Filtres actius

  • Índex geogràfic: Alt Camp
  • Índex geogràfic: Baixa Segarra
  • Índex geogràfic: La Segarra
  • Índex geogràfic: Osona
  • Índex geogràfic: Ribera d'Ebre

Recull - núm. 7 (2001)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 7, abril de 2001

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. Recerques sobre e poblament protohistòric a la Baixa Segarra: El jaciment ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Jordi Sotorra. El fogatge de 1515 a la Conca de Barberà i la Baixa Segarra.

Valentí Gual. La crisi política catalana de finals del segle XVI. Elements complementaris.

Laia Vallès. La nativitat del compte de Santa Coloma.

Silvia Canalda. Com podia haver estat el retaula major de la parròquia de Santa Coloma: La traça de Pere Costa.

Josep M. T. Grau. Noticia sobre la construcció de l'església parroquial de Sant Martí de les Piles de Gaià (segle XVIII).

Agnès Llorens i Maria Carreras. les indústries tèxtils a Santa Coloma de Queralt.

Pelegrí Segura. Records de les nevades més importants i hiverns més freds a la pobla de Carivenys, des de l'any 1932 a l'any 2000.

Celestí Comaposada. Un dia qualsevol de sega dels anys 1945-50 a la Conca de Barberà

 

Recull - núm. 6 (1999)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

RECULL NÚM. 6, abril de 1999.

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. L'Assentament iberoromà del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Núria Farrés i Domingo. Mossèn Esteve del Castell.

Llorenç-Jaume Grau Pla. Diplomatari de Llorac.

Josep M. T. Grau Pujol i Roser Puig Tarrech. La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d'ocultació.

Valentí Gual Vilà. Sobre les morts de dos traginers (1554 i 1556) i la forca com a destí (1623).

Manel Güell Junkert. Un membre de la família Ninot a la cort del rei Felip.

Daniel Piñol Alabart. Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Històric de Tarragona.

Fons Joan Balcells. Arxiu de l'Associació Cultural Baixa Segarra. Quan els nostres avis eran infants. (Reproducció gràfica de les fotografies de l'exposició que amb aquest nom l'ACBS vàrem presentar al Casal de l'Avi de Santa Coloma coincidint amb les festes de Nadal de l'any 1998).

Recull - núm. 5 (1998)

15,00 €
Availability: 4 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM 5, abril del 1998 

Volum monogràfic dedicat a Maria Albareda Vidal. 

Presentació.

Records.

Coses de la Segarra:

Pobles de la Segarra (fragments):

Recalcament.

Rauric.

Montcortés.

L'Aranyó.

Les Piles-Biure-Montclar-Vallverd.

Contes de la Segarra:

Llamps i trons.

La cova dels lladres

Jo i l'oncle Ton.

Nevarà.

Coses del Poble i de la Vida:

Introducció.

En Pere "enlletrat".

Reflexions d'un pagés retirat. De quan es segava amb falç i es batia a l'era.

El mossèn i el sagristà.

La venjança d'en Tonet Rovira.

El moliner d'en Prous.

La carrerada.

Estampes de ma infantesa i de la dels altres.

La nostra parla:

Mots i expressions propis de la Vila de Santa Coloma de Queralt.

Mots locals que no figuren al diccionari.

Frases aplicades a mots locals.

Mots amb altra interpretació segons el diccionari.

Per corrupció

Girs de frases especials de la Comarca.

Poesia:

Insomni.

Ser vell.

Evidència.

Enllà de l'amic.

Misteri d'amor.

Elegia de la marginació.

Les Llàgrimes.

Bibliografia

 

Recull - núm. 4 (1995)

15,00 €
Availability: 4 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 4, abril de 1995.

Rosa Alcoy Pedrós. El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans.

Jordi Hernàndez i Jordi Principal. El jaciment del Coll Roig (Bellprat, Anoia), excavacions del 1995.

Josep M. Carreras Tarragó. Els senyors de Santa Coloma.

Joan Cartanyà Martí i Baldomer Colldeforns Chertó. Estudi preliminar d'un rastre de petjades d'Edat Oligocena als votants d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt).

Carles Dorico Alujas. Dues obres de l'escultor Pere Costa a Santa Coloma de Queralt.

Gener Gonzalvo Bou. Antoni Vernia, autor de les escales nobles dels castells de Santa Coloma de Queralt i de Verdú.

Valenti Gual Vilà. Sobre llibres de cort. Les Piles, Edat Moderna.

Miquel Àngel Martínez Rodríguez. La projecció social dels Ninot.

