Cossetània Edicions (7)

Aquesta obra recull la relació epistolar entre el vallenc Robert Gerhard, un dels millors compositors universals del segle XX, i el seu amic i deixeble, el compositor Joaquim Homs, pioner del dodecatonisme a Catalunya.\nA través de les pàgines del llibre ens apropem a la trajectòria de dos personatges catalans, els músics Robert Gerhard i Joaquim Homs, en contacte permanent a través de correspondència, oberts a l'argumentació científica i a la verificació d'idees, més enllà del fet estrictament musical, i que van treballar en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.\nEdició a cura de Ramon Ribé i Queralt i Pietat Homs Fornesa

Història dels Xiquets de Valls des de les negociacions fallides, els contractes, els viatges, els castells aconseguits o les tensions, entre altres detalls, amb l’objectiu de fer un retrat del que han estat els Xiquets de Valls. Però es tracta d’un llibre d’història que, a través de fonts contrastades, intenta deixar de banda l’ambigüitat que el fet casteller vallenc va sofrir en determinats moments i entendre el que són avui els Xiquets.

Aquesta obreta de teatre es va publicar per primera vegada l'any 1902 a Valls i sembla que es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia tornat a ser publicada individualment i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure a les pàgines del primer volum de Món casteller (1981).\nEl text que us oferim en aquesta edició ha estat revisat i fixat amb criteris filològics per Xavier Brotons, que també és l'autor de l'estudi que acompanya el quadre de costums, el qual inclou una biografia amb dades inèdites del seu autor, Raimon Casas Pedrerol. Aquesta singular peça ha estat representada modernament força vegades, però poc o gens interpretada. I és que l'obra parla de castells, però també conté un missatge progressista "amablement" anticasteller.

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

Fa un segle, Pere Domènech i Roura diubixà els plànols i redactà el projecte i el pressupost de la Catedral del Vi, com l'havia definit, mentre es construïa, el 1913, el serrallenc Albert Talavera. \n \nJosep M. Rendé deixà publicada la memòria dels primers deu anys de vida de la societat. El llibre que teniu a les mans completa la seva història centenària. A qui no hagi vist fermentar un cup de vi, li pot semblar que sempre ha siguty clar i net i ja a l'ampolla, però aquestes pàgines recullen el testimoni de tot un procés: el transport, els bocois, els carros de torn, les cisternes del ferrocarril... tot ja és història, però convé deixar-ne constància.

Albert Talavera Sabater (Sarral, 1888 – Tarragona, 1970) estudià la carrera de dret i féu oposicions a notaries, però la seva dèria fou el cooperativisme agrari. El 1913 fundà a la seva vila nadiua el Sindicat de Vinyaters i de la mà de Josep M. Rendé, Josep Cabeza i Joan Poblet es convertí en un dels puntals de l’obra de divulgació i organització a Catalunya de la pagesia vitivinícola. Fou conseller, tresorer, secretari i gerent, successivament de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. En aquest darrer càrrec va patir el descrèdit personal per la fallida del projecte, llast que arrossegà de per vida. Fundà el 1930 el Sindicat de Pagesos de Catalunya per combatre el trust dels adobs que abusava en els preus de venda dels productes que eren necessaris pels pagesos. Desenvolupà una ingent tasca periodística en diversos setmanaris de Montblanc entre els anys 1914 i 1936. Els seus articles literaris en aquests mateixos mitjans corroboren la seva trajectòria com a home culte i bon comunicador. Fou regidor i alcalde de Montblanc per la Lliga Regionalista, fervent seguidor de Cambó i destacat activista catalanista conservador a la vila ducal. Durant la República combaté ardidament amb la seva ploma la política de la Generalitat republicana.  El 1936 ocupà durant un breu període de temps la comissaria de la Generalitat a Tarragona fins a les eleccions del febrer. Després del conflicte bèl·lic continuà a Tarragona exercint d’advocat, però no féu carrera en el règim franquista pel seu passat catalanista.