Botiga

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

Publicada el 1010 representa l'obra cabdal, més extensa i més important, de l'autor sobre ordes religlosomilitars. El valor d'aquesta obra rau en l'aportació dels documents que recull transcrits al text o bé a les notes a peu de pàgina, que li donen el caràcter de modernitat. Els documents que serveixen de base procedeixen principalment de l'Arxiu del Gran Prioret de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, l'Arxiu Reial de Barcelona, el de la castellana d'Amposta, conservat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, d'altres més petits. És per això que aquest treball serà d'utilitat no només per als investigadors dels esmentats ordes, sinó que els estudiosos locals hi trobaran informació per a l'elaboració de monografies sobre castells, viles, manifestacions de la vida econòmica, notes biogràfiques de personatges, apuntacions per estudiar l'evolució de costums d'institucions poc conegudes, com l'autor reconeix en el pròleg. Ha estat, doncs, aquest doble interès que ha motivat la reedició, amb la voluntat de posar a l'abast dels investigadors un treball que, per les seves característiques i actualitat, resulta gairebé de consulta imprescindible.

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum II

Santes Creus 1971

Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet

La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort

Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn

L'afer dels escapularis, per Artemi Folch

Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart

El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies 

El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon 

Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars 

Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis

La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix

El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.

El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu

Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke

L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum I

Santes Creus 1970

In memoriam, per Joan Noguera i Salort

Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul

El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent

Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.

Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.

Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig

El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach. 

Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs

Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.

Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.

Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer 

Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa

Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol 

Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó

Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill

Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.

El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa

Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet

Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba

De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey

Un gran enamorat, per J. Olives i Canals

A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes

Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns.

Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.

Inclou el discurs llegit el dia 19 de desembre de 2006 en l’acte de recepció pública de Josep M. Sans i Travé a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i la contestació de l’Acadèmic Numerari Mn. Antoni Pladevall i Font.

Aquest llibre —com la Mediterrània— està poblat per pirates, corsaris, vikings, bucaners, negrers… Pirates algerians i turcs, corsaris anglesos i francesos, i provençals, genovesos, venecians... Amb noms mítics com Barba-roja i Barba-rossa, Salah Rais, Dragut i Cacciadiavolo. I Lluna Roja, la dona pirata.

2a edició

Durant centenars d’anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d’arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d’Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos...

A més d'aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya: Al riu Segre s'hi podia trobar or i a l'Ebre pescar esturions i caçar castors.

Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l'origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova. A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos! Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya. Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta. L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

Història i curiositats de quan l'actual Catalunya era islàmica

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.\nEn un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.«A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil.» [Arcadi Oliveres, al pròleg] «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fent realitat.» [Àngel Colom, a l'epíleg]

Al voltant dels càtars s'ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l'assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència.\nAquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d'homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s'allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d'Europa.\nPerò, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n'hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes?\nUn llibre per descobrir la veritable naturalesa dels Bons Homes i la persecució a què han estat sotmesos a través dels segles.

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. \n \n• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea. \n• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu. \n• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys. \n• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel». \n• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu. \n• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona. \n \nUn llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Companys alça la seva veu contra la guerra del Marroc

Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes. Companys identifica el general Berenguer i el rei Alfons XIII com a principals responsables i reclama que s'abandoni immediatament el Marroc. L'activisme antimilitarista de Companys formava part de l'ideari del republicanisme i del catalanisme d'esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars.

Vida i obra d’un arquitecte modernista, prolífic i compromès

L’edició coincideix amb el centenari de la Casa Lluvià, edifici que ell va projectar i on s’ubica avui la seu de la Delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El llibre recull és una monografia de la vida i obra d’Ignasi Oms, l’arquitecte manresà sota el guiatge del qual entrà l’arquitectura modernista a la capital del Bages. El llibre, de gran format i il·lustrat, posa de relleu la figura d’Oms, com a arquitecte municipal de Manresa i arquitecte liberal, docent i implicat plenament en la vida social i política de la Catalunya del tombant de segle i autor dels equipaments, habitatges i espais públics que ja formen part de la ciutat i del seu patrimoni històric i arquitectònic.

Raquel Lacuesta
Raquel Lacuesta Contreras (Hellín, 1949) és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002), Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006), Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006) i Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008).

Recuperación del magnífico patrimonio artístico de las farmacias catalanas
El mundo farmacéutico, tan sensible a las expresiones artísticas de cada momento histórico, mantiene un patrimonio extraordinario, con numerosos establecimientos que pueden figurar entre los mejores comercios de Cataluña y otros que, más modestos, tienen detalles, objetos y rincones de un gran encanto.
Es suficientemente conocida y reconocida la importancia artística de varias farmacias modernistas de Cataluña, con muestras notables en arquitectura, pintura, forja, vitrales, escultura, decoración y las diversas artes aplicadas. Otras farmacias conservan íntegramente o parcialmente la decoración noucentista, de arte déco, racionalista, etc. En cualquier estilo artístico encontramos exteriores bonitos, interiores elegantes, pinturas, pavimentos y rótulos muy bellos, un mobiliario magnífico y, en general, una decoración espléndida, muy abundante en detalles de interés.
Además de la importancia artística del edificio, el establecimiento comercial o la decoración en ella misma, muchísimas farmacias conservan objetos, carteles, rótulos, botes y material diverso de un gran valor histórico y patrimonial. Se trata de piezas que dan a las farmacias su espíritu y su ambiente.
El libro reune imágenes de unas 70 farmacias realizadas por Consol Bancells, fotógrafa especializada en arquitectura y arte, e incorpora, como complemento, algunas fotografías antiguas, especialmente significativas, procedentes de los mismos establecimientos.
De los textos se han encargado tres autores, especialistas todos ellos en el mundo farmacéutico, su historia y los movimientos artísticos de la época: modernismo, novecentismo, déco...

