Botiga

Document de col·lecció, rar i esgotat, publicat el 1925, on es detalla el projecte dels Amics de l’art i la història de Valls de constituir la Comarca de Valls, que aproximadament correspon a l’actual comarca de l’Alt Camp, molt abans de la divisió comarcal de Catalunya, que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936, a partir d’una proposta de comarcalització de Catalunya feta per Pau Vila l'any 1931.

El llibret inclou un mapa del projecte de la Comarca de Valls, a les pàgines centrals, i la carta que Cèsar Martinell adreçada als Amics de l’art i la història de Valls. També inclou un Informe del Centre Excursionista de Catalunya signat pel seu president, Joan Ruiz i Porta, recolzant el projecte de la Comarca de Valls i una breu descripció dels municipis que integren la Comarca de Valls.

Autor:

Cèsar Martinell i Brunet. (Valls, Alt Camp, 1888 — Barcelona, 1973) Arquitecte i historiador de l’art.

Format a Barcelona (1916), el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Entre 1918 i 1925, projectà i construí més de quaranta cooperatives vinícoles i edificacions agràries (Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Cabra, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles, Vila-rodona, Igualada, Sant Cugat, Moja, la farinera de Cervera, etc.) en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Antoni Gaudí. Al celler de Pinell de Brai, a Alcover i a Verdú comptà amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. 

Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església parroquial d’Arenys i el de Sant Pere de Reus, després de les destruccions del 1936. 

Per compte d’Amics de l’Art Vell restaurà les esglésies de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, Sant Joan de Caselles i Santa Coloma d’Andorra, on també projectà l'anomenada Casa dels Russos (1916), encàrrec de l'industrial nord-americà Frederick Fiske Warren, centre de l’experiment utòpic georgista.

Bastí, a Barcelona, la casa Saleras, al carrer de París (1928), la fàbrica Pedemonte, al carrer de Los Castillejos (1928), i la casa Solà, al carrer d’Aragó (1929). 

Fou professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fundador d’Amics de l’Art Vell (1929), degà del Col·legi d’Arquitectes (1932-35) i fundador del Centre d’Estudis Gaudinistes (1952). Col·laborà a Barcelona Atracción, Revista de Catalunya, Àlbum Meravella, La Vanguardia i Destino i a l’obra col·lectiva L’Art Català (1955-58). 

De la seva copiosa i erudita producció escrita, sobresurten Estudio iconográfico mariano de Valls (1911), i els estudis sobre el barroc català (Arquitectura i escultura barroques a Catalunya en tres volums, 1959-64), del qual fou un dels primers revaloradors, les monografies sobre els Bonifaç (El escultor Bonifás y Masó (1730-1781), 1948), la seu nova de Lleida (1923), el monestir de Poblet (1927), el de Santes Creus (1929), Santa Maria d’Igualada (1944) i el santuari de la Gleva (1948). És també important Gaudí, su vida, su teoría, su obra (1967). Les cooperatives del Camp de Tarragona, fou publicada el 1975.

Llibre patrocinat per Fundación Abertis i Abertis Autopistas, editat per aias-editorial, sobre els personatges il·lustres de les comarques de l'Alt Camp i les Garrigues.

La Càndia és una princesa, sí..., però no una princesa qualsevol, té alguna cosa més... Té mocs, uns mocs considerables, mocs de princesa. Això fa que no tingui massa amics però... hi ha algú que se l'estima tant que està disposat a ajudar-la.

Un conte inspirat en els gegants on podeu gaudir de la història dels personatges entre cançons, olor d'espígol, balls de festa major i altres elements que formen part de la festa i la cultura catalanes.

Barcelona: 50 indrets amb encant és un recull de recorreguts i passejades pels llocs més emblemàtics de la ciutat i els seus voltants. Encara que és un llibre útil, amb indicacions pràctiques per visitar els llocs seleccionats, no es tracta d’una guia turística clàssica, sinó d'una invitació amena i lliure per descobrir o redescobrir la capital de Catalunya. Cinquanta mirades apassionades, escrites i fotografiades que ens acosten a la història, llegendes i curiositats dels indrets amb més encant de Barcelona per gaudir del seu alè vital, per tenir un record d'una de les metròpolis més belles del món.

