Blancafort “no es veu fins que hi ets”. En vorejar el “tomb del Galliner” o el “Collet”, el visitant es troba “sense adonar-se a la plaça principal”, des d’on percep que el temps es dilata, alhora que assaboreix la pau interior, pròpia d’una comunitat que veu desfilar, amb parsimònia, els anys i els segles. Tots els viatgers n’han destacat l’experiència vital de tastar el plaer de la tranquil•litat. Guia detallada de la història, la geografia, l’església, l’activitat cultural, el món associatiu i les activitats econòmiques d’aquest poble de la comarca de la Conca de Barberà.
Aquest llibre és una síntesi, un compendi clar, però també exhaustiu, sobre la vila de Sarral, a la Conca de Barberà, a la Conca de Barberà. S’hi expliquem amb detall la geografia i l’economia, la població; s’hi relata i documenta una història mil•lenària; s’hi segueixen les rutes turístiques, els racons interessants; i s’hi exposen, amb fonament, les festes i tradicions. Una selecta tria de fotografies, gràfics i textos i les innombrables referències literàries ajuden a la comprensió d’aquest municipi i una lectura molt més amena.
La ciutat de Valls va acollir els dies 17 i 18 de novembre de 1998 el I Congrés de la Cuina del Calçot. La vila del bressol d'aquesta tradició gastronòmica que ha traspassat fronteres va ser la seu d'aquesta iniciativa novedosa que es marcava com a objectiu fomentar el debat sobre la situació actual i les prespectives de futur de la cuina que es pot generar prenent com a punt de referència aquesta ceba tendra i lleugerament dolça. Aquest llibre és el recull de les ponències que es van presentar en aquest Congrés, complementades amb un recull de premsa i un apèndix en què s'inclouen diversos articles referents al calçot i a la calçotada.
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII. La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
La història de l'Espluga de Francolí des de la Dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a la proclamació de la segona República (1931) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
Una variada gamma de documents (ordinacions, concòrdies, afillaments, tabes d'arrendaments, repartiments, establiments, sentències arbitrals, confessions generals en capbreu, acords del consell de les universitats, compravendes...), provinents dels arxius Històric de Poblet, Comarcal de Puigcerdà, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Municipal de Berga, Municipal de Pardines i Municipal de Vielha, i la Biblioteca de Lés, permet de configurar una aproximació a la realitat pagesa entre els segles XIV i XIX.
Matar lo rei: Barcelona, 1492 (Valentí Gual, 2004) presenta l’exposició íntegra del fets succeïts el 7 de desembre de 1492 a la Ciutat de Barcelona, l’atemptat frustrar en la persona de Ferran II. Gual Vilà (Universitat de Barcelona) sectoritza en set capítols els esdeveniments, començant per unabreu “Introducció”, seguida d’una successió cronològica ordenada dels fets; “Visita reial”; “El marc històric”; “L’atemptat. Els fets”; i “El càstig”. Els darrers dos blocs centren l’atenció en la figura de Joan de Canyamars, i els motius. És sens dubte, aquest últim capítol, el més controvertit.
La història de l'Espluga de Francolí des de la proclamació de la segona República (1931) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.
