Filtrar per
Filtres actius
Amb pròleg d'Agustí Altisent.
El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.
Aquest llibre vol ser una capsa de sorpreses. Hi trobareu una contextualització històrica sobre Sarral i el seu temple parroquial, però també un repàs sobre la majoria dels elements patrimonials d'aquesta població de la Conca de Barberà (celler noucentista, ermita dels Sants Metges, Sant Llorenç de Montbrió, presa romana…). Hi trobareu una descripció de l'església de Santa Maria, però també un llarg reguitzell de conceptes referenciats (ambó, lletania, crismó, dòric, pal·li…). Tres índexs temàtics permeten trobar amb rapidesa qualsevol noció o personatge, qualsevol refrany o tema. Finalment, un exhaustiu llistat de fonts consultades tanca aquesta obra original, on conviuen la monografia local i el treball més divulgatiu. Un plaer, doncs, per a qualsevol lector interessat en la nostra cultura.
Aquesta obra recull la relació epistolar entre el vallenc Robert Gerhard, un dels millors compositors universals del segle XX, i el seu amic i deixeble, el compositor Joaquim Homs, pioner del dodecatonisme a Catalunya.\nA través de les pàgines del llibre ens apropem a la trajectòria de dos personatges catalans, els músics Robert Gerhard i Joaquim Homs, en contacte permanent a través de correspondència, oberts a l'argumentació científica i a la verificació d'idees, més enllà del fet estrictament musical, i que van treballar en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.\nEdició a cura de Ramon Ribé i Queralt i Pietat Homs Fornesa
Fa un segle, Pere Domènech i Roura diubixà els plànols i redactà el projecte i el pressupost de la Catedral del Vi, com l'havia definit, mentre es construïa, el 1913, el serrallenc Albert Talavera. \n \nJosep M. Rendé deixà publicada la memòria dels primers deu anys de vida de la societat. El llibre que teniu a les mans completa la seva història centenària. A qui no hagi vist fermentar un cup de vi, li pot semblar que sempre ha siguty clar i net i ja a l'ampolla, però aquestes pàgines recullen el testimoni de tot un procés: el transport, els bocois, els carros de torn, les cisternes del ferrocarril... tot ja és història, però convé deixar-ne constància.
El camp d'Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l'exili. Es pot afirmar que més de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va «passar» pel camp. També és una icona per als nord-catalans. L'evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlar tothom… Però la història del camp continua sent desconeguda una vegada superats els mots: «El camp era sorra, només sorra; el camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell; el camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades, i molta gana…» El camp de concentració era palpitant, dur i inhòspit; en definitiva, viu. Els que el van viure són, en part, un producte d'ell, com una metàfora de suspens en què només narrar-lo crea ansietat per saber-ne més i genera la necessitat de donar a conèixer-los. El camp és la suma de dos centenars de fotografies «perdudes» entre mitja dotzena d'arxius i també de centenars de documents que mostren la lògica concentracionària. El camp d'Argelers va "hostatjar" republicants durant tot el temps que va restar en activitat, però, a més a més, hi van passar i de vegades morir brigadistes alemanys, austríacs, italians, americans; "estrangers" polonesos, ucraïnesos, belgues, gitanos i jueus... La història del camp és una història que mereix ser coneguda.
Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art forma part d’un projecte global que sobre la història de la comarca ha endegat el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Es tracta d’una recopilació sintètica d’estudis sobre la producció artística relacionada amb la Conca, des de l’època medieval fi ns a l’actualitat, que comprèn tant el patrimoni artístic produït per als pobles de la comarca, com aquell que ha estat executat per artistes conquencs, dins i fora d’ella. Els articles que conté han estat redactats per especialistes universitaris de cada una de les matèries. Són textos científi cs tractats amb registre didàctic i rigorós, que tant poden ser útils per als estudiosos com per al públic en general interessat en conèixer el patrimoni artístic de la Conca. Una altra fi nalitat important és oferir als ensenyants de la comarca un material actualitzat, que permeti superar vells tòpics no qüestionats i, a hores d’ara, encara vigents.
Què va passar a Santes Creus? Al seu claustre hi ha simis, hi ha monstres, hi ha aus, sirenes, guerrers, músics, elefants, grius… El claustre de Santes Creus és un univers escultòric molt original que és difícil de trobar en qualsevol dels programes escultòrics d'altres monestirs cistercencs. Segons en quin aspecte ens fixem, podríem afirmar que el de Santes Creus és un programa iconogràfic únic en tota Europa per la qualitat i per la diversitat de les seves escultures. El nostre propòsit a l'hora d'elaborar aquest llibre és conduir l'espectador per aquest silenci del claustre gaudint al mateix temps d'alguna de les moltes lectures que són susceptibles de fer en aquest espai claustral. Cada element esculpit pot suggerir una paraula, una frase, una història. “Si veure imatges equival a llegir”, diu Alberto Manguel, llavors a Santes Creus es pot trobar una lectura enormement creativa. No hi ha cap secret, es tracta de passejar, gaudir i “llegir”, pausadament, un, dos, tres o tots els capitells. Aquesta és la invitació, aquest és l'objectiu.
A Els safareigs públics a la Conca de Barberà es fa un recorregut pels diferents safareigs dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del passat, alhora que es recullen les vivències de les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó, el blauet..., així com l'activitat de fer sabó de casa, la bugada i molt més. Aquesta publicació vol fer present el record d'un espai exclusiu de dones que tenia un paper molt important en les relacions socials i veïnals, amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles, les baralles, el fer safareig, parlar i rentar... una socialització a l'entorn del treball. I també pretén reivindicar el gran valor del treball fe-me-ní, massa sovint oblidat i poc valorat. Mitjançant un inventari d'aquest patrimoni arquitectònic local que són els safareigs públics, es pretén revaloritzar-los i que quedin incorporats en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions aquell fer d'anys enrere.
Quants cops havia sentit dir que “hi havia hagut molts músics aquí”? No ho sabria pas dir, però aquesta frase i la curiositat que em despertà són el motiu de l'inici d'aquest llibre. Volia descobrir qui eren, què feien i què tocaven. Gràcies als documents i els records hem pogut bastir una trajectòria aproximada de les orquestres i els músics que feien ballar grans i petits des de la meitat del segle xix fins al 1936. Ells, i la seva música, són els protagonistes d'aquest llibre que teniu a les mans, i que ens permeten afirmar —ara amb tota certesa— que sí, que hi havia hagut molts músics aquí. Per tots ells!!
L'objectiu d'aquest llibre és ser referència tant per a la gent del poble com per als interessats a descobrir-lo. Pretén, a partir d'una mostra ordenada i laboriosa de diferents informacions, arribar a ser divulgatiu però sense perdre el rigor científic. A més dels aspectes prou coneguts de la vila, com poden ser el patrimoni o els llocs d'interès turístic, el llibre ofereix diverses aportacions en l'àmbit geogràfic, la història, les festes i tradicions, les persones…, que ajuden a endinsar-se en el coneixement de Guimerà.