“Que tonto que ets, fill meu! També les princeses poden ser putes!” 

Resposta de Carles III al seu fill, Carles IV, quan aquest li va dir que les princeses ho tenien molt difícil per enganyar els seus marits, ja que suposava que només podien tenir relacions amb altres prínceps. 

Vaquería del Republicano Proveïdor de la Casa Reial 

Una de les amants d’Alfons XII era filla de l’amo de la Vaquería del Republicano, que, content pels serveis de la seva nena al monarca, no va dubtar de penjar aquest rètol al seu establiment. “Jo sóc hereu dels disset reis de la meva família i producte de la barreja de les mil llets que la formen”

Resposta del rei Joan Carles a un periodista que li pregunta per l’herència del franquisme. “Amb tots els respectes, altesa, un rei només pot presentar aquest lamentable aspecte si és que torna de les croades” Sabino Fernández-Campo al rei després d’un accident d’esquí a Gstaad, el 1983. 

Descobreix en aquest llibre la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna des del segle XVIII. Un recull històric totalment documentat que retrata les intimitats de la vida afectiva de la família reial espanyola. De Felip a Felip passant per Joan Carles.

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.

Qui no coneix la principal icona del dadaisme, l’urinari, la Fountain de Duchamp? Qui no recorda l’impacte de trobar un dels seus objectes, anomenats ready-mades, en una sala de museu?

Darrere aquestes obres que formen part de la Història de l’Art hi ha la figura enigmàtica de Marcel Duchamp. Amb els seu silenci (sobrevalorat, segons Beuys), el seu iconoclasme i la radicalitat de les seves obres va ser principal sospitós del dadaisme, declarat àrbitre pels surrealistes i referent de la nova generació pop als anys 60. De fet, el seu caràcter iconoclasta ha transformat l’obra d’art i la seva relació amb l’espectador.

Però, tot i ser una figura clau dels principals moviments del segle XX, no és un personatge mediàtic com Picasso o Dalí. Duchamp no deixà memòries ni diaris, evitava les entrevistes i la publicitat. Per als duchampians, segueix sent una figura misteriosa.

Quina és la seva història? En aquesta biografia il·lustrada, Gerard Pàmies ens passeja per la seva vida des dels orígens bohemis a París, on desenvoluparia els seu cubisme, fins a la seva estada a Buenos Aires i els estius a Cadaqués, on cultivaria una gran amistat amb Dalí, passant pel Nova York d’entreguerres, on seria figura central del dadaisme.

Joan Maluquer de Motes (Barcelona, 1915-1988) va ser un dels puntals del desenvolupament modern de l’Arqueologia i de la Prehistòria a Catalunya. Aquest llibre descriu la seva trajectòria vital i intel·lectual i destaca la seva visió de la immigració com un dels elements centrals en els orígens de la civilització ibèrica. L’arc mediterrani és, per a Maluquer de Motes, un espai de contactes, d’intercanvis culturals, econòmics i socials; un autèntic melting pot.

L’interès per llegir i interpretar la geografia física i humana dels llocs que visita queda palès en el diari que l’arqueòleg escriu sobre el creuer per la Mediterrània de 1933. El text és un testimoni de primera mà amb acurades observacions sobre el paisatge, la fauna, l’arquitectura, la petja de la presència catalana medieval, però també sobre les inquietuds de la gent: els estudiants musulmans de Tunis, el moviment nacionalista del nord d’Àfrica o les aspiracions nacionals dels jueus a Palestina, entre altres.

La ciutat de Tarragona no ha estat mai conscient de la seva arquitectura de l’època que comprèn les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, ni l’ha estudiada com s’ha fet en altres indrets, tot i que té una herència modernista considerable. De manera fragmentària han aparegut articles i treballs de diversos estudiosos, però tot aquest corpus escrit feia pensar en la necessitat de disposar d’un treball que mostrés, de manera divulgativa, les obres que contenen formes arquitectòniques que usà el Modernisme.

