Botiga

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

Les propietats territorials i l'economia del monestir de Santa Maria de Santes Creus en temps dels abats fra Bernat Calbó, fra Arnau de Forès i fra Guerau II (1226-1255)

Precedit d'un estudi introductori, de 250 pàgines, el treball de Joan Papell estudia el monestir de Santes Creus, les propietats i l'economia dels claustrals des de 1226 a 1255, a partir de la transcripció de la documentació dipositada a l'AHNM, espai de temps que correspon als abadiats de fra Bernat Calbó (1226-1233), fra Arnau de Forès (1234-1248) i fra Guerau II (1249-1255)

La resta del llibre (478 pàgines) comprèn el diplomatari o conjunt de documents estudiats d'aquest període santescreuí i l'índex onomàstic i toponímic. Un total de 266 documents transcrits per Joan Papell que posa a disposició dels estudiosos. Un treball ingent que se suma als diplomataris publicats anteriorment per Joan Papell, també a la Fundació Noguera: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum I (2005); Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum II (2005); i d'altres estudis sobre Santes Creus com Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador (2009).

A banda dels estudis citats, Joan Papell i Tardiu (1942)  també és autor de Catàleg dels Protocols de Valls (Fundació Noguera, 1989); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I (Fundació Noguera, 2001); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II (Fundació Noguera, 2001) i de nombrosos treballs de recerca publicats per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister (Valls), la Revista Sió (Agramunt), i l'Arxiu Històric Municipal de Valls i Comarcal de l'Alt Camp.

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

Publicada el 1010 representa l'obra cabdal, més extensa i més important, de l'autor sobre ordes religlosomilitars. El valor d'aquesta obra rau en l'aportació dels documents que recull transcrits al text o bé a les notes a peu de pàgina, que li donen el caràcter de modernitat. Els documents que serveixen de base procedeixen principalment de l'Arxiu del Gran Prioret de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, l'Arxiu Reial de Barcelona, el de la castellana d'Amposta, conservat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, d'altres més petits. És per això que aquest treball serà d'utilitat no només per als investigadors dels esmentats ordes, sinó que els estudiosos locals hi trobaran informació per a l'elaboració de monografies sobre castells, viles, manifestacions de la vida econòmica, notes biogràfiques de personatges, apuntacions per estudiar l'evolució de costums d'institucions poc conegudes, com l'autor reconeix en el pròleg. Ha estat, doncs, aquest doble interès que ha motivat la reedició, amb la voluntat de posar a l'abast dels investigadors un treball que, per les seves característiques i actualitat, resulta gairebé de consulta imprescindible.

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum II

Santes Creus 1971

Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet

La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort

Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn

L'afer dels escapularis, per Artemi Folch

Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart

El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies 

El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon 

Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars 

Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis

La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix

El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.

El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu

Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke

L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum I

Santes Creus 1970

In memoriam, per Joan Noguera i Salort

Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul

El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent

Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.

Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.

Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig

El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach. 

Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs

Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.

Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.

Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer 

Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa

Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol 

Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó

Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill

Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.

El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa

Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet

Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba

De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey

Un gran enamorat, per J. Olives i Canals

A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes

Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns.

Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.

Publicació editada pel Centre de Lectura de Valls, en format carpeta, la qual conté 23 fitxes en format díptic i dues làmines d'introducció, que recullen una biografia resumida de cada un dels vallencs i vallenques de la Galeria de Ciutadans Il·lustres ubicada a la Sala de Plens i a la planta noble de l'Ajuntament de Valls. Aquesta és la primera publicació a la història de Valls que ressenya a tots els ciutadans il·lustres fins al moment, inclosos les darreres incorporacions de dues ciutadanes il·lustres aquest any, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1.

La publicació ha estat coordinada per l'historiador vallenc, Pol Montserrat i Rovira, i hi han participat fins a 22 ponents, els quals han estat els encarregats de redactar els textos sobre la història del vallenc il·lustres que cadascú va ressenyar a la seva conferència.

Llista de ciutadans i ciutadanes il·lustres

Anton Palau i Térmens

Pere Anton Veciana i Rabassa

Pau Baldrich i Martí

Jaume Sitjó i Carbonell

Albert Felip de Baldrich i de Veciana

Josep Martí i Janer

Lluís Bonifàs i Massó 

Andreu Avel·li Comerma i Batalla

Narcís Oller i Moragas

Tomàs Caylà i Grau

Miquel Colom i Cardany

Jaume Huguet

Francesc Galofre i Oller

Carles Cardó i Sanjoan

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Jaume Mercadé i Queralt

Els Xiquets de Valls

Maria Güell i Puig

Manuel Gonzàlez i Alba

Cèsar Martinell i Brunet

Pere Català i Pic

Francesc Català i Roca

Pere Català i Roca

Maria Murtra i Casanovas

Dolors Vives i Rodon

La presència pública d’Indaleci Castells no sempre l’hem de buscar en els càrrecs polítics que va ocupar —diputat provincial, regidor, alcalde de Valls— o bé en el fet d’haver estat al front d’un significatiu nombre de capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca —El Eco de Valls, El Distrito, La Actualidad, La Crónica de Valls—, que ha marcat una subjectiva manera d’aprendre, entendre i explicar la història local contemporània, i una peculiar manera de sentir-se vallenc, fins i tot més vallenc que els altres, més vallenc que ningú. Ens cal també situar-lo a l’ombra de les activitats polítiques dels partits monàrquics, fos el liberal o el conservador, certament sense acabar de definir-se clarament en favor d’un sector dominant o un altre, gairebé sempre amb independència i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.

Aquest llibre correspon al text manuscrit per Eufemià Fort que porta per títol Contribució al coneixement de la toponímia medieval de Santes Creus i les seves possessions immediates, datat a la Selva del Camp, el dia 29 de juliol de 1972, i que va optar al premi Francesc Blasi i Vallespinosa (1973) i que es conserva a l’Arxiu Històric de Tarragona, signatura 372, fons Eufemià Fort. (introducció de Ramon Amigó)

El llibre conté un preàmbul al text manuscrit d’Eufemià Fort.

Inclou el discurs llegit el dia 19 de desembre de 2006 en l’acte de recepció pública de Josep M. Sans i Travé a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i la contestació de l’Acadèmic Numerari Mn. Antoni Pladevall i Font.

Aquest llibre —com la Mediterrània— està poblat per pirates, corsaris, vikings, bucaners, negrers… Pirates algerians i turcs, corsaris anglesos i francesos, i provençals, genovesos, venecians... Amb noms mítics com Barba-roja i Barba-rossa, Salah Rais, Dragut i Cacciadiavolo. I Lluna Roja, la dona pirata.

2a edició

Durant centenars d’anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d’arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d’Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos...

A més d'aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya: Al riu Segre s'hi podia trobar or i a l'Ebre pescar esturions i caçar castors.

Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l'origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova. A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos! Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya. Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta. L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

Història i curiositats de quan l'actual Catalunya era islàmica

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.\nEn un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.«A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil.» [Arcadi Oliveres, al pròleg] «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fent realitat.» [Àngel Colom, a l'epíleg]

Al voltant dels càtars s'ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l'assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència.\nAquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d'homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s'allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d'Europa.\nPerò, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n'hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes?\nUn llibre per descobrir la veritable naturalesa dels Bons Homes i la persecució a què han estat sotmesos a través dels segles.