Botiga

El juliol de 1713 es va iniciar el setge més ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistència heroica dels barcelonins, van assetjar-la més d'un any, fins a la fatídica derrota de l'11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida d'una ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes més negres de la guerra.\nA Barcelona 1714 es recupera la memòria d'aquest setge –en tota la seva complexitat històrica i humana– a partir de cartes, dietaris i cròniques dels seus protagonistes, tant del bàndol dels assetjadors borbònics com dels defensors de Barcelona. Es tracta de testimonis en primera persona de cavallers, apotecaris, nobles, militars, advocats, consellers, professors, clergues o ambaixadors que dibuixen un retrat col·lectiu de la ciutat durant el setge, així com dels fets de la Guerra de Successió que el van precedir i de les conseqüències funestes en els anys immediatament posteriors a la derrota.\nEl setge de Barcelona en primera persona

Companys alça la seva veu contra la guerra del Marroc

Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes. Companys identifica el general Berenguer i el rei Alfons XIII com a principals responsables i reclama que s'abandoni immediatament el Marroc. L'activisme antimilitarista de Companys formava part de l'ideari del republicanisme i del catalanisme d'esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars.

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona, com mai no s'ha vist fins ara \nLa guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. \nEntre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. \nPer raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. \nLes magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714. \n \nEl primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. \n \n 

Recuperación del magnífico patrimonio artístico de las farmacias catalanas
El mundo farmacéutico, tan sensible a las expresiones artísticas de cada momento histórico, mantiene un patrimonio extraordinario, con numerosos establecimientos que pueden figurar entre los mejores comercios de Cataluña y otros que, más modestos, tienen detalles, objetos y rincones de un gran encanto.
Es suficientemente conocida y reconocida la importancia artística de varias farmacias modernistas de Cataluña, con muestras notables en arquitectura, pintura, forja, vitrales, escultura, decoración y las diversas artes aplicadas. Otras farmacias conservan íntegramente o parcialmente la decoración noucentista, de arte déco, racionalista, etc. En cualquier estilo artístico encontramos exteriores bonitos, interiores elegantes, pinturas, pavimentos y rótulos muy bellos, un mobiliario magnífico y, en general, una decoración espléndida, muy abundante en detalles de interés.
Además de la importancia artística del edificio, el establecimiento comercial o la decoración en ella misma, muchísimas farmacias conservan objetos, carteles, rótulos, botes y material diverso de un gran valor histórico y patrimonial. Se trata de piezas que dan a las farmacias su espíritu y su ambiente.
El libro reune imágenes de unas 70 farmacias realizadas por Consol Bancells, fotógrafa especializada en arquitectura y arte, e incorpora, como complemento, algunas fotografías antiguas, especialmente significativas, procedentes de los mismos establecimientos.
De los textos se han encargado tres autores, especialistas todos ellos en el mundo farmacéutico, su historia y los movimientos artísticos de la época: modernismo, novecentismo, déco...

Consol Bancells
Es licenciada con grado en Historia del Arte, fotógrafa y documentalista. Especializada en la investigación sobre les artes decorativas aplicadas a la arquitectura y los comercios históricos de Cataluña, a publicado los libros Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l'Eixample de Barcelona, Farmàcies modernistes de Barcelona, Tiendas históricas de Cataluña y Barcelona Shops. Ha colaborado como fotógrafa e historiadora en proyectos del Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona.

Jaume Casas
Es doctor en Farmacia, académico de la Real Academia de Farmacia de Cataluña y diplomado en Óptica Oftálmica y Acústica Audiométrica. Ha sido director de varios Congresos Profesionales (entre ellos Infarma 2001, 2003, 2005 y 2007) y comisario-director de ocho ediciones de la Semana Nacional de Numismática. Profesor-colaborador en la facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona, es autor de más de ciento cincuenta artículos, prólogos y libros.

Maria Isabel Marín
Es doctora en Geografía e Historia, sección Historia del Arte por la Universidad de Barcelona. Desde 1997 realiza trabajos de catalogación, documentación y asesoramiento del patrimonio del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Sus líneas de investigación van dirigidas a la producción artística de la segunda mitad de siglo XIX, Modernismo y Novecentismo. Es autora de L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau, Eusebi Arnau i Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història (1881-2006).

Xavier Sorní
Es doctor en Farmacia por la Universidad de Barcelona, académico numerario de la Real Academia de Farmacia de Cataluña y presidente de la Sociedad Catalana de Historia de la Farmacia. Autor de más de ciento cincuenta artículos, mayoritariamente de Historia de la Farmacia, y de seis libros, ha participado activamente en numerosos congresos de la especialidad. Ha sido director o miembro del equipo de redacción de cinco publicaciones periódicas. Actualmente, es el director de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.