Aquesta guia neix amb la pretensió que la persona que s’acosti a Tarragona per conèixer-ne les obres modernistes, s’assabenti de quins foren els diferents aspectes que aquesta moda va deixar impresos en les cases tarragonines, de com fou la seva manera de plantejar-los i de què va permetre que es construïssin uns edificis i no uns altres.

La visió d’una ciutat canvia segons el lloc o punt de referència des d’on la copsem. I cada lloc és també diferent segons qui el mira o visualitza. Hi ha tantes ciutats com llocs i persones que la contemplen. Tarragona presenta una multiplicitat d’espais i de llocs que ens aporten, cadascun d’ells, una singularitat pròpia i original. Tarragona: 50 indrets amb encant afegeix una mirada personal i directa sobre Tarragona en la història (passat, present i futur), a cura d’Antoni Jordà, i en la imatge (il·lusió, realitat, somni), obra de José Carlos León.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz

Catalunya és un país de grans vins i l'enoturisme cada dia té més adeptes. A més vins excepcionals, a Catalunya trobem cellers que es van construir en l'època del Modernisme i que, per la seva magnificència, van rebre el nom de catedrals del vi. Però no tot són edificis centenaris; darrerament, s'han anat incorporant cellers de concepció moderna juntament amb d'altres de caràcter familiar. D'aquesta amalgama hem fet una tria que presentem en aquest llibre Catalunya. 50 cellers emblemàtics basant-nos en un sol requisit: que fossin edificis interessants, que es poguessin visitar i que produïssin vins de qualitat.

Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.

Joan Barril va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1952, de pare avis i besavis santescreuins. La seva família ha estat sempre molt vinculada a Santes Creus i al seu l’Arxiu Bibliogràfic. Aquest llibre és una visió de la comarca de l’Alt Camp molt íntima i personal.

Escofet, símbol industrial de Barcelona no és un sol llibre, sinó diversos llibres alhora. D'una banda, és la història de la indústria Escofet, creada el 1886, que és avui la principal a Catalunya en producció de paviments i elements urbans, tal com ho va ser als seus inicis en el disseny i la producció de mosaic hidràulic. A més, narra les vicissituds de la família Escofet, que s'hi ha mantingut al capdavant, amb la creació de valor com a divisa. També mostra la simbiosi d'una indústria creativa amb les arts, el disseny i l'arquitectura, i finalment posa de manifest l'estreta relació d'Escofet amb la transformació urbana moderna de Barcelona, des dels panots característics de la ciutat fins a la participació en grans projectes urbanístics i en edificis emblemàtics.\nLes empreses de base familiar sovint acumulen història i solera, però el que caracteritza a Escofet és que, dirigida per persones amb visió i esperit avançat, ha estat capaç de projectar una ànima singular, un perfum de modernitat i rigor que ha acompanyat a la ciutat de Barcelona en la creació del seu imaginari col·lectiu.

Vida i obra d’un arquitecte modernista, prolífic i compromès

L’edició coincideix amb el centenari de la Casa Lluvià, edifici que ell va projectar i on s’ubica avui la seu de la Delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El llibre recull és una monografia de la vida i obra d’Ignasi Oms, l’arquitecte manresà sota el guiatge del qual entrà l’arquitectura modernista a la capital del Bages. El llibre, de gran format i il·lustrat, posa de relleu la figura d’Oms, com a arquitecte municipal de Manresa i arquitecte liberal, docent i implicat plenament en la vida social i política de la Catalunya del tombant de segle i autor dels equipaments, habitatges i espais públics que ja formen part de la ciutat i del seu patrimoni històric i arquitectònic.

Raquel Lacuesta
Raquel Lacuesta Contreras (Hellín, 1949) és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002), Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006), Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006) i Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008).

Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.