Botiga

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

Revolució i Guerra. L'Espluga de Francolí, 19 de juliol de 1936 - 10 de gener de 1939

Josep Maria Vallès i Martí

Revolució i Guerra és un relat dels que passava a l'Espluga de Francolí en plena Guerra Civil espanyola. Els fets, inventaris, testimonis, víctimes, Comitès, la Col·lectivitat, el Castell de Riudabella, anys de lluita, el front, les bombes, els exiliats i molts altres detalls del que passava a l'Espluga, una gran tasca de recerca i documental de la història local descrit amb la rigorositat del Josep M Vallès.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l’Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l’Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l’Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d’Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l’Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat:

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí (2003); De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007); L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008);  Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009); Judici a un poble. La mort del cobrador a l’Espluga de Francolí, 1899 (2013); El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014); La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016; Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017); Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018); De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020); Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021); El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022); Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023); L’Espluga dels vostres avis (2023); El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024); Revolució i Guerra. L’Espluga de Francolí,19 de juliol de 1936 – 10 de gener de 1939 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d’Estudis de la Conca de Barberà, del de les Garrigues i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, en les revistes dels quals ha publicat articles, i també forma part del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins del conjunt d’actes organitzats al llarg de l’any 2022 per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la creació de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Aquesta efemèride representa una excel·lent oportunitat per recollir i donar a conèixer als socis i sòcies, i a la ciuta dania, la tasca impulsada per la nostra entitat en pro de la restauració del monestir i de la difusió del llegat històric i artístic d’un dels monuments més emblemàtics de Catalunya.

El llibre arrenca amb un breu repàs de la història del monestir i del context que envolta el naixement de l’entitat, una visió general però necessària per situar el lector i comprendre el substrat cultural i la motivació que empenyé els fundadors a organitzar-se al voltant de la salvaguarda del monument. El discurs fundacional, pronunciat per Eufemià Fort el 14 de setembre de 1947, defineix el que avui en diríem la missió i les línies estratègiques de l’Arxiu. Han transcorregut setanta-cinc anys i aquells anhels són avui del tot vigents.

El llibre és també la memòria visual de l’entitat i de la seva gent. Les imatges que hi apareixen i les píndoles testimonials de persones vinculades a l’Arxiu ens fan molt més enriquidor el contingut. Un esment a la fotografia escollida per a la portada, ja que il·lustra amb precisió els primers anys de vida i els més intensos de l’Arxiu Bibliogràfic. És l’exemplificació de la dualitat acadèmica i popular de l’entitat, és l’ús del monument com a centre d’activitat cultural, és la participació dels veïns i veïnes del municipi d’Aiguamúrcia; però és tam- bé la constatació del control de les autoritats franquis- tes vers l’associacionisme i les inquietuds culturals.

Marta Segarra Calderer (1990), historiadora de l’Art i museòloga. Treballa al Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i és Secretària General de l’ABSC. Des del 2013 s’ha dedicat a l’estudi i la difusió de la història del monestir de Santes Creus.

El tren de corda és un llibre essencialment autobiogràfic. Josep Maria Vallès descriu, en petits episodis, tastets d'una part de la seva infantesa i de l'adolescència. Un passeig per la convivència familiar i els primers aprenentatges, primer a l'Espluga i després a Valls.

Tot i que està escrit en primera persona i des d'una visió personal i privada, naturalment, El tren de corda és una crònica dels anys cinquanta a l'Espluga de Francolí. L’autor, però, fuig del seu vessant més íntim per descriure el que va viure a l'Espluga i com es desenvolupava la vida a la vila mentre es feia gran. Episodis com El cinema i el ball, Segar batre i veremar, Les glaçades de 1956 o Les riuades fan que l'autor es distregui explicant la vida espluguina, temàtic on es belluga com el peix dins l'aigua.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023). El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles, i membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

L’Espluga dels vostres avis

Josep M Vallès i Martí

Aquest llibre està destinat a la canalla de l'Espluga amb la finalitat que entenguin com es vivia al poble dels seus avis, l'Espluga que no han conegut, però amb la que hi estan implicats: el passat és culpa nostra, però, el que passi a partir d'ara és culpa vostra.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989).

Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb qui ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’installar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.

La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.

Incidència de la PENYA ARTÍSTICA L’OLLA en la promoció i divulgació de la calçotada i en el desenvolupament de l’acció cultural de la postguerra a la ciutat de Valls, amb text de Joan Ventura i Solé, portada de Josep M. Tost i fotografies de Joan Batalla, Roé, Enric, Català Roca i Massip.

Penya Artística l’Olla

L'any 1946, en un temps en què s’anava als cafès per trobar els amics i fer petar la xerrada, uns quants joves feien colla, motivats per unes inquietuds artístiques i literàries, les quals havien nascut i es desenvoluparen a recer de l'Escola de Treball de Valls i de la seva Associació d'alumnes i d'ex-alumnes i, encara més concretament, de les classes de Dibuix Artístic i de Pintura que s'hi impartien. Un dia, a algú se li va ocórrer d'organitzar una calçotada per a tota la colla. De la calçotada sorgí la decisió de redactar un manifest, que propicià la creació de la Penya Artística l’Olla el primer diumenge de primavera de 1946.