Recuperació del magnífic patrimoni artístic de les farmàcies catalanes
El món farmacèutic, tan sensible a les expressions artístiques de cada moment històric, manté un patrimoni extraordinari, amb nombrosos establiments que poden figurar entre els millors comerços de Catalunya i altres que, més modestos, tenen detalls, objectes i racons d'un gran encant.
És prou coneguda i reconeguda la importància artística de diverses farmàcies modernistes de Catalunya, amb mostres notables en arquitectura, pintura, forja, vitralls, escultura, decoració i les diverses arts aplicades. Altres farmàcies conserven íntegrament o parcialment la decoració noucentista, d'art decó, racionalista, etc. En qualsevol estil artístic trobem exteriors bonics, interiors elegants, pintures, paviments i rètols molt bells, un mobiliari magnífic i, en general, una decoració esplèndida, molt abundant en detalls d'interès.
A banda de la importància artística de l'edifici, l'establiment comercial o la decoració en ella mateixa, moltíssimes farmàcies conserven objectes, cartells, rètols, pots i altre material d'un gran valor històric i patrimonial. Es tracta de peces que donen a les farmàcies el seu esperit i el seu ambient.
El llibre aplega imatges d'unes 70 farmàcies fetes per Consol Bancells, fotògrafa especialitzada en arquitectura i art, i incorpora, com a complement, algunes fotografies antigues, especialment significatives, procedents dels mateixos establiments.
Dels textos se n'encarregaran tres autors, especialistes tots ells en el món farmacèutic, la seva història i els moviments artístics de l'època: modernisme, noucentisme, déco...

Consol Bancells
És llicenciada amb grau en Història de l'Art, fotògrafa i documentalista. Especialitzada en la investigació sobre les arts decoratives aplicades a l'arquitectura i els comerços històrics de Catalunya, ha publicat els llibres Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l'Eixample de Barcelona, Farmàcies modernistes de Barcelona, Botigues històriques de Catalunya i Barcelona, botigues amb encant. Ha col·laborat com a fotògrafa i historiadora en projectes de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

Jaume Casas
És doctor en Farmàcia, acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i diplomat en Òptica Oftàlmica i Acústica Audiomètrica. Ha estat director de diversos Congressos Professionals (entre ells Infarma 2001, 2003, 2005 i 2007) i comissari-director de vuit edicions de la Semana Nacional de Numismática. Professor-col·laborador en la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, és autor de més de cent cinquanta articles, pròlegs i llibres.

Maria Isabel Marín
És doctora en Geografia i Història, secció Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Des de 1997 realitza treballs de catalogació, documentació i assessorament del patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Les seves línies d'investigació van dirigides a la producció artística de la segona meitat de segle XIX, Modernisme i Noucentisme. És autora de L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau, Eusebi Arnau i Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història (1881-2006).

Xavier Sorní
És doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia. Autor de més de cent cinquanta d'articles, majoritàriament d'Història de la Farmàcia, i de sis llibres, ha participat activament en nombrosos congressos de l'especialitat. Ha estat director o membre de l'equip de redacció de cinc publicacions periòdiques. Actualment, és el director de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.

Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. El reportatge de Joan Costa i Deu i Modest Sabaté sobre el 6 d'Octubre a Barcelona és probablement el més detallat dels que es van publicar en aquell moment. No precisa l'armament de què disposava el govern de la Generalitat, es limita a dir que era abundant, i la conclusió del llibre és que, fora de la resistència des del local del CADCI , no hi va haver gairebé resistència armada contra l'exèrcit. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.

Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. Aquest reportatge presenta el gran interès de parlar dels fets del 6 d'Octubre fora de Barcelona i, en concret, a Badalona, Sabadell, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Palafrugell, Girona, Sant Vicenç de Castellet, el Morell, Navàs, Sant Jaume de Domenys i la ciutat de Lleida. A Granollers i Vilanova hi va haver combats amb morts i ferits després de la rendició del govern de la Generalitat. La tesi del llibre és que si a Barcelona la revolta va tenir un caire purament polític i catalanista, en canvi, a altres poblacions catalanes va ser “purament social en el pitjor sentit del mot”. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.

La història, sovint, només s'ha escrit per recordar els grans dirigents dels països. Catalunya també ho ha patit i, per aquesta raó, les petites històries de les persones —com vivien, com menjaven, com estimaven— eren desconegudes per molta gent. Televisió de Catalunya va produir la sèrie documental Històries de Catalunya, que tingué un enorme èxit d'audiència. El públic, a través de la sèrie, va conèixer la vida quotidiana dels homes i les dones del passat. Un dels guionistes de la sèrie, Enric Calpena, en col·laboració amb Esther Rodríguez, ha recreat aquella sèrie televisiva de tant èxit en el llibre que teniu a les mans. A més, Jordi Ballonga i Massimo Cova han il·lustrat curosament, amb un gran respecte per la veritat dels fets, les històries que van des de la cultura ibera fins a la mort del general Franco.

