Filtrar per
Filtres actius
Col·lecció Villalba núm. 5. Durant el curs 2005-2006, la comunitat educativa del Col·legi Sant Ramon va homenatjar la construcció de l’escola Vella a través d’unes jornades culturals, en marc del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquest llibre plasma les xerrades que els autors van oferir.
Col·lecció Villalba núm. 3. El 1642, el Pla de Santa Maria va patir durament els efectes de la guerra dita dels Segadors: la vila va ser cremada i morí part del veïnat. Van ser uns fets extremadament violents que marcaren tan profundament l’imaginari col·lectiu de la població que avui encara són recordats.
Col·lecció Villalba núm. 3. Aquest estudi es basa en l’evolució urbana del Pla de Santa Maria des del Primer nucli de població — a les darreries del segle XII — fins a l’actualitat.
Col·lecció Villalba núm. 2. El Pla de santa Maria té una història concreta i està molt relacionada amb el seu nom. A partir d’un moment determinat es va voler descobrir o, millor dit, redescobrir el sseus orígens, la qual cosa va donar lloc a la proposta d’un canvi de nom del poble.
Joan Climent Ferré (Valls, 1950) és l’autor d’aquest estudi monogràfic sobre Baldrich i el va iniciar partint de la seva afició i coneixement sobre les colles castelleres.
Treball presentat com a tesi de llicenciatura el 2 d’octubre de 2008, a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per Meritxell Ferré Baldrich.
XIV Beca d’Investigació atorgada pel Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu Històric Comarcal de Valls l’any 2006.
Joaquim Ruyra i Oms va néixer a Girona el 27 de setembre de 1858 i morí a Barcelona el 15 de maig de 1939. Publicació premiada en els Jocs Florals de Girona de l’any 1955.
Recull de poesia de l’autor Antoni Muset Ferrer, editat per la Impremta Castells l’any 1963 a Valls.
Llibre patrocinat per Fundación Abertis i Abertis Autopistas, editat per aias-editorial, sobre els personatges il·lustres de les comarques de l'Alt Camp i les Garrigues.
Publicació commemorativa del centenari de l’arribada del ferrocarril a Valls i Picamoixons (1883-1983).
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1986.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1981.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, dedicada a la Mare de Déu de la Candela de Valls, l'any 1980.
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.
[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]
Amb aquest llibre, Francesc Català Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998) va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.
Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.
