Filtrar per
Filtres actius
Col·lecció Villalba núm. 5. Durant el curs 2005-2006, la comunitat educativa del Col·legi Sant Ramon va homenatjar la construcció de l’escola Vella a través d’unes jornades culturals, en marc del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquest llibre plasma les xerrades que els autors van oferir.
Col·lecció Villalba núm. 3. El 1642, el Pla de Santa Maria va patir durament els efectes de la guerra dita dels Segadors: la vila va ser cremada i morí part del veïnat. Van ser uns fets extremadament violents que marcaren tan profundament l’imaginari col·lectiu de la població que avui encara són recordats.
Col·lecció Villalba núm. 3. Aquest estudi es basa en l’evolució urbana del Pla de Santa Maria des del Primer nucli de població — a les darreries del segle XII — fins a l’actualitat.
Col·lecció Villalba núm. 2. El Pla de santa Maria té una història concreta i està molt relacionada amb el seu nom. A partir d’un moment determinat es va voler descobrir o, millor dit, redescobrir el sseus orígens, la qual cosa va donar lloc a la proposta d’un canvi de nom del poble.
Joan Climent Ferré (Valls, 1950) és l’autor d’aquest estudi monogràfic sobre Baldrich i el va iniciar partint de la seva afició i coneixement sobre les colles castelleres.
Treball presentat com a tesi de llicenciatura el 2 d’octubre de 2008, a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per Meritxell Ferré Baldrich.
XIV Beca d’Investigació atorgada pel Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu Històric Comarcal de Valls l’any 2006.
St. Climent de Llobregat, Arxiu Marià, 1978. Justificació del triatge: núm. 205 de 500 exemplars numerats.
St. Climent de Llobregat, Arxiu Marià, 1978. Justificació del triatge: núm. 291 de 500 exemplars numerats.
Joaquim Ruyra i Oms va néixer a Girona el 27 de setembre de 1858 i morí a Barcelona el 15 de maig de 1939. Publicació premiada en els Jocs Florals de Girona de l’any 1955.
Llibre patrocinat per Fundación Abertis i Abertis Autopistas, editat per aias-editorial, sobre els personatges il·lustres de les comarques de l'Alt Camp i les Garrigues.
Publicació commemorativa del centenari de l’arribada del ferrocarril a Valls i Picamoixons (1883-1983).
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1986.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1981.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, dedicada a la Mare de Déu de la Candela de Valls, l'any 1980.
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