A vegades, s'ha dit que la Guerra Civil va trigar molt a acabar-se d'acabar, perquè el règim franquista va matar, va matar molt i va matar fins al final… és en aquest context que cal entendre l'esforç, sovint desesperat, de tantes persones que van convertir la seva vida en una eterna resistència. En concret, aquest llibre està dedicat als guerrillers, els maquis: des dels que la tardor de 1944 van fer trontollar la dictadura en un intent d'envair la Vall d'Aran fins als que van continuar una lluita utòpica gairebé en solitari. L'aparell franquista va ser més fort que ells i va aconseguir exiliar-los de la memòria de tota una societat que ha esperat molt de temps a començar a guarir les ferides obertes. Aquest llibre està dedicat a tots aquells que no van renunciar a viure en un país lliure del jou del feixisme.

Aquesta obra estudia la representació de les muntanyes de Catalunya durant els segles XV-XX, prenent com a punt de partida la Teoria de la Mediança proposada per Augustin Berque. Temàticament es divideix en dos grans blocs. En el primer d'ells es tracta la imatge de les muntanyes durant l'edat moderna, quan aquestes generalment eren ignorades o temudes. En la segona part es planteja la nova imatge que a partir de l'edat contemporània varen anar adquirint aquestes realitats geogràfiques, sobretot a la llum del fet regionalista català. L'estudi posa el seu èmfasi en les relacions paisatgístiques que es puguin extreure de les representacions de la muntanya, perquè considera que el canvi més important en la història ecosimbòlica de la muntanya a Catalunya es lliga a la seva representació en tant que paisatge. Entre l'edat mitjana i el segle XX, la muntanya a Catalunya ha viscut un canvi espectacular pel que fa a la seva representació. De ser un lloc horrorós i vinculat al sagrat ha passat a convertir-se en un paisatge sublim compost per alguns indrets on es poden trobar els trets més essencials de la nacionalitat catalana. Aquest procés va començar a Montserrat i va ser continuat per altres massissos.

Aquest llibre, escrit amb voluntat de síntesi, exposa els grans trets territorials, humans, econòmics, socials i culturals que han marcat la història de Barbens des del passat més remot fins als nostres dies. L'autor ha volgut oferir en aquestes pàgines una imatge ajustada de com és Barbens i de com s'ha configurat, amb l'objectiu de desvetllar la curiositat dels lectors i de mostrar l'entorn immediat d'una manera nova. Es tracta de la primera monografia general sobre el municipi de Barbens, i per això mateix ha d'esdevenir el punt de partida de noves investigacions al voltant de la qüestió.

Aquest llibre va destinat a tots els qui vulguin descobrir o conèixer millor Agramunt, un poble amb un notable passat, que es veu reflectit en la mateixa església romànica. La vila, coneguda arreu pels torrons i la xocolata, té una forta vitalitat, per una part, gràcies a la indústria, i per l'altra, a les nombroses entitats culturals, que s'han convertit en l'autèntic impuls de la vida dels agramuntins.

Aquest llibre és un recull d'articles d'opinió de l'estudiós vila-rodoní Josep Santesmases, que des de l'any 1986 escriu regularment a la premsa, bàsicament a El Pati i El Punt. En aquest llibre ens ofereix una selecció de gairebé un centenar d'articles publicats fins ara. En general, els escrits dels diaris i setmanaris tenen la virtut de la immediatesa i per aquest motiu alguns d'aquests escrits s'aguanten justet per al dia o per a la setmana però són terriblement indigestos al cap d'un temps. Aquest no és el cas del recull de Riu avall, que sempre aporta la idea generosa, contrastada, amb base de saber el que es diu i amb una opinió fonamentada que fa que la seva lectura ens aboqui directament a la reflexió. Els articles de Riu avall parlen de la vida i de l'acció dels homes, de la cultura, de les festes, de la llengua i del no bilingüisme radical, del treball, del valor de l'aigua, del cooperativisme, del paper de la pagesia, de l'escola, de la política... Tal i com es diu al pròleg del llibre, «retrata la societat començant per la seva, la més propera, i també hi reflecteix una societat plural (...). Una societat, però, que en molts moments el fa rebel·lar per les injustícies que hi veu, pel poder sense deturador i els obtusos manipuladors que creuen tenir-ne, sota la capa de la dictadura disfressada de democràcia.»

MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.