Salvador Palau Rafecas "el Galo". Els molins fariners i les masies del municipi de Les Piles.

Daniel Piñol Alabart. Un testament de l'any 1502.

Sergi Plans. El taller del daurador Esteve Gaixet a Santa Coloma de Queralt (s.XVII).

Dolors Tomàs Batet. Estudi preliminar per una proposta formativa a la Conca de Barberà.

Joaquim Vicente Ibañez. L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637.

Recull - núm. 3 (1995)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 3, abril de 1995. 

Maria Albareda Vidal. Comentari d'un llibre antic del segle XIV.

Joan -F. Cabestany Fort. El castell de Queralt (segles IX-X)

Gerard Carceller Barrabeig. Renda senyorial i exacció sobre el camperolat de Santa Coloma de Queralt (segle XV).

Francesc Cortès Mir i Roser Puig Tàrrech. L'orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681).

Jaume Felip Sànchez. Els castells de Les Piles i Turlanda a mitjan segle XIII.

Mercè Gras Casanovas. Territori i història a la Baixa Segarra a l'Època Moderna (segles XVI-XVIII)

Josep M. T. Grau Pujol. La prohibició d'enterrar a l'interior de les eesglésies: Una llei de dificil compliment. L'exemple dels Segura de Santa Coloma de Queralt (1788-1795).

Valentí Gual Vilà. Demografia i Onomàstica de Les Piles a l'Edat Moderna.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Salvador Palau Rafecas "El Galo". El cine a Santa Coloma de Queralt (1908-1958).

Josep M. Porta Balanyà. Inventari del fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barberà).

Joan Cartanyà Martí. Aspectes de la història natural de l'Alt Gaià.

Josep Valls Moix. Apunts per a una biografia.

Recull - núm. 2 (1994)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 2, abril de 1994. 

Josep Maria Carreras i Tarragó. Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt. (1900-1950)

Pere Català i Roca. Apunts sobre el castell de Biure i el llinatge dels Margarit.

Valentí Gual Vilà. Arrendaments públics de Santa Coloma de Queralt, l'any 1790.

Manel Güell Junkert. L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma el 1639. Joaquim Martí Pontnou. Els nostres camps seixanta anys enrera.

Josep Mulet Cortadellas. La meteorologia a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Orga Mestre. Joan Segura i Valls. Resum Bibliogràfic.

Silvestre Palà Augé. L'assegurança de mules al Sindicat Agrícola Catòlic de Santa Coloma de Queralt.

Josep Pijoan Parellada. Els meus Reis, d'infant, al poble.

Roser Puig Tàrrech. Els aprenents de la Conca de Barberà al Reus del segle XVIII (1773-1793).

Francesc Ribalta Farré. Històries del Pla del Codony.

Pelegrí Segura i Trullols. Germandat de Malalts entre els veïns de Les Roques, la Pobla i Plans de Ferran (1916-1930).

Roser Galceran Piñol Sara Munts Boatella Misericòrdia Sierra Batalla. Informe tècnic sobre la intervenció realitzada a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Javier Velaza. Una nova làpida ibèrica procedent de Civit.

Recull - núm. 1 (1993)

15,00 €
Availability: 4 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 1, abril de 1993. 

Maria Albareda Vidal. Els Comtes del feudalisme català vinculats a les terres del Gaià.

Josep M. Amatller Rabell. La creació de la comunitat d'aigües potables de Santa Coloma.

Josep M. Carreras Tarragó. Gestió municipal i repressió política a Santa Coloma de Queralt (1939-1941).

Pere Català Roca. El Virrei-Comte de Santa Coloma i la seva Vila predilecta.

Valentí Gual Vilà. La família moderna a l'Alt Gaià. Nupcialitat i fecunditat.

Manuel Güell Junkert. Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX.

Angelina Nogués Martorell. Aproximació a l'estudi del xipella. Característiques i perspectives.

Josep Pijoan Parellada. Arreplec.

Martí Sendra Auberni. Catàleg dels ocells a la Baixa Segarra.

Joan Ferrer Vallbona. L’artista i el seu entorn

30,00 €
Availability: 5 In Stock

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de la fundació del convent de Sant Magí de la Brufaganya

18,00 €
Availability: 5 In Stock

En fer-se càrrec del santuari de Sant Magí els frares dominics l’any 1603, el prior P. Domingo Lledó va fer un exhaustiu inventari de tots els elements que passaven a formar part del convent. Després s’hi varen anar afegint altres documents en petits quaderns fins a formar un lligall de 431 pàgines manuscrites on hi consten fets i documentació des del segle XVII fins a principis del XIX. Aquesta va ser una font molt important d’informació consultada en les respectives històries del santuari per mossèn Joan Segura (1887) i mossèn Sanç Capdevila (1924).

