Botiga

Sumari:

RECULL NÚM. 8, abril de 2003

Les postals de Roisin

Hug Palou i Miquel. Notícia fels Llibresregistre Notarials de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Municipal Fidel ita d'Arenys de Mar.

Josep M. T. Grau i Pujol. Documentació sobre Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra a l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT).

Valentí Gual Vilà. Els llibres sacramentals de la Baixa Segarra (Edat Moderna), estat del Fons Documental.

Xavier Jorba i Serra, Una nova font parroquial: Les definicions testamentàries, el cas de la Baixa Segarra.

Gerard Carceller Barrabeig. Mercat de bestiar, mecanismes de crèdit i xarxes de comerç local a la Baronia de Queralt al segle XV.

Josep M. Llobet Portella, Un incident protagonitzat per un ciutadà de Cervera durant la Fira de Santa Coloma de Queralt del mes  el setembre de 1746.

Conrad Ferrer i Pomés, La Indústria tèxtil a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Palà Montcusí, La postguerra a Santa Coloma de Queralt.

Sumari:

RECULL NÚM. 7, abril de 2001

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. Recerques sobre e poblament protohistòric a la Baixa Segarra: El jaciment ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Jordi Sotorra. El fogatge de 1515 a la Conca de Barberà i la Baixa Segarra.

Valentí Gual. La crisi política catalana de finals del segle XVI. Elements complementaris.

Laia Vallès. La nativitat del compte de Santa Coloma.

Silvia Canalda. Com podia haver estat el retaula major de la parròquia de Santa Coloma: La traça de Pere Costa.

Josep M. T. Grau. Noticia sobre la construcció de l'església parroquial de Sant Martí de les Piles de Gaià (segle XVIII).

Agnès Llorens i Maria Carreras. les indústries tèxtils a Santa Coloma de Queralt.

Pelegrí Segura. Records de les nevades més importants i hiverns més freds a la pobla de Carivenys, des de l'any 1932 a l'any 2000.

Celestí Comaposada. Un dia qualsevol de sega dels anys 1945-50 a la Conca de Barberà

RECULL NÚM. 6, abril de 1999.

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. L'Assentament iberoromà del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Núria Farrés i Domingo. Mossèn Esteve del Castell.

Llorenç-Jaume Grau Pla. Diplomatari de Llorac.

Josep M. T. Grau Pujol i Roser Puig Tarrech. La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d'ocultació.

Valentí Gual Vilà. Sobre les morts de dos traginers (1554 i 1556) i la forca com a destí (1623).

Manel Güell Junkert. Un membre de la família Ninot a la cort del rei Felip.

Daniel Piñol Alabart. Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Històric de Tarragona.

Fons Joan Balcells. Arxiu de l'Associació Cultural Baixa Segarra. Quan els nostres avis eran infants. (Reproducció gràfica de les fotografies de l'exposició que amb aquest nom l'ACBS vàrem presentar al Casal de l'Avi de Santa Coloma coincidint amb les festes de Nadal de l'any 1998).

Sumari:

RECULL NÚM 5, abril del 1998 

Volum monogràfic dedicat a Maria Albareda Vidal. 

Presentació.

Records.

Coses de la Segarra:

Pobles de la Segarra (fragments):

Recalcament.

Rauric.

Montcortés.

L'Aranyó.

Les Piles-Biure-Montclar-Vallverd.

Contes de la Segarra:

Llamps i trons.

La cova dels lladres

Jo i l'oncle Ton.

Nevarà.

Coses del Poble i de la Vida:

Introducció.

En Pere "enlletrat".

Reflexions d'un pagés retirat. De quan es segava amb falç i es batia a l'era.

El mossèn i el sagristà.

La venjança d'en Tonet Rovira.

El moliner d'en Prous.

La carrerada.

Estampes de ma infantesa i de la dels altres.

La nostra parla:

Mots i expressions propis de la Vila de Santa Coloma de Queralt.

Mots locals que no figuren al diccionari.

Frases aplicades a mots locals.

Mots amb altra interpretació segons el diccionari.

Per corrupció

Girs de frases especials de la Comarca.

Poesia:

Insomni.

Ser vell.

Evidència.

Enllà de l'amic.

Misteri d'amor.

Elegia de la marginació.

Les Llàgrimes.

Bibliografia

Sumari:

RECULL NÚM. 4, abril de 1995.

Rosa Alcoy Pedrós. El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans.

Jordi Hernàndez i Jordi Principal. El jaciment del Coll Roig (Bellprat, Anoia), excavacions del 1995.

Josep M. Carreras Tarragó. Els senyors de Santa Coloma.

