Novetats

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

«La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món».

Aquest és un llibre extraordinari que només podia haver escrit un historiador singular com Josep Fontana.

En un extens recorregut entre el segle VIII i l’actualitat, l’autor explica amb rigor i claredat la història de Catalunya, el seu desenvolupament econòmic, social i polític. I ho fa amb una afinada capacitat d’interpretació, atenta als principals protagonistes: el conjunt d’homes i de dones que fan que la societat prosperi superant els entrebancs, i que han manifestat una voluntat inequívoca de preservar la identitat catalana.

L’autor

Josep Fontana (1931-2018) va ser un dels grans historiadors europeus del seu temps. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, va introduir al nostre país les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània. Va estudiar els models de transició de l’antic règim cap al capitalisme, la implantació del liberalisme a Espanya i Catalunya i, especialment, la formació del mercat peninsular al llarg del segle XIX. Els darrers anys es va centrar en la reflexió historiograficopolítica.

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.

Mirador indiscret combina rigor periodístic i esperit lúdic per ensenyar l’altra cara de la política, la cultura i la vida quotidiana d’un país en transformació. Un llibre ideal per a qui vulgui esbossar un somriure mentre espia el passat pel forat del pany.

Aquest llibre s'ha imprès a Catalunya.

L’autor

Carles Singla (El Pla de Santa Maria, 1966) és periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a l’Avui i al Diari de Barcelona i col·laborat en mitjans com El Temps i El País. Ha publicat els llibres He perdut el meu piano (1988) i ‘Mirador’ (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d’una idea de país (2005) i és autor de diversos articles i capítols de llibres acadèmics.

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol.

D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.

Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Els autors:

Lluís Ferran Toledano (Barcelona, 1961) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i és l’investigador principal del grup de recerca «Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània».

Cèsar Sànchez (Terrassa, 1972) és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en antropologia. Es dedica a la divulgació històrica.

Cristian Palomo (Barcelona, 1989) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de la identitat col·lectiva dels catalans durant les èpoques medieval i moderna, especialment durant la Guerra de Successió (1705-1714). Actualment és tècnic superior d’investigació a la Universitat Jaume I de Castelló.

Guillem Fornés (Barcelona, 1990) és graduat en filologia clàssica (2012) i en filologia hispànica (2016) per la Universitat de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de l’obra de Miguel de Cervantes.

Stefano M. Cingolani (Roma, 1956) és doctor en filologia romànica per la Universitat de Roma La Sapienza. La seva recerca s’ha centrat en l’edat mitjana a Catalunya i s’ha ocupat de l’estudi de les cròniques, de les biografies de reis, sants i cronistes, o de la formació de la identitat catalana medieval. És autor d’una vintena de llibres sobre literatura i història medieval i d’un llibre de poesia.

Xevi Camprubí (Tona, 1965) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la premsa i la impremta, la comunicació, la circulació de la informació, les xarxes de correu i l’alfabetització en l’època moderna. Actualment és professor associat d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra i en l’actualitat imparteix docència a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha investigat principalment sobre la fiscalitat pública i les assemblees parlamentàries del Regne de València durant la baixa edat mitjana i sobre fenòmens identitaris al llarg de la història. És coordinador del grup de recerca «FORVAL. Història i Dret Forals Valencians».

Alberto Velasco (Lleida, 1976) és doctor en història de l’art per la Universitat de Lleida. La seva expertesa gira a l’entorn de l’art medieval i de la seva recepció en la societat contemporània a través d’àmbits com el col·leccionisme i l’antiquarisme, la museologia i la gestió del patrimoni. Actualment és professor associat de la Universitat de Lleida.

Contingut:

Introducció

El menyspreu per la història catalana
Vicent Baydal Sala, Cristian Palomo Reina
7-64

La pseudohistòria espanyolista

El nacionalisme espanyol hegemònic i el seu cànon històric de base castellanista
Cristian Palomo Reina
67-86

Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil del 1258?
Cristian Palomo Reina
87-110

Va ser Catalunya un comtat del regne d’Aragó?
Cristian Palomo Reina
111-152

Catalunya o Espanya? L’Estat dels catalans a l'època dels Àustria
Cristian Palomo Reina
153-173

El cas del monestir de Santa Maria de Sixena: els litigis pels béns artístics i la manipulació històrica
Alberto Velasco
174-198

La pseudohistòria de l’Institut Nova Història

Fal·làcia rere fal·làcia: el cherry picking com a tècnica d’engany
Vicent Baydal Sala
201-229

Dels gots a Jaume I: la paradoxal apropiació dels mites castellanistes
Stefano Maria Cingolani230-244

Joan Colom i Bertran no va descobrir Amèrica
Stefano Maria Cingolani, Guillem Fornés Fernández, Cristian Palomo Reina
245-348

