Cossetània Edicions (9)

Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. Aquest reportatge presenta el gran interès de parlar dels fets del 6 d'Octubre fora de Barcelona i, en concret, a Badalona, Sabadell, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Palafrugell, Girona, Sant Vicenç de Castellet, el Morell, Navàs, Sant Jaume de Domenys i la ciutat de Lleida. A Granollers i Vilanova hi va haver combats amb morts i ferits després de la rendició del govern de la Generalitat. La tesi del llibre és que si a Barcelona la revolta va tenir un caire purament polític i catalanista, en canvi, a altres poblacions catalanes va ser “purament social en el pitjor sentit del mot”. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.

L'objectiu d'aquest llibre és ser referència tant per a la gent del poble com per als interessats a descobrir-lo. Pretén, a partir d'una mostra ordenada i laboriosa de diferents informacions, arribar a ser divulgatiu però sense perdre el rigor científic. A més dels aspectes prou coneguts de la vila, com poden ser el patrimoni o els llocs d'interès turístic, el llibre ofereix diverses aportacions en l'àmbit geogràfic, la història, les festes i tradicions, les persones…, que ajuden a endinsar-se en el coneixement de Guimerà.

Aquest llibre és un estudi de la història d’una entitat vallenca que, creada l’any 1927, ha complert els setanta-cinc anys d’existència, l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls (AAEET). Les fonts emprades han estat principalment documentals, gràcies a l’existència de dues fonts bàsiques i extremadament riques en informació: els llibres d’actes de la Junta Directiva i el mateix butlletí de l’AAEET, la revista Cultura, que sortí a la llum el desembre del 1928 —fet que li ha permès ser reconeguda com una de les publicacions periòdiques vigents més antigues de Catalunya. \nL’estudi està estructurat en dos blocs, el primer segueix l’evolució del conjunt de l’entitat, tracta aspectes relacionats amb el context de l’Associació pel que fa a l’Escola del Treball, de la ciutat, de la província i de la resta de Catalunya, com és el cas de la relació amb altres AAEET. Mentre que el segon estudia específicament cadascuna de les seccions que en algun moment han format part de l’Associació i les relaciona amb el context local: la Secció de Muntanya, la Secció Excursionista, la Secció d’Espeleologia, la primitiva Secció d’Esports, la Secció Deportiva, la Secció d’Atletisme, la Secció de Bàsquet, la Secció de Cultura, la Secció de Fotografia, la Secció de Filatèlia i Numismàtica, la Secció d’Escacs, la Secció de Ràdio-Experimentació, la Secció de Teatre o la Secció de Cinema Amateur. El llibre afegeix, també, un seguiment de la història de la revista Cultura.

La Catalunya medieval va ser una terra de castells i el castell del Temple de Barberà de la Conca constitueix un bon exemple de l'evolució de les fortaleses catalanes, des del començament de la seva construcció a mitjan segle xi. Arribats al segle xii, el castell, juntament amb el districte que hi estava associat, va passar a ser propietat de l'orde del Temple i, un cop extingit aquest, va passar a mans de l'orde de l'Hospital. Aquests ordes constitueixen els exemples més representatius de les institucions religiosomilitars creades en el marc de les croades que es van establir a la Catalunya medieval, on van disposar d'extenses propietats. Aquest estudi fa un repàs a la història del castell del Temple en el període medieval. Es presenta l'evolució de l'arquitectura i es relaciona amb l'evolució de la societat, amb els successius propietaris que posseïren la fortalesa i amb la incidència que va tenir sobre la comunitat pagesa establerta a la seva vora. Amb l'ajut de reconstruccions virtuals de l'arquitectura, del mobiliari que hi va haver i fins dels personatges que hi van fer estada, l'autor proposa l'acostament del lector a l'edat mitjana catalana.

La història, sovint, només s'ha escrit per recordar els grans dirigents dels països. Catalunya també ho ha patit i, per aquesta raó, les petites històries de les persones —com vivien, com menjaven, com estimaven— eren desconegudes per molta gent. Televisió de Catalunya va produir la sèrie documental Històries de Catalunya, que tingué un enorme èxit d'audiència. El públic, a través de la sèrie, va conèixer la vida quotidiana dels homes i les dones del passat. Un dels guionistes de la sèrie, Enric Calpena, en col·laboració amb Esther Rodríguez, ha recreat aquella sèrie televisiva de tant èxit en el llibre que teniu a les mans. A més, Jordi Ballonga i Massimo Cova han il·lustrat curosament, amb un gran respecte per la veritat dels fets, les històries que van des de la cultura ibera fins a la mort del general Franco.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha esdevingut una entitat fonamental en la trajectòria castellera i ciutadana dels darrers vint-i-cinc anys de festa i vida democràtica. Aquestes dues dimensions, ja indestriables, són perfectament reflectides en una obra clau per entendre la transcendència que el fet casteller ha tingut i té a Tarragona i a Catalunya, per captar com la Jove va saber empeltar-se en el patrimoni viu d'una de les places més emblemàtiques del país, i per analitzar la seva aportació a la cohesió comunitària i social. Un treball de rigorosa exactitud amanit amb les aromes disteses d'un col·lectiu que va néixer amb l'objectiu que Tarragona retrobés el lloc que li pertocava en el món casteller. Un anhel assolit plenament, però que assaig rere assaig, sortida rere sortida, castell rere castell, amparito rere amparito, la Jove segueix mimant.

