Botiga

El febrer de 1923, el científic Albert Einstein va visitar Catalunya per fer-hi unes conferències. Durant el transcurs d’aquest viatge, va anar a visitar el Monestir de Poblet i va parar a l’Espluga de Francolí, on va trobar uns nens que jugaven al carrer i s’hi va acabar fotografiant.

Aquest conte té un doble vessant: per una banda, posar en valor el dialecte que es parla a l’Espluga de Francolí, amb el qual està escrit el llibre, i, per l’altra, commemorar el centenari del pas d’Einstein per aquesta població.

El llibre conté una història infantil ambientada en el context d’uns nens que juguen al carrer i es troben amb Einstein. Cada escena de la història va acompanyada d’una il·lustració que es pot pintar, i al final del llibre hi trobem una sopa de lletres amb vocabulari espluguí i la fotografia original d’Einstein a l’Espluga de Francolí, així com una breu presentació del científic.

Autores

ELISENDA ROSELL ANDREU és professora de llengua i literatura a l’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí.

LAURA MAGRINYÀ PANADÈS és il·lustradora i conservadora-restauradora de béns culturals.

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

MUS004

Llegendes de Poblet, Santes Creus i Vallbona

Autors: Joan Ibarz (text) i Valentí Gubianas (il·lustracions)

Autors: Joan Ibarz (text)

Il·lustracions: Valentí Gubianas 

Edita: La Musca

ISBN: 978-84-126028-9-0

Pàgines: 52

Format: 26,5 x 22 cm

Preu: 18,00 € (IVA inclòs)

Enquadernació: Tapa dura

Any edició: març de 2024

Edat recomanada: a partir de 10 anys

En aquest llibre hi trobareu un recull de llegendes dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona. Aquestes llegendes ens apropen al nostre passat, ja que la majoria van sorgir a l’edat mitjana. Hi apareixen escenes de la societat de l’època i de la vida monacal, així com la relació que hi va haver entre aquests monestirs i diferents reis i reines de la Corona d’Aragó.

El llibre conté 6 llegendes, dues de cadascun dels monestirs:

La Porta Daurada (Poblet).

Fra Marginet (Poblet).

La santa mà (Santes Creus).

El pa convertit en flors (Santes Creus).

El pa de caritat (Vallbona).

La generositat de la reina (Vallbona).

A la part inicial del llibre s’hi pot trobar un glossari amb vocabulari que ajudarà el lector a comprendre millors les històries.

Joan Ibarz Capdevila (Vimbodí i Poblet, 1973) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. En la mateixa universitat va realitzar el Curs d’Aptitud Pedagògica i el Curs de Docència d’Estudis Universitaris de Doctorat. Anys més tard, i en relació amb la seva activitat laboral, va cursar un postgrau a la Universitat Rovira i Virgili per obtenir el Títol d’Especialista Universitari en Conservació del Patrimoni Cultural.

Després de treballar com a guia o mediador cultural en diversos espais patrimonials, el 2001 es va incorporar a l’equip del Reial Monestir de Santes Creus. Actualment, és responsable d’aquest conjunt monumental i ha participat en activitats formatives orientades a millorar l’accessibilitat cultural i, en particular, a apropar el patrimoni als centres educatius o aconseguir una major atenció a la diversitat.

La seva experiència li ha permès interactuar amb nens i nenes d’escoles i instituts de tota mena.

 Ha publicat articles de caràcter històric o etnològic i és coautor de diversos llibres, entre els quals hi ha Santes Creus, Monestir Reial (2022), guia oficial del monestir.

Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969), després d’estudiar un temps a l’Escola Massana de Barcelona, va començar a il·lustrar llibres de literatura infantil, àlbums i llibres de text, però al llarg de la seva trajectòria cada vegada s’ha sentit més còmode treballant amb molt espai, la qual cosa l’ha portat a crear un centenar de murals de gran format en escoles, biblioteques, façanes, places i espectacles en viu.

