solsona i Llorens

Il castello di San Michele di Cagliari, Rocafforte Dei Càrros - Giusseppe Spiga

Missa del gall a Sant Salvador de les Espases - Estanislau Torres

Pere Català, de Valls - Joaquim Torres Martí

Pere Català i Roca: un romàntic en acció - Marcel·lí J. Valls i Torné

Fedals - Josep Vallverdú

El vallenc Pere Català i Roca - Núria Ventura Mercè

Pere Català i Roca como castellólogo - Leonardo Villena

Pere Català i Roca. Apunts biogràfics - Jordi París Fortuny

La cova del Gat és una cova sepulcral del període anomenat calcolític o bronze inicial, situada al terme municipal de Figuerola del Camp (Alt Camp), a la partida del Mas del Llop, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Fou excavada per primer cop per Salvador Vilaseca l’any 1934. La cova té diverses sales, de les quals s’ha excavat la primera. Aquesta sala fa 12 m de longitud, 7 m d’amplada i té una alçària mitjana de 2 m. Compta amb petites galeries, una de les quals s’utilitzà com a cambra sepulcral. En les excavacions s’hi han trobat restes humanes, fragments ceràmics, denes de collars i peces de sílex.

Des de l’any 2006, les recerques patrocinades per la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, al seu davant, l’Àngel Segarra Ferré, li han donat la continuïtat d’excavacions que fins llavors li havia mancat.

Aquest llibre és el resum de cinc campanyes d’excavacions que han finalitzat la primera fase de recerques. 

Autors:

Rafael Mico Pérez. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria.

Roger Molinas Amorós. Director d’excavacions de la cova del Gat (anys 2008 i 2009)

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

La història, la vida i les famílies d’una casa pairal de Pira, una de les millors de la comarca, feta per Joan Fuguet i Sans un dels grans coneixedors de la Conca de Barberà.

Les cases també amaguen històries: llegiu ...

" Ja havia donat per acabada la monografia sobre la casa pairal de Pira quan, havent transcrit les famoses "cartes", vaig veure que em trobava davant d'una documentació d'allò més interessant i digna d'ésser estudiada, car es tracta d'un conjunt de cartes que s'intercanviaren Celdoni Matheu Tarragó i la seva futura dona, Magdalena Bosch Terés, durant el nuviatge (1800-1811). De les epístoles se'n dedueix que aquesta etapa no va ser pas tranquil·la, ans al contrari, turbulenta fins al punt que la podríem qualificar de drama digne de ser portat a una novel·la. Després d'un inici normal, la relació entre ambdós protagonistes començà a originar problemes: els pares de la Magdalena s'oposaren al matrimoni i tancaren la noia en un convent de monges de clausura; Celdoni, lluny d'abandonar la brega, aconseguí, amb el suport de son pare que era "Familiar de la Santa Inquisició", dur a terme un segrest consentit de Magdalena, i finalment, esposar-la."

Ignasi de Solà Morales en aquest llibre ens mostra un recull de les obres gaudinianes, acompanyades d'un reportatge fotogràfic realitzat per F. Català Roca.

Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.

Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.

“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS”  Del Virolai.

Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.

L’any 1984 es va tenir l’oportunitat de conèixer el magnífic material farmacèutic conservat al Monestir de Vallbona. Aquest monestir pertany a la branca femenina del Cister i està situat al bell mig del municipi al qual donà origen, Vallbona de les Monges (Urgell).

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

La història del Club Bàsquet Valls l’han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l’entitat: jugadors, directius, entrenadors i aficionats. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’equip de fèmines i de la inaguració del pavelló Joana Ballart.

La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos. 

Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.

Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (Valls, 1832–Londres, 1887), teòleg i diaca anglicà, és l’autor del manuscrit Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV. El manuscrit fou portat a Valls pel germà d’Indaleci Castells, Víctor castells, que en féu una còpia incompleta del text avui desapareguda. Del manuscrit original, mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa en va fer una altra còpia, començada en català i acabada en castellà, que ha estat l’objecte d’estudi i transcripció d’aquest llibre.

Diàleg entre el califa Abbàssida Al-Mahdi i el Katholikós Nestorià Timoteu : proposta per a l’entesa entre cristians i musulmans / Traducció de l’àrab i edició d’Abderrahim Yacine i Pasqual Chabrera Calpe – Edicions de l’Associació La Convivència.

Una visió del segle XX a partir del programa de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: Notícies d’un segle, de gran èxit de públic i crítica, i mereixedor del premi al millor programa de contingut social i cultural de la Fundació Rafael Peris.

El llibre constitueix un itinerari apassionant pels referents cabdals del nostre Passat més proper,  un passat viscut en part.

Amb gran rigor informatiu, l’obra contribueix a un millor coneixement del segle dels grans canvis, i també a l’ordenació dels fets i les idees que ens han portat fins on ara som.

L'Alt Camp. Anàlisi d'una economia equilibrada. Estudi realitzat per Josep Martí i Gil, Josep Vilanova i Puigbò i Neus Pons i Peña.

Col·lecció Catalunya Comarcal. Número 21. Caixa de Catalunya, Barcelona. Juny del 1988.