Botiga

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

Les propietats territorials i l'economia del monestir de Santa Maria de Santes Creus en temps dels abats fra Bernat Calbó, fra Arnau de Forès i fra Guerau II (1226-1255)

Precedit d'un estudi introductori, de 250 pàgines, el treball de Joan Papell estudia el monestir de Santes Creus, les propietats i l'economia dels claustrals des de 1226 a 1255, a partir de la transcripció de la documentació dipositada a l'AHNM, espai de temps que correspon als abadiats de fra Bernat Calbó (1226-1233), fra Arnau de Forès (1234-1248) i fra Guerau II (1249-1255)

La resta del llibre (478 pàgines) comprèn el diplomatari o conjunt de documents estudiats d'aquest període santescreuí i l'índex onomàstic i toponímic. Un total de 266 documents transcrits per Joan Papell que posa a disposició dels estudiosos. Un treball ingent que se suma als diplomataris publicats anteriorment per Joan Papell, també a la Fundació Noguera: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum I (2005); Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum II (2005); i d'altres estudis sobre Santes Creus com Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador (2009).

A banda dels estudis citats, Joan Papell i Tardiu (1942)  també és autor de Catàleg dels Protocols de Valls (Fundació Noguera, 1989); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I (Fundació Noguera, 2001); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II (Fundació Noguera, 2001) i de nombrosos treballs de recerca publicats per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister (Valls), la Revista Sió (Agramunt), i l'Arxiu Històric Municipal de Valls i Comarcal de l'Alt Camp.

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

Índex:

Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran

El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu

Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol

El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.

[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]

Publicació editada pel Centre de Lectura de Valls, en format carpeta, la qual conté 23 fitxes en format díptic i dues làmines d'introducció, que recullen una biografia resumida de cada un dels vallencs i vallenques de la Galeria de Ciutadans Il·lustres ubicada a la Sala de Plens i a la planta noble de l'Ajuntament de Valls. Aquesta és la primera publicació a la història de Valls que ressenya a tots els ciutadans il·lustres fins al moment, inclosos les darreres incorporacions de dues ciutadanes il·lustres aquest any, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1.

La publicació ha estat coordinada per l'historiador vallenc, Pol Montserrat i Rovira, i hi han participat fins a 22 ponents, els quals han estat els encarregats de redactar els textos sobre la història del vallenc il·lustres que cadascú va ressenyar a la seva conferència.

Llista de ciutadans i ciutadanes il·lustres

Anton Palau i Térmens

Pere Anton Veciana i Rabassa

Pau Baldrich i Martí

Jaume Sitjó i Carbonell

Albert Felip de Baldrich i de Veciana

Josep Martí i Janer

Lluís Bonifàs i Massó 

Andreu Avel·li Comerma i Batalla

Narcís Oller i Moragas

Tomàs Caylà i Grau

Miquel Colom i Cardany

Jaume Huguet

Francesc Galofre i Oller

Carles Cardó i Sanjoan

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Jaume Mercadé i Queralt

Els Xiquets de Valls

Maria Güell i Puig

Manuel Gonzàlez i Alba

Cèsar Martinell i Brunet

Pere Català i Pic

Francesc Català i Roca

Pere Català i Roca

Maria Murtra i Casanovas

Dolors Vives i Rodon

La presència pública d’Indaleci Castells no sempre l’hem de buscar en els càrrecs polítics que va ocupar —diputat provincial, regidor, alcalde de Valls— o bé en el fet d’haver estat al front d’un significatiu nombre de capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca —El Eco de Valls, El Distrito, La Actualidad, La Crónica de Valls—, que ha marcat una subjectiva manera d’aprendre, entendre i explicar la història local contemporània, i una peculiar manera de sentir-se vallenc, fins i tot més vallenc que els altres, més vallenc que ningú. Ens cal també situar-lo a l’ombra de les activitats polítiques dels partits monàrquics, fos el liberal o el conservador, certament sense acabar de definir-se clarament en favor d’un sector dominant o un altre, gairebé sempre amb independència i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.

