Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Edició Facsímil de la història del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya de Mn. Joan Segura i Valls editat el 1887 per Tipografia Catòlica de Barcelona.
Sumari
Pròleg. 7
Capítol 1: La medicina fa cent anys
1. Justificació. 12
2. Esbós biogràfic del Dr. Carrera. 12
3. Alguns fets sobre la situació sanitària al món occidental durant el segle XIX. 13
4. Els medicaments del segle XIX i les farmacopees. 16
5. El Dr. Carrera, els medicaments i la salut a Santa Coloma cap a finals del segle XIX. 21
6. Creences populars entorn de la medicina a Santa Coloma de Queralt en aquell temps. 30
7. Comentari final. 35
8. Referències bibliogràfiques. 39
Capítol 2: El formulari del Dr. Carrera
1. Introducció. 47
2. El Formulari. 49
3. índex alfabètic d'ingredients. 67
4. Notes esclaridores. 75
Epíleg. 87
Annex: El manuscrit. 89
Savallà del Comtat. Història i Art és un recull miscel·lani publicat l’any 2017 per l’Associació Cultural Baixa Segarra. El llibre consta de cinc treballs de Josep Capdevila Soldevila, alguns amb coautoria del monjo Josep Torné o de Lluís Cabo Delclòs.
El primer article és una breu semblança biogràfica del senyor del Castell de Savallà, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (1672-1745), un Grande de España, qui a més de polític i militar, va conrear la poesia i la música, i va ser un dels fundadors de l’Academia de los Desconfiados de Barcelona, una institució cultural de tall aristocràtic. El 1711 marxà de Barcelona a la cort de l’emperador d’Àustria a Viena, on es casà i emprengué una nova vida. No va retornar a Catalunya i morí en les seves possessions prop de Gènova.
El següent treball porta per títol Inventari del castell de Savallà a la mort de Bernat Guerau de Boixadors i d’Urries. 1515. A partir de l’inventari es documenta, en part, la forma del castell i se’n fa un estudi històric. En apèndix es transcriu l’inventari post mortem i la relació dels llibres de la biblioteca personal de Bernat Guerau de Boixadors, amb anotacions d’història bibliogràfica de cada element. També s’inclou un glossari de gran utilitat.
Catàleg dels pergamins del fons de l’Ajuntament de Savallà del Comtat és el següent treball. El fons està actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i està format per 14 pergamins, la major part dels quals són compres/vendes, àpoques i establiments emfitèutics. Hi destaca un pergamí de donació de delme de 1173, el document més antic conservat a l’Arxiu esmentat.
Un estudi demogràfic del poble basat en els registres parroquials dels segles XVII i XX mostra les variacions de població, canvis que permeten aproximar-nos, o com a mínim fer un primer retrat, a la història de Savallà.
El darrer article és el catàleg dels objectes d’orfebreria, d’ús litúrgic, de la parròquia de Sant Pere de Savallà, on destaca un encenser del segle XIV.
Els jueus de Santa Coloma de Queralt per YOM TOV ASSIS.
Estudi econòmic i demogràfic de la comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt a la fi del segle XIII .
Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.
Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.
Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.
Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)
En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.
En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.
En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.
Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.
Palaus de Barcelona. Cases senyorials i vida privada de l'aristocràcia fa un esplèndid recorregut per la vida i les possessions de l'aristocràcia barcelonina entre finals del segle xviii i mitjan segle xx. L'obra ens mostra l'organització de la casa, les relacions de parentiu, el món tancat de la família, la vida social, els balls, els casaments…, però sobretot ens descobreix els espais que es van fer construir i on vivien: els palaus, edificis encarregats als millors artistes i arquitectes per ressaltar la seva categoria. Alguns d'aquests habitatges aristocràtics els coneixem prou bé, perquè són monuments emblemàtics de la ciutat; en aquesta obra en descobrirem molts altres: cases senyorials amb estances esplèndides, amb peces artístiques i mobiliari excepcional, amb patis i jardins privats... rere façanes sovint discretes que oculten l'esplendor d'un temps passat.