Joan Cartanyà Martí i Baldomer Colldeforns Chertó. Estudi preliminar d'un rastre de petjades d'Edat Oligocena als votants d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt).

Carles Dorico Alujas. Dues obres de l'escultor Pere Costa a Santa Coloma de Queralt.

Gener Gonzalvo Bou. Antoni Vernia, autor de les escales nobles dels castells de Santa Coloma de Queralt i de Verdú.

Valenti Gual Vilà. Sobre llibres de cort. Les Piles, Edat Moderna.

Miquel Àngel Martínez Rodríguez. La projecció social dels Ninot.

Salvador Palau Rafecas "el Galo". Els molins fariners i les masies del municipi de Les Piles.

Daniel Piñol Alabart. Un testament de l'any 1502.

Sergi Plans. El taller del daurador Esteve Gaixet a Santa Coloma de Queralt (s.XVII).

Dolors Tomàs Batet. Estudi preliminar per una proposta formativa a la Conca de Barberà.

Joaquim Vicente Ibañez. L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637.

Sumari:

RECULL NÚM. 3, abril de 1995. 

Maria Albareda Vidal. Comentari d'un llibre antic del segle XIV.

Joan -F. Cabestany Fort. El castell de Queralt (segles IX-X)

Gerard Carceller Barrabeig. Renda senyorial i exacció sobre el camperolat de Santa Coloma de Queralt (segle XV).

Francesc Cortès Mir i Roser Puig Tàrrech. L'orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681).

Jaume Felip Sànchez. Els castells de Les Piles i Turlanda a mitjan segle XIII.

Mercè Gras Casanovas. Territori i història a la Baixa Segarra a l'Època Moderna (segles XVI-XVIII)

Josep M. T. Grau Pujol. La prohibició d'enterrar a l'interior de les eesglésies: Una llei de dificil compliment. L'exemple dels Segura de Santa Coloma de Queralt (1788-1795).

Valentí Gual Vilà. Demografia i Onomàstica de Les Piles a l'Edat Moderna.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Salvador Palau Rafecas "El Galo". El cine a Santa Coloma de Queralt (1908-1958).

Josep M. Porta Balanyà. Inventari del fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barberà).

Joan Cartanyà Martí. Aspectes de la història natural de l'Alt Gaià.

Josep Valls Moix. Apunts per a una biografia.

Sumari:

RECULL NÚM. 2, abril de 1994. 

Josep Maria Carreras i Tarragó. Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt. (1900-1950)

Pere Català i Roca. Apunts sobre el castell de Biure i el llinatge dels Margarit.

Valentí Gual Vilà. Arrendaments públics de Santa Coloma de Queralt, l'any 1790.

Manel Güell Junkert. L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma el 1639. Joaquim Martí Pontnou. Els nostres camps seixanta anys enrera.

Josep Mulet Cortadellas. La meteorologia a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Orga Mestre. Joan Segura i Valls. Resum Bibliogràfic.

Silvestre Palà Augé. L'assegurança de mules al Sindicat Agrícola Catòlic de Santa Coloma de Queralt.

Josep Pijoan Parellada. Els meus Reis, d'infant, al poble.

Roser Puig Tàrrech. Els aprenents de la Conca de Barberà al Reus del segle XVIII (1773-1793).

Francesc Ribalta Farré. Històries del Pla del Codony.

Pelegrí Segura i Trullols. Germandat de Malalts entre els veïns de Les Roques, la Pobla i Plans de Ferran (1916-1930).

Roser Galceran Piñol Sara Munts Boatella Misericòrdia Sierra Batalla. Informe tècnic sobre la intervenció realitzada a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Javier Velaza. Una nova làpida ibèrica procedent de Civit.

Sumari:

RECULL NÚM. 1, abril de 1993. 

Maria Albareda Vidal. Els Comtes del feudalisme català vinculats a les terres del Gaià.

Josep M. Amatller Rabell. La creació de la comunitat d'aigües potables de Santa Coloma.

Josep M. Carreras Tarragó. Gestió municipal i repressió política a Santa Coloma de Queralt (1939-1941).

Pere Català Roca. El Virrei-Comte de Santa Coloma i la seva Vila predilecta.

Valentí Gual Vilà. La família moderna a l'Alt Gaià. Nupcialitat i fecunditat.

Manuel Güell Junkert. Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX.

Angelina Nogués Martorell. Aproximació a l'estudi del xipella. Característiques i perspectives.

Josep Pijoan Parellada. Arreplec.

Martí Sendra Auberni. Catàleg dels ocells a la Baixa Segarra.