Índex:

Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran

El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu

Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol

L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.

Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.

En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’experiència de les coordinadores de la Conca de Barberà i l’Alt Camp contràries al Pla director per a ia gestió dels residus industrials a Catalunya (a partir d’ara Pla de residus) i que s’oposaren a un abocador industrial a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora multipropòsit al Pla de Santa Maria (Alt Camp). Les mobilitzacions populars contra el Pla han estat, per la seva magnitud i unitat, un dels fenòmens socials més importants dels nostres pobles en les darreres dècades. Les mobilitzacions massives, consistents i persistents de gener a finals de Pany 1990, de ben segur fruit d’un passat amarg i un present incert, varen desfermar la caixa del descontentament. Ara, en la perspectiva que dóna el temps, podem copsar millor, si pot ser, la importància d’aquest moviment popular i reconstruir uns fets que afirmen que els pobles no són titelles, sinó actors que, a voltes, es rebel·len contra allò que consideren injust i indigne.

Homes i estacions de Valenti Gual i Vilà

Associació Cultural Alt Gaià - Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc - Santa Coloma de Queralt. 1995  

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.

Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…

Albinyana és una vila del Baix Penedès integrada per dos nuclis de població: Albinyana i les Peces. A través de les pàgines d’aquest llibre podreu descobrir una bona quantitat d’aspectes relacionats amb aquesta població o aprofundir en la seva coneixença: el terme municipal, la història, la demografia, els edificis més notables, les festes populars, les entitats, els serveis... Però també permetrà als forasters acostar-se a la seva gent.

Aquest llibre és un estudi de la història d’una entitat vallenca que, creada l’any 1927, ha complert els setanta-cinc anys d’existència, l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls (AAEET). Les fonts emprades han estat principalment documentals, gràcies a l’existència de dues fonts bàsiques i extremadament riques en informació: els llibres d’actes de la Junta Directiva i el mateix butlletí de l’AAEET, la revista Cultura, que sortí a la llum el desembre del 1928 —fet que li ha permès ser reconeguda com una de les publicacions periòdiques vigents més antigues de Catalunya. \nL’estudi està estructurat en dos blocs, el primer segueix l’evolució del conjunt de l’entitat, tracta aspectes relacionats amb el context de l’Associació pel que fa a l’Escola del Treball, de la ciutat, de la província i de la resta de Catalunya, com és el cas de la relació amb altres AAEET. Mentre que el segon estudia específicament cadascuna de les seccions que en algun moment han format part de l’Associació i les relaciona amb el context local: la Secció de Muntanya, la Secció Excursionista, la Secció d’Espeleologia, la primitiva Secció d’Esports, la Secció Deportiva, la Secció d’Atletisme, la Secció de Bàsquet, la Secció de Cultura, la Secció de Fotografia, la Secció de Filatèlia i Numismàtica, la Secció d’Escacs, la Secció de Ràdio-Experimentació, la Secció de Teatre o la Secció de Cinema Amateur. El llibre afegeix, també, un seguiment de la història de la revista Cultura.

Com a poble, Picamoixons té uns orígens antiquíssims. Molt a prop de l’actual poble hi ha un jaciment que data del paleolític i que, amb el pas del temps, donà lloc a l’actual emplaçament. Com a poble, en el sentit actual de la paraula, data del segle XII i neix històricament lligat a Valls; un lligam que ha continuat fins ara, però amb un Picamoixons ben diferenciat com a poble, amb identitat pròpia. \nAquest no és el primer llibre sobre Picamoixons, però sí que és el primer llibre sobre la història actual, contemporània, a la qual l’autor s’acosta amb una fórmula molt original: la toponímia.

Blancafort “no es veu fins que hi ets”. En vorejar el “tomb del Galliner” o el “Collet”, el visitant es troba “sense adonar-se a la plaça principal”, des d’on percep que el temps es dilata, alhora que assaboreix la pau interior, pròpia d’una comunitat que veu desfilar, amb parsimònia, els anys i els segles. Tots els viatgers n’han destacat l’experiència vital de tastar el plaer de la tranquil•litat. Guia detallada de la història, la geografia, l’església, l’activitat cultural, el món associatiu i les activitats econòmiques d’aquest poble de la comarca de la Conca de Barberà.

Aquest llibre és una síntesi, un compendi clar, però també exhaustiu, sobre la vila de Sarral, a la Conca de Barberà, a la Conca de Barberà. S’hi expliquem amb detall la geografia i l’economia, la població; s’hi relata i documenta una història mil•lenària; s’hi segueixen les rutes turístiques, els racons interessants; i s’hi exposen, amb fonament, les festes i tradicions. Una selecta tria de fotografies, gràfics i textos i les innombrables referències literàries ajuden a la comprensió d’aquest municipi i una lectura molt més amena.