Filtrar per
Filtres actius
Joaquim Ruyra i Oms va néixer a Girona el 27 de setembre de 1858 i morí a Barcelona el 15 de maig de 1939. Publicació premiada en els Jocs Florals de Girona de l’any 1955.
(edició bilíngüe català-anglès)
Durant la tardor de 2016, l’Institut d’Estudis Vallencs va dedicar el seu cicle bianual de Patrimoni Humà al músic vallenc Robert Gerhard (1896-1970), quan s’esqueia el 120è aniversari del seu naixement. Volíem, a l’espera d’un reconeixement en l’àmbit de tot el país, continuar posant èmfasi en l’actualitat de la seva composició i obra. Per això vàrem dissenyar un conjunt d’activitats i actes per aportar, per una banda, nous coneixements sobre Gerhard, i per l’altra, per ampliar el coneixement que la nostra societat en té.
Aquest llibre és el fruit de la participació de diversos ponents en la jornada acadèmica d’aquest “patrimoni humà” dedicat al genial compositor, ampliat amb altres aportacions que enriqueixen el present volum.
12 Estel·lars (Associació Cultural Baixa Segarra, 2020).
CARRERAS ALBAREDA, Guillem [coord.]. 12 estel·lars. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2020. 118 p. (Col·lecció La Garbera, 12) [ISBN: 978-84-941520-3-0].
A «Jordi Pujol: llums i ombres», Ignasi Riera analitza els orígens ideològics de Jordi Pujol, revela els fonaments del seu projecte nacionalista, i repassa l’acció de govern al davant de la Generalitat. Ara que Jordi Pujol ha anunciat que es retira, a l’hora de fer balanç és legítim preguntar-se, d’entrada, si ha estat un bon gestor, a més de bon polític, quins han estat els dèficits dels diversos governs de CiU, com ha repercutit la política nacionalista en les aspiracions d’autogovern de Catalunya. En fi, quin país ens deixa. «La gran habilitat de Jordi Pujol -escriu Riera- és que ens ha fet jugar a tots en el seu terreny: l’oposició ha jugat tots els partits a camp contrari perquè Jordi Pujol s’havia afanyat a marca, amb precisió, els límits del terreny de joc.»
Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle xx, i va conrear la narrativa, l’assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l’Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l’exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d’Amèrica estant, teixits amb l’enyor de l’expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l’obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l’exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d’un testimoniatge ineludible de l’expatriació catalana del segle xx. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d’Artur Bladé.
Amb L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle, David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius: «L'univers Tísner».
Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) pretén ser un passeig per la història de les terres gironines al llarg del segle XIX i primer terç del segle XX de la mà de persones que no acostumen a ser les protagonistes dels llibres d’història.
Homes i dones sorgits de les classes populars, alguns amb components llegendaris, permeten una nova visió de la història gràcies a la seva peculiar mirada. Amb ells reviurem alguns episodis històrics, coneixerem el món de la cultura popular i ens endinsarem en ambients marginals. Un pintor un xic excèntric, una beata entre ateus, un guia de muntanya capaç de creuar Europa a peu o un metge sinistre són només un petit tast d’aquests nous homenots i donotes, manllevant l’expressió de l’escriptor Josep Pla
El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.
A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.
Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.
Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors.
Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.
«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»
El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals.
L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.
Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.
Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.
Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.
Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.
Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.
En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.
Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació que l’advocat tingué en ambdós centres d’interès, i, fonamentalment, en la pràctica fundacional de l’associacionisme agrari empeltat d’una específica ideologia nacional. Aquest lligam motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant públic de la seva dedicació.
Un altre objectiu d’aquest volum, però, és resseguir la vinculació del jurista a l’evolució de les tipologies associatives a la Conca, en l’articulació de les quals tingué una constant implicació: des de la Cambra Agrícola de Montblanc fins a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció destacada entorn d’un model cooperatiu associat a la via reformista.
Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal.
«Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s’han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.»
Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L’autor ha sabut cosir la vida, l’obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.
"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"