Desmuntant la teoria del Segle d’Or castellà escrit originàriament en català
Guillem Fornés Fernández
349-403

Els límits de la censura i les lleis d’impremta
Xevi Camprubí i Pla
404-424

Una visió de conjunt

Internet i els canals de difusió de la pseudohistòria sobre Catalunya i Espanya
Cèsar Sànchez
427-448

Algunes propostes crítiques per millorar la historiografia catalana
Lluís Ferran Toledano
449-456

Conclusions

De l'espanyolisme a la Nova Història: el mal de la pseudohistòria contra Catalunya
Cristian Palomo Reina, Vicent Baydal Sala
457-460

————————————

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

Volum XXXII - Anys: 2022 i 2023

Pròleg 
Construir la història
per Antoni Virgili

Intervenció arqueològica al molí de la Granja dels Frares (el Morell)
per Carme Subiranas Fàbregas

Esposes, Mares i Verges medievals
per Coral Cuadrada

Miquel Piquer, monjo de Santes Creus, mestre d’astrolabis
per Eduard Farré Olivé

Els occitans a la senyoria de Santes Creus a l’època medieval
(Tortosa, segles XII-XIII)
per Núria Pacheco Catalán

Els occitans a la senyoria de Santes Creus de la Conca de Barberà.
Època moderna
per Valentí Gual Vilà

L’antic arxiu del Reial Monestir de Santa Maria
de Santes Creus.
La documentació d’època medieval
per Manel Pica Torné

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2022
Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2023

MUS004

Llegendes de Poblet, Santes Creus i Vallbona

Autors: Joan Ibarz (text) i Valentí Gubianas (il·lustracions)

Autors: Joan Ibarz (text)

Il·lustracions: Valentí Gubianas 

Edita: La Musca

ISBN: 978-84-126028-9-0

Pàgines: 52

Format: 26,5 x 22 cm

Preu: 18,00 € (IVA inclòs)

Enquadernació: Tapa dura

Any edició: març de 2024

Edat recomanada: a partir de 10 anys

En aquest llibre hi trobareu un recull de llegendes dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona. Aquestes llegendes ens apropen al nostre passat, ja que la majoria van sorgir a l’edat mitjana. Hi apareixen escenes de la societat de l’època i de la vida monacal, així com la relació que hi va haver entre aquests monestirs i diferents reis i reines de la Corona d’Aragó.

El llibre conté 6 llegendes, dues de cadascun dels monestirs:

La Porta Daurada (Poblet).

Fra Marginet (Poblet).

La santa mà (Santes Creus).

El pa convertit en flors (Santes Creus).

El pa de caritat (Vallbona).

La generositat de la reina (Vallbona).

A la part inicial del llibre s’hi pot trobar un glossari amb vocabulari que ajudarà el lector a comprendre millors les històries.

Joan Ibarz Capdevila (Vimbodí i Poblet, 1973) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. En la mateixa universitat va realitzar el Curs d’Aptitud Pedagògica i el Curs de Docència d’Estudis Universitaris de Doctorat. Anys més tard, i en relació amb la seva activitat laboral, va cursar un postgrau a la Universitat Rovira i Virgili per obtenir el Títol d’Especialista Universitari en Conservació del Patrimoni Cultural.

Després de treballar com a guia o mediador cultural en diversos espais patrimonials, el 2001 es va incorporar a l’equip del Reial Monestir de Santes Creus. Actualment, és responsable d’aquest conjunt monumental i ha participat en activitats formatives orientades a millorar l’accessibilitat cultural i, en particular, a apropar el patrimoni als centres educatius o aconseguir una major atenció a la diversitat.

La seva experiència li ha permès interactuar amb nens i nenes d’escoles i instituts de tota mena.

 Ha publicat articles de caràcter històric o etnològic i és coautor de diversos llibres, entre els quals hi ha Santes Creus, Monestir Reial (2022), guia oficial del monestir.

Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969), després d’estudiar un temps a l’Escola Massana de Barcelona, va començar a il·lustrar llibres de literatura infantil, àlbums i llibres de text, però al llarg de la seva trajectòria cada vegada s’ha sentit més còmode treballant amb molt espai, la qual cosa l’ha portat a crear un centenar de murals de gran format en escoles, biblioteques, façanes, places i espectacles en viu.

Combina la il·lustració de llibres i murals amb visites a escoles, durant les quals s’enriqueix gràcies al contacte amb els lectors de forma directa.

Al llarg de la seva trajectòria, ha il·lustrat més de 100 llibres, i ha treballat amb autors i editorials de referència.

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port

Rafael Bartolozzi i Josep Borrell Garciapons

Catàleg de l’exposició BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port.

Del 3 de maig a l’1 de juliol de 2001.