Escofet, símbol industrial de Barcelona no és un sol llibre, sinó diversos llibres alhora. D'una banda, és la història de la indústria Escofet, creada el 1886, que és avui la principal a Catalunya en producció de paviments i elements urbans, tal com ho va ser als seus inicis en el disseny i la producció de mosaic hidràulic. A més, narra les vicissituds de la família Escofet, que s'hi ha mantingut al capdavant, amb la creació de valor com a divisa. També mostra la simbiosi d'una indústria creativa amb les arts, el disseny i l'arquitectura, i finalment posa de manifest l'estreta relació d'Escofet amb la transformació urbana moderna de Barcelona, des dels panots característics de la ciutat fins a la participació en grans projectes urbanístics i en edificis emblemàtics.\nLes empreses de base familiar sovint acumulen història i solera, però el que caracteritza a Escofet és que, dirigida per persones amb visió i esperit avançat, ha estat capaç de projectar una ànima singular, un perfum de modernitat i rigor que ha acompanyat a la ciutat de Barcelona en la creació del seu imaginari col·lectiu.
Per endinsar-nos en la vida quotidiana del segle XVIII al barri del Born, un espai que conserva en les seves pedres la memòria viva de Barcelona. \n \nPer contemplar els carrers de la nostra història al descobert, tal com eren.
El juliol de 1713 es va iniciar el setge més ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistència heroica dels barcelonins, van assetjar-la més d'un any, fins a la fatídica derrota de l'11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida d'una ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes més negres de la guerra.\nA Barcelona 1714 es recupera la memòria d'aquest setge –en tota la seva complexitat històrica i humana– a partir de cartes, dietaris i cròniques dels seus protagonistes, tant del bàndol dels assetjadors borbònics com dels defensors de Barcelona. Es tracta de testimonis en primera persona de cavallers, apotecaris, nobles, militars, advocats, consellers, professors, clergues o ambaixadors que dibuixen un retrat col·lectiu de la ciutat durant el setge, així com dels fets de la Guerra de Successió que el van precedir i de les conseqüències funestes en els anys immediatament posteriors a la derrota.\nEl setge de Barcelona en primera persona
L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona, com mai no s'ha vist fins ara \nLa guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. \nEntre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. \nPer raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. \nLes magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714. \n \nEl primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. \n \n
Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. El reportatge de Joan Costa i Deu i Modest Sabaté sobre el 6 d'Octubre a Barcelona és probablement el més detallat dels que es van publicar en aquell moment. No precisa l'armament de què disposava el govern de la Generalitat, es limita a dir que era abundant, i la conclusió del llibre és que, fora de la resistència des del local del CADCI , no hi va haver gairebé resistència armada contra l'exèrcit. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.
Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. Aquest reportatge presenta el gran interès de parlar dels fets del 6 d'Octubre fora de Barcelona i, en concret, a Badalona, Sabadell, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Palafrugell, Girona, Sant Vicenç de Castellet, el Morell, Navàs, Sant Jaume de Domenys i la ciutat de Lleida. A Granollers i Vilanova hi va haver combats amb morts i ferits després de la rendició del govern de la Generalitat. La tesi del llibre és que si a Barcelona la revolta va tenir un caire purament polític i catalanista, en canvi, a altres poblacions catalanes va ser “purament social en el pitjor sentit del mot”. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.
L’historiador de l’art Joan Yeguas Gassó, un dels grans coneixedors de l’art del renaixement i del barroc al nostre país, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, acaba de presentar un treball extraordinari sobre l’arquitectura a una part de les terres de Lleida, concretament dels segles XVI i XVII.
El llibre és el resultat de la recerca d’un exhaustiu treball de camp en 362 nuclis de població que pertanyen a 149 municipis, de les 6 comarques de la plana de Lleida: l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià, i la Noguera.