Combina la il·lustració de llibres i murals amb visites a escoles, durant les quals s’enriqueix gràcies al contacte amb els lectors de forma directa.

Al llarg de la seva trajectòria, ha il·lustrat més de 100 llibres, i ha treballat amb autors i editorials de referència.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

Com a conjunt és l’única enciclopèdia castellera que aplega tot el coneixement històric dels castells i la seva evolució en els darrers dos segles. Recull tota la informació sobre el fenomen casteller en diversos volums, amb l’objectiu d’esdevenir una obra de referència en el sector.

Tot i el seu caràcter col·lectiu, és del tot evident que els castells tenen noms i cognoms: en certa manera, la seva història no deixa de ser la suma de les biografies individuals de les persones que els han protagonitzat al llarg de més de dos segles. Per primera vegada s’aborda la publicació d’un diccionari, de més de 400 entrades, que recull la vida i obra, majoritàriament, de castellers, però també d’afeccionats, mecenes i activistes culturals; historiadors, periodistes i publicistes; artistes; científics; fotògrafs i cineastes; grallers, músics i musicòlegs; propietaris de bars i tavernes… de tot el món casteller des dels seus inicis fins a l’any 2000 —que marca l’acabament del segle XX—, amb una visibilització especial de les dones castelleres pioneres d’aquest període.

La història personal de tots aquests individus ajuda a entendre millor la història global dels castells, perquè aquestes biografies, tot i sent particulars, ens donen una informació general sobre el món casteller.

Compta amb els millors especialistes en cada tema i la incorporació de les novetats imprescindibles que ha aportat la recerca més recent.

Sumari
Pròleg. 7

Capítol 1: La medicina fa cent anys
1. Justificació. 12
2. Esbós biogràfic del Dr. Carrera. 12
3. Alguns fets sobre la situació sanitària al món occidental durant el segle XIX. 13
4. Els medicaments del segle XIX i les farmacopees. 16
5. El Dr. Carrera, els medicaments i la salut a Santa Coloma cap a finals del segle XIX. 21
6. Creences populars entorn de la medicina a Santa Coloma de Queralt en aquell temps. 30
7. Comentari final. 35
8. Referències bibliogràfiques. 39

Capítol 2: El formulari del Dr. Carrera
1. Introducció. 47
2. El Formulari. 49
3. índex alfabètic d'ingredients. 67
4. Notes esclaridores. 75

Epíleg. 87

Annex: El manuscrit. 89

La sega, el batre i la sembra als anys 1945-50 a Savallà del Comtat (Baixa Segarra)
Comaposada i Canela, Celestí
Associació Cultural Baixa Segarra

En aquest treball l'autor descriu eines i tècniques que s'empraven en aquell temps de manera molt detallada tot seguint els diferents cicles dels cultius. I no només es tracten aspectes relacionats amb les feines agrícoles i ramaderes, sinó que es mostren altres vessants de la vida del món rural que engloben la seva cosmovisió, com són les festes i celebracions, les relacions de solidaritat entre persones i famílies, el culte, l'íntima relació dels pagesos amb la natura i el cosmos, etc. Inclou dibuixos de Salvador Pascual i Estanella.

Un passeig de puntetes per la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc.

Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la més demoníaca de tot el continent europeu:

Tenim més de 70 mots populars per designar el Diable.
La geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts... que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l’Infern.
El Cavall Bernat de Montserrat és d’origen diabòlic.
El manual per fer exorcismes més utilitzat a l’edat mitjana es va editar a Barcelona. Segons l’escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.
A la Divina comèdia de Dante trobem tres comtes catalans al Purgatori.
Arreu de Catalunya continuen celebrant-se aquelarres, misses negres, pactes demoníacs i exorcismes.

Després de documentar-se durant anys, la periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ja ens va sorprendre amb el seu exitós Fantasmes de Barcelona (cinc edicions), torna a submergir- se en la Catalunya més màgica i desconeguda per demostrar- nos, amb el seu estil amè, que El Diable és català.