Consol Bancells
Es licenciada con grado en Historia del Arte, fotógrafa y documentalista. Especializada en la investigación sobre les artes decorativas aplicadas a la arquitectura y los comercios históricos de Cataluña, a publicado los libros Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l'Eixample de Barcelona, Farmàcies modernistes de Barcelona, Tiendas históricas de Cataluña y Barcelona Shops. Ha colaborado como fotógrafa e historiadora en proyectos del Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona.

Jaume Casas
Es doctor en Farmacia, académico de la Real Academia de Farmacia de Cataluña y diplomado en Óptica Oftálmica y Acústica Audiométrica. Ha sido director de varios Congresos Profesionales (entre ellos Infarma 2001, 2003, 2005 y 2007) y comisario-director de ocho ediciones de la Semana Nacional de Numismática. Profesor-colaborador en la facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona, es autor de más de ciento cincuenta artículos, prólogos y libros.

Maria Isabel Marín
Es doctora en Geografía e Historia, sección Historia del Arte por la Universidad de Barcelona. Desde 1997 realiza trabajos de catalogación, documentación y asesoramiento del patrimonio del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Sus líneas de investigación van dirigidas a la producción artística de la segunda mitad de siglo XIX, Modernismo y Novecentismo. Es autora de L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau, Eusebi Arnau i Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història (1881-2006).

Xavier Sorní
Es doctor en Farmacia por la Universidad de Barcelona, académico numerario de la Real Academia de Farmacia de Cataluña y presidente de la Sociedad Catalana de Historia de la Farmacia. Autor de más de ciento cincuenta artículos, mayoritariamente de Historia de la Farmacia, y de seis libros, ha participado activamente en numerosos congresos de la especialidad. Ha sido director o miembro del equipo de redacción de cinco publicaciones periódicas. Actualmente, es el director de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.

Recuperació del magnífic patrimoni artístic de les farmàcies catalanes
El món farmacèutic, tan sensible a les expressions artístiques de cada moment històric, manté un patrimoni extraordinari, amb nombrosos establiments que poden figurar entre els millors comerços de Catalunya i altres que, més modestos, tenen detalls, objectes i racons d'un gran encant.
És prou coneguda i reconeguda la importància artística de diverses farmàcies modernistes de Catalunya, amb mostres notables en arquitectura, pintura, forja, vitralls, escultura, decoració i les diverses arts aplicades. Altres farmàcies conserven íntegrament o parcialment la decoració noucentista, d'art decó, racionalista, etc. En qualsevol estil artístic trobem exteriors bonics, interiors elegants, pintures, paviments i rètols molt bells, un mobiliari magnífic i, en general, una decoració esplèndida, molt abundant en detalls d'interès.
A banda de la importància artística de l'edifici, l'establiment comercial o la decoració en ella mateixa, moltíssimes farmàcies conserven objectes, cartells, rètols, pots i altre material d'un gran valor històric i patrimonial. Es tracta de peces que donen a les farmàcies el seu esperit i el seu ambient.
El llibre aplega imatges d'unes 70 farmàcies fetes per Consol Bancells, fotògrafa especialitzada en arquitectura i art, i incorpora, com a complement, algunes fotografies antigues, especialment significatives, procedents dels mateixos establiments.
Dels textos se n'encarregaran tres autors, especialistes tots ells en el món farmacèutic, la seva història i els moviments artístics de l'època: modernisme, noucentisme, déco...

Consol Bancells
És llicenciada amb grau en Història de l'Art, fotògrafa i documentalista. Especialitzada en la investigació sobre les arts decoratives aplicades a l'arquitectura i els comerços històrics de Catalunya, ha publicat els llibres Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l'Eixample de Barcelona, Farmàcies modernistes de Barcelona, Botigues històriques de Catalunya i Barcelona, botigues amb encant. Ha col·laborat com a fotògrafa i historiadora en projectes de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

Jaume Casas
És doctor en Farmàcia, acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i diplomat en Òptica Oftàlmica i Acústica Audiomètrica. Ha estat director de diversos Congressos Professionals (entre ells Infarma 2001, 2003, 2005 i 2007) i comissari-director de vuit edicions de la Semana Nacional de Numismática. Professor-col·laborador en la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, és autor de més de cent cinquanta articles, pròlegs i llibres.

Maria Isabel Marín
És doctora en Geografia i Història, secció Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Des de 1997 realitza treballs de catalogació, documentació i assessorament del patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Les seves línies d'investigació van dirigides a la producció artística de la segona meitat de segle XIX, Modernisme i Noucentisme. És autora de L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau, Eusebi Arnau i Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història (1881-2006).

Xavier Sorní
És doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia. Autor de més de cent cinquanta d'articles, majoritàriament d'Història de la Farmàcia, i de sis llibres, ha participat activament en nombrosos congressos de l'especialitat. Ha estat director o membre de l'equip de redacció de cinc publicacions periòdiques. Actualment, és el director de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.