Filtrar per
Filtres actius
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
Sumari:
Pròleg per Elisabeth Baldor Abril
Abats de Poblet, presidents de la Generalitat en l’època medieval:
Miquel delgado (1476-1479) i Juan Payo Coello (1488-1491)
per Dr. Josep Maria Sans i Travé
Pedro de Mendoza (Pere de Mendoça), abat de Santes Creus (1479-1519)
i president del general
per Valentí Gual Vilà
L’estil aràbic de Ramon Llull
per Óscar de la Cruz Palma
Fra Jaume Gener (de Cabra), el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí (de Montblanc) i Joan Bonllavi (de Rocafort de Queralt)
per Josep M. Rovira i Valls
Paisatge i patrimoni a través de la literatura.
Reflexions a partir del projecte «Patrimoni oblidat, memòria literària»
per Josep Santesmases i Ollé
Una acurada tria de casos en què el monestir de Poblet aplica la justícia criminal durant els segles XV al XVII serveix a Gual per analitzar la pràctica quotidiana de la justícia civil i criminal, alta i baixa, exercida pels senyors feudals -en aquest cas, eclesiàstics- d'acord amb les relacions socials de l'època.
Matar lo rei: Barcelona, 1492 (Valentí Gual, 2004) presenta l’exposició íntegra del fets succeïts el 7 de desembre de 1492 a la Ciutat de Barcelona, l’atemptat frustrar en la persona de Ferran II. Gual Vilà (Universitat de Barcelona) sectoritza en set capítols els esdeveniments, començant per una breu “Introducció”, seguida d’una successió cronològica ordenada dels fets; “Visita reial”; “El marc històric”; “L’atemptat. Els fets”; i “El càstig”. Els darrers dos blocs centren l’atenció en la figura de Joan de Canyamars, i els motius. És sens dubte, aquest últim capítol, el més controvertit.
Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.
Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, com la del Corning Museum of Glass de Nova York, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. Però és en plena època barroca (segle XVII) quan neix el porró, nodrit de formes elegants i seductores i dissenyat per beure vi a galet. Carlí i liberal, eròtic i educat, sumptuós i popular, amant del vi jove i bandejat pel sommelier, aquesta és la divertida història de l’atuell català més universal.
De Poblet a Nova York, però també de Cabra del Camp a Girona i de Perpinyà a Gandesa, el porró és l'estri de beure a galet preferit dels catalans.
Llibre editat amb motiu de l'exposició Cister, Monestirs Reials a la Catalunya Nova.
Llibre editat amb motiu de les exposicions que l'artista Enric Adserà Riba (Cabra del Camp, 1939) va realitzar al Tinglado núm. 1 del Port de Tarragona, al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona i al Museu de Valls entre els mesos de desembre de 2011 i març de 2012. Inclou la biografia cronològica de l'artista, feta per Josep M Rovira i Valls, director de Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister i un estudi crític de la seva obra a cura de Raquel Medina de Vargas.