En fer-se càrrec del santuari de Sant Magí els frares dominics l’any 1603, el prior P. Domingo Lledó va fer un exhaustiu inventari de tots els elements que passaven a formar part del convent. Després s’hi varen anar afegint altres documents en petits quaderns fins a formar un lligall de 431 pàgines manuscrites on hi consten fets i documentació des del segle XVII fins a principis del XIX. Aquesta va ser una font molt important d’informació consultada en les respectives històries del santuari per mossèn Joan Segura (1887) i mossèn Sanç Capdevila (1924).

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.

Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…

Aquest llibre, guanyador del II Premi d’Assaig Casteller convocat el 2000 per l’Associació d’Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona, fa una anàlisi del segle XX casteller. L’autor comença fent una introducció dels principals períodes de la història castellera del segle XX, combinant les dades històriques amb la interpretació. La segona part de l’obra destaca la importància del període que s’enceta a partir de l’any 1993 (“Els anys incomparables”, segons la denominació de l’autor), que representa la millor etapa, amb diferència i en tots els sentits, de la història castellera. Aquesta segona part inclou un completíssim i interessant tractament de moltes dades estadístiques que recolzen d’una manera empírica les conclusions de l’autor.

Tot i que sovint són considerats una activitat tradicional, els castells han sofert al llarg de tota la seva història, i molt especialment els darrers anys, una sèrie de transformacions radicals. L’Institut Tarragonès d’Antropologia (ITA) va organitzar, el 5 d’octubre del 2002, unes jornades en què pretenia apuntar algunes d’aquestes qüestions i crear ponts entre el món acadèmic i el món casteller. El carrer com a escenari festiu, el lèxic casteller, el paper dels castells com a element d’identitat col·lectiva, la progressiva esportivització de l’activitat castellera i el mateix Concurs de Tarragona van ser els temes abordats.

En el decurs de la història, la Colla Joves Xiquets de Valls ha viscut moments dolços i de desencís, però mai no ha perillat la seva permanència en primera fila, en comptar sempre amb l’esforç i la tenacitat d’un gran equip humà que, amb el seu afany de superació, ha solcat profundament l’entranya del món casteller, plantant cada dia nous plançons fins a la consecució d’una brostada que ha donat els més esplèndids fruits. Aquests darrers anys la Colla Joves ha mantingut el ritme d’activitat que li és propi i fins i tot l’ha augmentat. Així ha consolidat els objectius que es van marcar en constituir-se en agrupació castellera i que es resumeixen en l’enaltiment del nom de Valls arreu del país.

Els Xiquets de Reus es van fundar fa 30 anys, quan el nostre país s’organitzava democràticament i els joves volien festes populars. Deu anys més tard, la televisió va posar de moda els castells i els Xiquets es van convertir en una colla gran. Aquest llibre publica les fotos dels grans castells i explica com es van aconseguir. Però, en la història dels Xiquets de Reus, els èxits s’han alternat amb les caigudes.

Aquest llibre recull la nostra experiència, però no és un manual sobre com salvar colles que estan en crisi. En tots aquests anys la nostra colla ha canviat molt: de nivell casteller, les persones, l’ambient... Què queda, doncs, dels Xiquets de Reus? Aquesta colla té uns valors propis? Aquest és un altre tema que s’aborda en el llibre. Una colla castellera necessita un local, músics, actuacions castelleres a la pròpia ciutat i a fora, una revista pròpia i estar present als mitjans de comunicació. Tots aquests elements són estudiats en capítols específics. D’aquesta manera, el llibre que teniu a les mans explica com s’organitza la colla i, en definitiva, què són els Xiquets de Reus.

Autoria: Francesc Valls; Enric Valls; David Barceló; Ernest Benach; Joan Bofarull; Georgina Coca; Marc Ferran; Pau Morales; Eduard Vilafranca; Joaquim Vilafranca

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.

Aquest sisè volum de l’enciclopèdia és miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l’art (monuments castellers i obres pictòriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l’actualitat), música (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça més emblemàtica), literatura, llengua i política. El volum també inclou un apartat sobre el Museu Casteller i “La biblioteca castellera”, en què la bibliografia sobre castells es presenta classificada temàticament. Un epíleg que combina l’experiència de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusió amb la consecució, a finals del 2019, de l’anhelat 3 de 9 sense folre a càrrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l’obra, que es complementa amb un detallat índex onomàstic i toponímic de tot el conjunt.

En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.

Aquest llibre narra l’evolució i la presència que ha tingut la sardana a la vila del Vendrell a través dels anys, emmarcada pels esdeveniments històrics ocorreguts per les circumstàncies socials i polítiques que ha sofert i que ha hagut de viure el país durant el passat segle XX.