Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Recull dels escuts de la comarca del Tarragonès. Justificació del triatge: núm. 305 de 1000 exemplars numerats d'aquesta heràldica del Tarragonès.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
La representació del Ball del Sant Crist a Salomó s'ha fet, sense interrupcions dels del segle XIX. En aquest volum es publica el text antic del Ball del Sant Crist, com a ball parlat, i es dóna a conèixer el qui fou el seu autor, el vallenc Marc Fusté, el qual va recollir la tradició oral transmesa de pares a fills. Ara es pot contractar el text antic amb la darrera adaptació de Mn. Marçal Martínez, que és la versió que actualment es representa.
Aquesta obra recull la relació epistolar entre el vallenc Robert Gerhard, un dels millors compositors universals del segle XX, i el seu amic i deixeble, el compositor Joaquim Homs, pioner del dodecatonisme a Catalunya.\nA través de les pàgines del llibre ens apropem a la trajectòria de dos personatges catalans, els músics Robert Gerhard i Joaquim Homs, en contacte permanent a través de correspondència, oberts a l'argumentació científica i a la verificació d'idees, més enllà del fet estrictament musical, i que van treballar en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.\nEdició a cura de Ramon Ribé i Queralt i Pietat Homs Fornesa
Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.
Amb motiu del desè aniversari de la revista El Codony, l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp ha volgut editar els articles que s’han publicat al llarg d’aquests anys en la secció «Notícies del Codony». Són quaranta articles que mostren trossets de la nostra història i que per primera vegada es recopilen en un sol volum.
El tòpic diu: “Una imatge val més que mil paraules”. En aquest volum de Vilallonga. Un segle d’imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX. En aquest primer volum trobem la transformació de l’espai on s’ha anat desenvolupant el poble, i l’apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
L’historiador de l’art Joan Yeguas Gassó, un dels grans coneixedors de l’art del renaixement i del barroc al nostre país, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, acaba de presentar un treball extraordinari sobre l’arquitectura a una part de les terres de Lleida, concretament dels segles XVI i XVII.
El llibre és el resultat de la recerca d’un exhaustiu treball de camp en 362 nuclis de població que pertanyen a 149 municipis, de les 6 comarques de la plana de Lleida: l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià, i la Noguera.
Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, com la del Corning Museum of Glass de Nova York, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. Però és en plena època barroca (segle XVII) quan neix el porró, nodrit de formes elegants i seductores i dissenyat per beure vi a galet. Carlí i liberal, eròtic i educat, sumptuós i popular, amant del vi jove i bandejat pel sommelier, aquesta és la divertida història de l’atuell català més universal.
De Poblet a Nova York, però també de Cabra del Camp a Girona i de Perpinyà a Gandesa, el porró és l'estri de beure a galet preferit dels catalans.
Llibre editat amb motiu de les exposicions que l'artista Enric Adserà Riba (Cabra del Camp, 1939) va realitzar al Tinglado núm. 1 del Port de Tarragona, al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona i al Museu de Valls entre els mesos de desembre de 2011 i març de 2012. Inclou la biografia cronològica de l'artista, feta per Josep M Rovira i Valls, director de Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister i un estudi crític de la seva obra a cura de Raquel Medina de Vargas.