Pere Queralt Fargas és un artista vallenc de llarga trajectòria a la ciutat. Aquest reconeixement en forma de catàleg arriba després de l’homenatge que a Valls se li va fer a través del seu Ajuntament l’any 2010, atorgant-li el Títol de Reconeixement de la Ciutat de Valls. Ara, aquest homenatge és a través del seu art.

El punt de partida i l’excusa és la celebració dels cinquanta anys de la realització del mural de la capella dels Dolors. Així doncs, quatre exposicions simultànies, amb gairebé cent cinquanta peces, ens serviran per acostar-nos a la seva obra artística, a la qual es va lliurar amb cos i ànima al llarg de gairebé seixanta anys.

Jaume Solé (Valls 1943) és un artista amb una àmplia trajectòria a nivell nacional i internacional. El seu treball s’inscriu en una actitud centrada en l’home, conjuntament amb el seu entorn, el seu paisatge i la seva situació política i social. És un artista fidel a si mateix i al seu temps. La seva obra va variant d’acord amb les seves circumstàncies i amb el seu compromís com a home i com a creador. El pintor vol que l’espectador reflexioni sobre el seu medi i sobre la situació que li ha tocat viure.

Creu que l’artista ha de ser el notari del seu temps i les seves obres han de servir per crear una consciència social. Aquest llibre fa un recorregut analític per totes les etapes de la seva trajectòria, des dels seus inicis amb el grup Un Nus, passant per totes les seves sèries: Mediterrània, Amazònia, Natura, Paisatges del món, Ignis, Estampes del 90. Homenatge a Sarajevo, Contrastos, Nucli, Fecunditat i Abstracció.

UN NUS es gesta com a grup artístic a Valls l’any 1971 amb el propòsit d’adoptar una pràctica artística afí als moviments artístics contemporanis. Va estar actiu entre 1973 i 1984, i es convertí en la iniciativa més important impulsada per artistes de Valls en els anys de la transició democràtica.

La principal estratègia va ser la dinàmica de grup, la recerca d’informació i la voluntat de traspassar l’àmbit local. Es relacionà amb el món artístic català i de fora de Catalunya, per treballar “amb concepte, amb llibertat, amb imaginació, amb sensibilitat, amb esperit, fugint de l’anar fent i del seguir camins fressats”. Tot aquest ampli bagatge no s’havia estudiat ni presentat en cap exposició ni en cap publicació d’una forma extensa.

És per això que el Museu de Valls, conscient de la importància de l’existència del grup per a la ciutat de Valls, ha organitzat una exposició que pretén omplir aquest buit i n’ha editat aquest catàleg.

Aquest llibre correspon al text manuscrit per Eufemià Fort que porta per títol Contribució al coneixement de la toponímia medieval de Santes Creus i les seves possessions immediates, datat a la Selva del Camp, el dia 29 de juliol de 1972, i que va optar al premi Francesc Blasi i Vallespinosa (1973) i que es conserva a l’Arxiu Històric de Tarragona, signatura 372, fons Eufemià Fort. (introducció de Ramon Amigó)

El llibre conté un preàmbul al text manuscrit d’Eufemià Fort.

Amb pròleg d'Agustí Altisent.

El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.

Aquesta obra recull la relació epistolar entre el vallenc Robert Gerhard, un dels millors compositors universals del segle XX, i el seu amic i deixeble, el compositor Joaquim Homs, pioner del dodecatonisme a Catalunya.\nA través de les pàgines del llibre ens apropem a la trajectòria de dos personatges catalans, els músics Robert Gerhard i Joaquim Homs, en contacte permanent a través de correspondència, oberts a l'argumentació científica i a la verificació d'idees, més enllà del fet estrictament musical, i que van treballar en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.\nEdició a cura de Ramon Ribé i Queralt i Pietat Homs Fornesa