L’època de Nogué Massó

30,00 €
Availability: 5 In Stock

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

Terra d'abans

16,50 €
Availability: 5 In Stock

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.

Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…

La guerra carlista dels set anys

15,00 €
Availability: Out of stock

El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «BatallónLigero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del BatallónLigero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.

[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]

500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns

25,00 €
Availability: 5 In Stock

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

Galeria de ciutadans il·lustres

10,00 €
Availability: 10 In Stock

Publicació editada pel Centre de Lectura de Valls, en format carpeta, la qual conté 23 fitxes en format díptic i dues làmines d'introducció, que recullen una biografia resumida de cada un dels vallencs i vallenques de la Galeria de Ciutadans Il·lustres ubicada a la Sala de Plens i a la planta noble de l'Ajuntament de Valls. Aquesta és la primera publicació a la història de Valls que ressenya a tots els ciutadans il·lustres fins al moment, inclosos les darreres incorporacions de dues ciutadanes il·lustres aquest any, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1.

La publicació ha estat coordinada per l'historiador vallenc, Pol Montserrat i Rovira, i hi han participat fins a 22 ponents, els quals han estat els encarregats de redactar els textos sobre la història del vallenc il·lustres que cadascú va ressenyar a la seva conferència.

Llista de ciutadans i ciutadanes il·lustres

Anton Palau i Térmens

Pere Anton Veciana i Rabassa

Pau Baldrich i Martí

Jaume Sitjó i Carbonell

Albert Felip de Baldrich i de Veciana

Josep Martí i Janer

Lluís Bonifàs i Massó 

Andreu Avel·li Comerma i Batalla

Narcís Oller i Moragas

Tomàs Caylà i Grau

Miquel Colom i Cardany

Jaume Huguet

Francesc Galofre i Oller

Carles Cardó i Sanjoan

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Jaume Mercadé i Queralt

Els Xiquets de Valls

Maria Güell i Puig

Manuel Gonzàlez i Alba

Cèsar Martinell i Brunet

Pere Català i Pic

Francesc Català i Roca

Pere Català i Roca

Maria Murtra i Casanovas

Dolors Vives i Rodon

Josep Roig Magriñà

12,30 €
Availability: 5 In Stock

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.

En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.

Josep M. Rendé i Ventosa

9,30 €
Availability: 5 In Stock

Josep M. Rendé i Ventosa va néixer a l’Espluga de Francolí, l’any 1876, i morí a Cabra del Camp, l’any 1925. Propietari agrícola catalanista, partint de la seva vila natal, impulsà el moviment cooperativista agrari, que prengué forma en caixes rurals, sindicats agrícoles i cellers. Es convertí en un referent en aquest sector, condició que el portà a pronunciar conferències arreu del territori i a oferir assessorament als diversos sindicats. Formulà la seva reflexió en la proposta d’articulació dels sindicats en federacions agrícoles, amb l’objectiu de conferir-los autoritat en l’elaboració i comercialització dels productes.

Autor de llibres i articulista de temes agraris, va plasmar magistralment la psicologia dels pagesos. Nomenat director del Servei d’Acció Social Agrària a la Mancomunitat de Catalunya, desenvolupà una gran tasca per crear o consolidar sindicats. Aquesta carrera professional, però, es veié truncada amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què Rendé és separat del càrrec, junt amb el sector catalanista, per protestar per una purga d’aquest règim cap a un científic social.

Indaleci Castells Oller (1864-1930)

18,00 €
Availability: 5 In Stock

La presència pública d’Indaleci Castells no sempre l’hem de buscar en els càrrecs polítics que va ocupar —diputat provincial, regidor, alcalde de Valls— o bé en el fet d’haver estat al front d’un significatiu nombre de capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca —El Eco de Valls, El Distrito, La Actualidad, La Crónica de Valls—, que ha marcat una subjectiva manera d’aprendre, entendre i explicar la història local contemporània, i una peculiar manera de sentir-se vallenc, fins i tot més vallenc que els altres, més vallenc que ningú. Ens cal també situar-lo a l’ombra de les activitats polítiques dels partits monàrquics, fos el liberal o el conservador, certament sense acabar de definir-se clarament en favor d’un sector dominant o un altre, gairebé sempre amb independència i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.