Tinglado 2. Moll de Costa. Port de Tarragona

Amb textos de:

Carles Hac Mor

Ester Xargay

Vicenç Altaió

100 corsaris coordinats per la capitana Núria Aymamí.

Història del tresor del Port per Carles Hac Mor i Ester Xargay

El tresor de l’art del segle XX al MACBA per Vicenç Altaió

Cor-saris descobridors del seu tresor:

Adela Aymamí Llauradó; Agustí Martí; Albert Gimeno: Alfredo Cuervo; Ana María González González; Ángel Alonso; Ángel Serrano; Anna Heras Casademont; Anna Palomo, Antina de la Torre; Antonio Ferrer; Assumpta Rosés; Baltasar Porcel; Bigas Luna; Carles Hac Mor; Celia Orós Vlencia; Cesáreo Rodriguez Aguilera; Cinta S. Bellmunt; Conchita Minguell Zanuy; Daniel Giralt-Miracle; Dieter Mahlow; Dolors Juanpere; Emilio Echavaren; Enric Olivé-Serret; Enrique Hernández Gajate; Ernesto Ruiz Bayón, Ernesto Ventós Omedes; Esteban Duran; Ester Buscail Jori; Ester Xargay; Ethel Martí; Eudald Carbonell; Federico Hilario GIner; Fèlix Canet; Fernando Arrabal; Florencio Arnan y Lombarte; Francesc Giralt; Francis Bartolozzi; Francisco Mitjans Miró; Franco Lombardo; Gabriel; Gabriel Comes; Gemma Torelló Sibill; Giorgio Serafini; Glòria Cot; Hans Meike; Iraida Cano; Isidoro Prenafeta; Jaime Martínez Parrilla; Jaume Vallcorba Plana; Jesús Gómez García; Joan Abelló Juanpere; Joan Gaspar i Farreras; Joan Guitart i Agell; Joan Illa Morell; Joan Martí i Castell; Joan Rodés Parellada; Joan Sebastià Aymamí; Joaquim Mallafrè; Jordi Estadella; Jordi Garcés; Jordi GInebra; Jordi Moreno; Jorge Fernández León; José Alexanco; José Corredor-Matheos; José Miguel Iriberri; JOsep Borrell Garciapons; Josep Gomis i Martí; Josep Maria Fortuny; JOsep Miquel Garcia; Juan Mari Arzak; Kerles Torra; Llorenç Barber; Lluís Badia i Chancho; Lola Mitjans de Vilarasau; Maisa Minguell; Manel Llauradó; Manel Sanromà; Manuel Castellet; Maria Jesús Cadierno; Maria Lozano Uriz; Maria Vidal; Marimar Lozano Bartolozzi; Marta Berdini; Montse Aymamí; Montse Mateu; Nil S. Bartolozzi; Núria Aymamí; Núria Gómez Granés; Núria Hernández Rivera; Pau Herrera; Pedro Lozano Bartolozzi; Pedro Luís Lozano Uriz; Pilar Dolç; Quim Font; Rafael Bartolozzi; Ramon Ballesté; Ramon Gomis; Ramón Sánchez Ramón; Ricardo Sánchez-Bretaño; Ricart Llonch; Rosa Lentini; Rosa M, Ricomà; Rosa Pagès; Rufino Mesa; Sagrario Huelin; Salvador Juanpere; Sara Berdini; Silvia Adela Kohan; Tesi Rivera; Victoria Combalia; Vicenç Altaió; Xavier Allué; Xavier Amorós.

Del 1607 al 1623, Francesc Vicent Garcia esdevingué rector de Vallfogona de Riucorb. Des de bon començament, es distingí dels altres capellans per les seves iniciatives pastorals, socials i culturals, a la vegada que el seu talent literari es propagà per tot el país. El Rector de Vallfogona esdevingué el poeta més destacat de la literatura barroca catalana. Si en vida el rector poeta es caracteritzà pel seu enginy intel·ligent, no menys enginyós ha estat el poble, que ha fet de l’estament clerical font d’inspiració.

Aquest llibre, a més de la seva biografia actualitzada, recull cent vuit episodis històrics, així com nombroses llegendes i anècdotes populars, per primera vegada sistematitzades.

Nota a la 2a. edició:

Editem aquesta segona edició dins l’Any del Rector de Vallfogona, amb la celebració del 400 aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia (1579-1623). En aquesta edició revisada i actualitzada, s’ha ampliat i posat al dia la biografia del Rector, segons les darreres recerques, i les efemèrides posteriors a la seva mort. El llibre també s’ha enriquit amb uns gravats fets pel mateix autor que il·lustren episodis, personatges i paisatges relacionats amb les vivències del Rector

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

Pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb qui ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’installar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.