L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.

La imatge i la memòria II
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (II)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament. La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

Tal com indica el seu títol, aquest llibre es dedica a destacar la relació dels marquesos de la Bàrcena amb la Riera de Gaià. L'origen del lligam rau en el fet que els marquesos de la Bàrcena heretaren els béns de la família rierenca dels Carbonell, i això els suposà restar implicats en la vida del municipi rierenc a nivell d'hisendats que es relacionen amb els seus arrendataris, masovers o jornalers, per tal com els marquesos de la Bàrcena no foren mai els senyors de la Riera, aquest paper correspon als marquesos de Tamarit. L'autor vol donar a conèixer als rierencs actuals, i de retruc a qualsevol lector, qui eren aquells hisendats i per això explica els llinatges dels Carbonell i dels Borràs, així com tota una sèrie de circumstàncies relacionades amb ells, com ara el títol napolità de marquès de la Bàrcena, el patrimoni dels Carbonell i la seva evolució sota els Borràs, els trets biogràfics essencials dels diversos caps de casa i dels seus familiars, etc.

A vegades, s'ha dit que la Guerra Civil va trigar molt a acabar-se d'acabar, perquè el règim franquista va matar, va matar molt i va matar fins al final… és en aquest context que cal entendre l'esforç, sovint desesperat, de tantes persones que van convertir la seva vida en una eterna resistència. En concret, aquest llibre està dedicat als guerrillers, els maquis: des dels que la tardor de 1944 van fer trontollar la dictadura en un intent d'envair la Vall d'Aran fins als que van continuar una lluita utòpica gairebé en solitari. L'aparell franquista va ser més fort que ells i va aconseguir exiliar-los de la memòria de tota una societat que ha esperat molt de temps a començar a guarir les ferides obertes. Aquest llibre està dedicat a tots aquells que no van renunciar a viure en un país lliure del jou del feixisme.

Aquest llibre pretén acostar-nos al coneixement del municipi de Cambrils, el qual, des de fa unes quantes dècades, es troba immers en un procés de transformació contínua. La descripció del medi físic va acompanyada de la descripció del clima i del complex sistema de barrancs i rieres del terme. L'estudi presenta un repàs cronològic de la història i l'activitat associativa cambrilenques i una descripció d'alguns dels monuments arquitectònics més destacats. L'anàlisi de l'espectacular creixement demogràfic dels últims quaranta anys precedeix l'explicació de les activitats econòmiques i les infraestructures amb què compta el municipi. El fet que sigui el primer estudi general publicat fins ara sobre Cambrils fa que la seva lectura esdevingui indispensable per tal de tenir-ne un coneixement bàsic.

Aquesta obra estudia la representació de les muntanyes de Catalunya durant els segles XV-XX, prenent com a punt de partida la Teoria de la Mediança proposada per Augustin Berque. Temàticament es divideix en dos grans blocs. En el primer d'ells es tracta la imatge de les muntanyes durant l'edat moderna, quan aquestes generalment eren ignorades o temudes. En la segona part es planteja la nova imatge que a partir de l'edat contemporània varen anar adquirint aquestes realitats geogràfiques, sobretot a la llum del fet regionalista català. L'estudi posa el seu èmfasi en les relacions paisatgístiques que es puguin extreure de les representacions de la muntanya, perquè considera que el canvi més important en la història ecosimbòlica de la muntanya a Catalunya es lliga a la seva representació en tant que paisatge. Entre l'edat mitjana i el segle XX, la muntanya a Catalunya ha viscut un canvi espectacular pel que fa a la seva representació. De ser un lloc horrorós i vinculat al sagrat ha passat a convertir-se en un paisatge sublim compost per alguns indrets on es poden trobar els trets més essencials de la nacionalitat catalana. Aquest procés va començar a Montserrat i va ser continuat per altres massissos.

Aquest llibre, escrit amb voluntat de síntesi, exposa els grans trets territorials, humans, econòmics, socials i culturals que han marcat la història de Barbens des del passat més remot fins als nostres dies. L'autor ha volgut oferir en aquestes pàgines una imatge ajustada de com és Barbens i de com s'ha configurat, amb l'objectiu de desvetllar la curiositat dels lectors i de mostrar l'entorn immediat d'una manera nova. Es tracta de la primera monografia general sobre el municipi de Barbens, i per això mateix ha d'esdevenir el punt de partida de noves investigacions al voltant de la qüestió.

Al llarg d’aquest llibre, s’intenta donar una visió de l’anomenat estraperlo i de les vivències de la gent a la Conca de Barberà entre els anys 1940 i 1951. Algunes persones, contravenint la legislació d’aquell temps, pagaren les conseqüències la majoria de vegades amb la confiscació dels gèneres i altres amb les sancions econòmiques corresponents. Tant en uns casos com en els altres, era la supervivència d’una època plena de dificultats el que estava en joc.

Aquest llibre va destinat a tots els qui vulguin descobrir o conèixer millor Agramunt, un poble amb un notable passat, que es veu reflectit en la mateixa església romànica. La vila, coneguda arreu pels torrons i la xocolata, té una forta vitalitat, per una part, gràcies a la indústria, i per l'altra, a les nombroses entitats culturals, que s'han convertit en l'autèntic impuls de la vida dels agramuntins.

Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.