Botiga

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos...

A més d'aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya: Al riu Segre s'hi podia trobar or i a l'Ebre pescar esturions i caçar castors.

Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l'origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova. A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos! Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya. Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta. L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

Història i curiositats de quan l'actual Catalunya era islàmica

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.\nEn un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.«A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil.» [Arcadi Oliveres, al pròleg] «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fent realitat.» [Àngel Colom, a l'epíleg]

Al voltant dels càtars s'ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l'assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència.\nAquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d'homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s'allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d'Europa.\nPerò, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n'hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes?\nUn llibre per descobrir la veritable naturalesa dels Bons Homes i la persecució a què han estat sotmesos a través dels segles.

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. \n \n• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea. \n• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu. \n• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys. \n• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel». \n• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu. \n• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona. \n \nUn llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Companys alça la seva veu contra la guerra del Marroc

Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes. Companys identifica el general Berenguer i el rei Alfons XIII com a principals responsables i reclama que s'abandoni immediatament el Marroc. L'activisme antimilitarista de Companys formava part de l'ideari del republicanisme i del catalanisme d'esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars.

Vida i obra d’un arquitecte modernista, prolífic i compromès

L’edició coincideix amb el centenari de la Casa Lluvià, edifici que ell va projectar i on s’ubica avui la seu de la Delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El llibre recull és una monografia de la vida i obra d’Ignasi Oms, l’arquitecte manresà sota el guiatge del qual entrà l’arquitectura modernista a la capital del Bages. El llibre, de gran format i il·lustrat, posa de relleu la figura d’Oms, com a arquitecte municipal de Manresa i arquitecte liberal, docent i implicat plenament en la vida social i política de la Catalunya del tombant de segle i autor dels equipaments, habitatges i espais públics que ja formen part de la ciutat i del seu patrimoni històric i arquitectònic.

Raquel Lacuesta
Raquel Lacuesta Contreras (Hellín, 1949) és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002), Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006), Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006) i Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008).

Recuperación del magnífico patrimonio artístico de las farmacias catalanas
El mundo farmacéutico, tan sensible a las expresiones artísticas de cada momento histórico, mantiene un patrimonio extraordinario, con numerosos establecimientos que pueden figurar entre los mejores comercios de Cataluña y otros que, más modestos, tienen detalles, objetos y rincones de un gran encanto.
Es suficientemente conocida y reconocida la importancia artística de varias farmacias modernistas de Cataluña, con muestras notables en arquitectura, pintura, forja, vitrales, escultura, decoración y las diversas artes aplicadas. Otras farmacias conservan íntegramente o parcialmente la decoración noucentista, de arte déco, racionalista, etc. En cualquier estilo artístico encontramos exteriores bonitos, interiores elegantes, pinturas, pavimentos y rótulos muy bellos, un mobiliario magnífico y, en general, una decoración espléndida, muy abundante en detalles de interés.
Además de la importancia artística del edificio, el establecimiento comercial o la decoración en ella misma, muchísimas farmacias conservan objetos, carteles, rótulos, botes y material diverso de un gran valor histórico y patrimonial. Se trata de piezas que dan a las farmacias su espíritu y su ambiente.
El libro reune imágenes de unas 70 farmacias realizadas por Consol Bancells, fotógrafa especializada en arquitectura y arte, e incorpora, como complemento, algunas fotografías antiguas, especialmente significativas, procedentes de los mismos establecimientos.
De los textos se han encargado tres autores, especialistas todos ellos en el mundo farmacéutico, su historia y los movimientos artísticos de la época: modernismo, novecentismo, déco...

Consol Bancells
Es licenciada con grado en Historia del Arte, fotógrafa y documentalista. Especializada en la investigación sobre les artes decorativas aplicadas a la arquitectura y los comercios históricos de Cataluña, a publicado los libros Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l'Eixample de Barcelona, Farmàcies modernistes de Barcelona, Tiendas históricas de Cataluña y Barcelona Shops. Ha colaborado como fotógrafa e historiadora en proyectos del Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona.

Jaume Casas
Es doctor en Farmacia, académico de la Real Academia de Farmacia de Cataluña y diplomado en Óptica Oftálmica y Acústica Audiométrica. Ha sido director de varios Congresos Profesionales (entre ellos Infarma 2001, 2003, 2005 y 2007) y comisario-director de ocho ediciones de la Semana Nacional de Numismática. Profesor-colaborador en la facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona, es autor de más de ciento cincuenta artículos, prólogos y libros.