Llegendes, tradicions, indrets i costums que ens mostren la forta vinculació de Catalunya amb l’Àngel Rebel.

Aquest llibre, guanyador del II Premi d’Assaig Casteller convocat el 2000 per l’Associació d’Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona, fa una anàlisi del segle XX casteller. L’autor comença fent una introducció dels principals períodes de la història castellera del segle XX, combinant les dades històriques amb la interpretació. La segona part de l’obra destaca la importància del període que s’enceta a partir de l’any 1993 (“Els anys incomparables”, segons la denominació de l’autor), que representa la millor etapa, amb diferència i en tots els sentits, de la història castellera. Aquesta segona part inclou un completíssim i interessant tractament de moltes dades estadístiques que recolzen d’una manera empírica les conclusions de l’autor.

Tot i que sovint són considerats una activitat tradicional, els castells han sofert al llarg de tota la seva història, i molt especialment els darrers anys, una sèrie de transformacions radicals. L’Institut Tarragonès d’Antropologia (ITA) va organitzar, el 5 d’octubre del 2002, unes jornades en què pretenia apuntar algunes d’aquestes qüestions i crear ponts entre el món acadèmic i el món casteller. El carrer com a escenari festiu, el lèxic casteller, el paper dels castells com a element d’identitat col·lectiva, la progressiva esportivització de l’activitat castellera i el mateix Concurs de Tarragona van ser els temes abordats.

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.

En el decurs de la història, la Colla Joves Xiquets de Valls ha viscut moments dolços i de desencís, però mai no ha perillat la seva permanència en primera fila, en comptar sempre amb l’esforç i la tenacitat d’un gran equip humà que, amb el seu afany de superació, ha solcat profundament l’entranya del món casteller, plantant cada dia nous plançons fins a la consecució d’una brostada que ha donat els més esplèndids fruits. Aquests darrers anys la Colla Joves ha mantingut el ritme d’activitat que li és propi i fins i tot l’ha augmentat. Així ha consolidat els objectius que es van marcar en constituir-se en agrupació castellera i que es resumeixen en l’enaltiment del nom de Valls arreu del país.

Els Xiquets de Reus es van fundar fa 30 anys, quan el nostre país s’organitzava democràticament i els joves volien festes populars. Deu anys més tard, la televisió va posar de moda els castells i els Xiquets es van convertir en una colla gran. Aquest llibre publica les fotos dels grans castells i explica com es van aconseguir. Però, en la història dels Xiquets de Reus, els èxits s’han alternat amb les caigudes.

Aquest llibre recull la nostra experiència, però no és un manual sobre com salvar colles que estan en crisi. En tots aquests anys la nostra colla ha canviat molt: de nivell casteller, les persones, l’ambient... Què queda, doncs, dels Xiquets de Reus? Aquesta colla té uns valors propis? Aquest és un altre tema que s’aborda en el llibre. Una colla castellera necessita un local, músics, actuacions castelleres a la pròpia ciutat i a fora, una revista pròpia i estar present als mitjans de comunicació. Tots aquests elements són estudiats en capítols específics. D’aquesta manera, el llibre que teniu a les mans explica com s’organitza la colla i, en definitiva, què són els Xiquets de Reus.

Autoria: Francesc Valls; Enric Valls; David Barceló; Ernest Benach; Joan Bofarull; Georgina Coca; Marc Ferran; Pau Morales; Eduard Vilafranca; Joaquim Vilafranca

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.

Aquest sisè volum de l’enciclopèdia és miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l’art (monuments castellers i obres pictòriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l’actualitat), música (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça més emblemàtica), literatura, llengua i política. El volum també inclou un apartat sobre el Museu Casteller i “La biblioteca castellera”, en què la bibliografia sobre castells es presenta classificada temàticament. Un epíleg que combina l’experiència de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusió amb la consecució, a finals del 2019, de l’anhelat 3 de 9 sense folre a càrrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l’obra, que es complementa amb un detallat índex onomàstic i toponímic de tot el conjunt.