Maria Isabel Marín
Es doctora en Geografía e Historia, sección Historia del Arte por la Universidad de Barcelona. Desde 1997 realiza trabajos de catalogación, documentación y asesoramiento del patrimonio del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Sus líneas de investigación van dirigidas a la producción artística de la segunda mitad de siglo XIX, Modernismo y Novecentismo. Es autora de L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau, Eusebi Arnau i Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història (1881-2006).

Xavier Sorní
Es doctor en Farmacia por la Universidad de Barcelona, académico numerario de la Real Academia de Farmacia de Cataluña y presidente de la Sociedad Catalana de Historia de la Farmacia. Autor de más de ciento cincuenta artículos, mayoritariamente de Historia de la Farmacia, y de seis libros, ha participado activamente en numerosos congresos de la especialidad. Ha sido director o miembro del equipo de redacción de cinco publicaciones periódicas. Actualmente, es el director de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.

Recuperació del magnífic patrimoni artístic de les farmàcies catalanes
El món farmacèutic, tan sensible a les expressions artístiques de cada moment històric, manté un patrimoni extraordinari, amb nombrosos establiments que poden figurar entre els millors comerços de Catalunya i altres que, més modestos, tenen detalls, objectes i racons d'un gran encant.
És prou coneguda i reconeguda la importància artística de diverses farmàcies modernistes de Catalunya, amb mostres notables en arquitectura, pintura, forja, vitralls, escultura, decoració i les diverses arts aplicades. Altres farmàcies conserven íntegrament o parcialment la decoració noucentista, d'art decó, racionalista, etc. En qualsevol estil artístic trobem exteriors bonics, interiors elegants, pintures, paviments i rètols molt bells, un mobiliari magnífic i, en general, una decoració esplèndida, molt abundant en detalls d'interès.
A banda de la importància artística de l'edifici, l'establiment comercial o la decoració en ella mateixa, moltíssimes farmàcies conserven objectes, cartells, rètols, pots i altre material d'un gran valor històric i patrimonial. Es tracta de peces que donen a les farmàcies el seu esperit i el seu ambient.
El llibre aplega imatges d'unes 70 farmàcies fetes per Consol Bancells, fotògrafa especialitzada en arquitectura i art, i incorpora, com a complement, algunes fotografies antigues, especialment significatives, procedents dels mateixos establiments.
Dels textos se n'encarregaran tres autors, especialistes tots ells en el món farmacèutic, la seva història i els moviments artístics de l'època: modernisme, noucentisme, déco...

Consol Bancells
És llicenciada amb grau en Història de l'Art, fotògrafa i documentalista. Especialitzada en la investigació sobre les arts decoratives aplicades a l'arquitectura i els comerços històrics de Catalunya, ha publicat els llibres Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l'Eixample de Barcelona, Farmàcies modernistes de Barcelona, Botigues històriques de Catalunya i Barcelona, botigues amb encant. Ha col·laborat com a fotògrafa i historiadora en projectes de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

Jaume Casas
És doctor en Farmàcia, acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i diplomat en Òptica Oftàlmica i Acústica Audiomètrica. Ha estat director de diversos Congressos Professionals (entre ells Infarma 2001, 2003, 2005 i 2007) i comissari-director de vuit edicions de la Semana Nacional de Numismática. Professor-col·laborador en la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, és autor de més de cent cinquanta articles, pròlegs i llibres.

Maria Isabel Marín
És doctora en Geografia i Història, secció Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Des de 1997 realitza treballs de catalogació, documentació i assessorament del patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Les seves línies d'investigació van dirigides a la producció artística de la segona meitat de segle XIX, Modernisme i Noucentisme. És autora de L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau, Eusebi Arnau i Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història (1881-2006).

Xavier Sorní
És doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia. Autor de més de cent cinquanta d'articles, majoritàriament d'Història de la Farmàcia, i de sis llibres, ha participat activament en nombrosos congressos de l'especialitat. Ha estat director o membre de l'equip de redacció de cinc publicacions periòdiques. Actualment, és el director de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.

Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

La història, sovint, només s'ha escrit per recordar els grans dirigents dels països. Catalunya també ho ha patit i, per aquesta raó, les petites històries de les persones —com vivien, com menjaven, com estimaven— eren desconegudes per molta gent. Televisió de Catalunya va produir la sèrie documental Històries de Catalunya, que tingué un enorme èxit d'audiència. El públic, a través de la sèrie, va conèixer la vida quotidiana dels homes i les dones del passat. Un dels guionistes de la sèrie, Enric Calpena, en col·laboració amb Esther Rodríguez, ha recreat aquella sèrie televisiva de tant èxit en el llibre que teniu a les mans. A més, Jordi Ballonga i Massimo Cova han il·lustrat curosament, amb un gran respecte per la veritat dels fets, les històries que van des de la cultura ibera fins a la mort del general Franco.

A vegades, s'ha dit que la Guerra Civil va trigar molt a acabar-se d'acabar, perquè el règim franquista va matar, va matar molt i va matar fins al final… és en aquest context que cal entendre l'esforç, sovint desesperat, de tantes persones que van convertir la seva vida en una eterna resistència. En concret, aquest llibre està dedicat als guerrillers, els maquis: des dels que la tardor de 1944 van fer trontollar la dictadura en un intent d'envair la Vall d'Aran fins als que van continuar una lluita utòpica gairebé en solitari. L'aparell franquista va ser més fort que ells i va aconseguir exiliar-los de la memòria de tota una societat que ha esperat molt de temps a començar a guarir les ferides obertes. Aquest llibre està dedicat a tots aquells que no van renunciar a viure en un país lliure del jou del feixisme.

Aquest llibre pretén acostar-nos al coneixement del municipi de Cambrils, el qual, des de fa unes quantes dècades, es troba immers en un procés de transformació contínua. La descripció del medi físic va acompanyada de la descripció del clima i del complex sistema de barrancs i rieres del terme. L'estudi presenta un repàs cronològic de la història i l'activitat associativa cambrilenques i una descripció d'alguns dels monuments arquitectònics més destacats. L'anàlisi de l'espectacular creixement demogràfic dels últims quaranta anys precedeix l'explicació de les activitats econòmiques i les infraestructures amb què compta el municipi. El fet que sigui el primer estudi general publicat fins ara sobre Cambrils fa que la seva lectura esdevingui indispensable per tal de tenir-ne un coneixement bàsic.

Aquesta obra estudia la representació de les muntanyes de Catalunya durant els segles XV-XX, prenent com a punt de partida la Teoria de la Mediança proposada per Augustin Berque. Temàticament es divideix en dos grans blocs. En el primer d'ells es tracta la imatge de les muntanyes durant l'edat moderna, quan aquestes generalment eren ignorades o temudes. En la segona part es planteja la nova imatge que a partir de l'edat contemporània varen anar adquirint aquestes realitats geogràfiques, sobretot a la llum del fet regionalista català. L'estudi posa el seu èmfasi en les relacions paisatgístiques que es puguin extreure de les representacions de la muntanya, perquè considera que el canvi més important en la història ecosimbòlica de la muntanya a Catalunya es lliga a la seva representació en tant que paisatge. Entre l'edat mitjana i el segle XX, la muntanya a Catalunya ha viscut un canvi espectacular pel que fa a la seva representació. De ser un lloc horrorós i vinculat al sagrat ha passat a convertir-se en un paisatge sublim compost per alguns indrets on es poden trobar els trets més essencials de la nacionalitat catalana. Aquest procés va començar a Montserrat i va ser continuat per altres massissos.

L'any 2000 Tallers Massana complia setanta-cinc anys d'existència. Aquest llibre fa un repàs a la història d'aquesta emblemàtica empresa selvatana, i de la família Massana, dues coses diferents però que estan estretament lligades. El llibre parla, també, de la Selva del Camp, del seu entorn i de la seva economia. Parla, en definitiva, d'una empresa familiar que ha sabut evolucionar dins del seu camp, i que s'ha sabut consolidar dins un mercat canviant. Arribar als setanta-cinc anys d'una empresa no és una cosa que passi cada dia, sinó que es un esdeveniment que bé mereix una celebració. Explicar la història dels Massana de la Selva en un llibre ha estat part d'aquesta celebració.