Botiga

Sumari:

RECULL NÚM. 11, març de 2009.

Josep M. Grau i Pujol, L'Assistencia sanitària i benèfica durant el segon franquisme: L'hospital municipal de Santa Coloma de Queralt (1950-1962)

Josep M. Llobet i Portella, Algunes noticies documentals sobre Savallà del Comptat (1450-1466)

Josep M. Llobet i Portella , L'inventari dels béns de Josep Oliver, rector eclesiàstic de Llorac, després de la seva mort (1759)

Jaume Massó Carballido, Notes documentals a propòsit del descobriment, l'any 1941, del sepulcre prehistòric amb enterrament doble de les Comes (Conesa)

Entrevista, Pere C. Sebastià, artista colomí.

Isaura Solé i Boladeras, Estudi del Xipella a la Baixa Segarra.

Jaume Teixidó i Montalà, Les ordinacions municipals de Conesa (segles XIV-XV)

Sumari:

RECULL NÚM. 10, agost de 2007. EXHAURIT 

Pau Arroyo i Casals i Agit Serrano i Coma. Conservació de les pintures de la volta de l'escala noble del Castell de Santa Coloma de Queralt

Maria Rosa Boladeras i Calaf, Cent anys de records de Santa Coloma de Queralt.

Mercedes Bruned i Gil i Anna M. Miralles i Cabré. Intervenió de neteja de les Fonts de les Canelles.

Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech. Un inventari patrimonial del convent de la Mercè de Santa Coloma de Queralt després de l'exclaustració (1836)

Manel Güell Junkert. Rafel de Biure de Montserrat, o les tribulacions d'un senyor-bandoler de Vallespinosa (1570 -1634)

Josep M. llobet i Portella. Algunes dades documentals sobre Conesa (1425 - 1645)

Jordi Morelló i Baget. Les universitats de la baronia de la Llacuna a la llum d'una concòrdia amb llurs creditors de l'any 1397.

Roser Puig i Tàrrech. Mobilitat demogràfica de la Conca de Barberà i Baixa Segarra via Reus (segle XVIII).

Pelegrí Segura i Trullols Notes històriques de de la Pobla de Carivenys.

Sumari:

RECULL NÚM. 9, abril de 2005

Reis Fontanals Jaumà i Montserrat Molina Egea. Catàleg del fons dels Queralt de la Biblioteca de Catalunya

Maria Garganté Llanes. Algunes obres de manteniment a la parroquial de Santa Coloma de Queralt durant el segle XVIII

Josep M.T. Grau i Pujol i Roser Puig i Tarrech. Una mostra del flux migratori de la Baixa Segarra i la Conca de Barberà vers Valls (segle XVIII)

Josep M. Llobet i Portella. Informació documental sobre una controvèrsia entre l'Ajuntament i la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt 1763

Albert Palà i Montcusí. Les germandats de socors mutus a la Baixa searra (1870-1960)

Josep M. Porta i Balanyà. Els notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX) El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX

Pelegrí Segura Trullols. La Pobla de Carivenys: Festes, associacions i d'altres retalls

Sumari:

RECULL NÚM. 8, abril de 2003

Les postals de Roisin

Hug Palou i Miquel. Notícia fels Llibresregistre Notarials de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Municipal Fidel ita d'Arenys de Mar.

Josep M. T. Grau i Pujol. Documentació sobre Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra a l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT).

Valentí Gual Vilà. Els llibres sacramentals de la Baixa Segarra (Edat Moderna), estat del Fons Documental.

Xavier Jorba i Serra, Una nova font parroquial: Les definicions testamentàries, el cas de la Baixa Segarra.

Gerard Carceller Barrabeig. Mercat de bestiar, mecanismes de crèdit i xarxes de comerç local a la Baronia de Queralt al segle XV.

Josep M. Llobet Portella, Un incident protagonitzat per un ciutadà de Cervera durant la Fira de Santa Coloma de Queralt del mes  el setembre de 1746.

Conrad Ferrer i Pomés, La Indústria tèxtil a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Palà Montcusí, La postguerra a Santa Coloma de Queralt.

Sumari:

RECULL NÚM. 7, abril de 2001

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. Recerques sobre e poblament protohistòric a la Baixa Segarra: El jaciment ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Jordi Sotorra. El fogatge de 1515 a la Conca de Barberà i la Baixa Segarra.

Valentí Gual. La crisi política catalana de finals del segle XVI. Elements complementaris.

Laia Vallès. La nativitat del compte de Santa Coloma.

Silvia Canalda. Com podia haver estat el retaula major de la parròquia de Santa Coloma: La traça de Pere Costa.

Josep M. T. Grau. Noticia sobre la construcció de l'església parroquial de Sant Martí de les Piles de Gaià (segle XVIII).

Agnès Llorens i Maria Carreras. les indústries tèxtils a Santa Coloma de Queralt.

Pelegrí Segura. Records de les nevades més importants i hiverns més freds a la pobla de Carivenys, des de l'any 1932 a l'any 2000.

Celestí Comaposada. Un dia qualsevol de sega dels anys 1945-50 a la Conca de Barberà

RECULL NÚM. 6, abril de 1999.

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. L'Assentament iberoromà del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Núria Farrés i Domingo. Mossèn Esteve del Castell.

Llorenç-Jaume Grau Pla. Diplomatari de Llorac.

Josep M. T. Grau Pujol i Roser Puig Tarrech. La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d'ocultació.

Valentí Gual Vilà. Sobre les morts de dos traginers (1554 i 1556) i la forca com a destí (1623).

Manel Güell Junkert. Un membre de la família Ninot a la cort del rei Felip.

Daniel Piñol Alabart. Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Històric de Tarragona.

Fons Joan Balcells. Arxiu de l'Associació Cultural Baixa Segarra. Quan els nostres avis eran infants. (Reproducció gràfica de les fotografies de l'exposició que amb aquest nom l'ACBS vàrem presentar al Casal de l'Avi de Santa Coloma coincidint amb les festes de Nadal de l'any 1998).

Sumari:

RECULL NÚM 5, abril del 1998 

Volum monogràfic dedicat a Maria Albareda Vidal. 

Presentació.

Records.

Coses de la Segarra:

Pobles de la Segarra (fragments):

Recalcament.

Rauric.

Montcortés.

L'Aranyó.

Les Piles-Biure-Montclar-Vallverd.

Contes de la Segarra:

Llamps i trons.

La cova dels lladres

Jo i l'oncle Ton.

Nevarà.

Coses del Poble i de la Vida:

Introducció.

En Pere "enlletrat".

Reflexions d'un pagés retirat. De quan es segava amb falç i es batia a l'era.

El mossèn i el sagristà.

La venjança d'en Tonet Rovira.

El moliner d'en Prous.

La carrerada.

Estampes de ma infantesa i de la dels altres.

La nostra parla:

Mots i expressions propis de la Vila de Santa Coloma de Queralt.

Mots locals que no figuren al diccionari.

Frases aplicades a mots locals.

Mots amb altra interpretació segons el diccionari.

Per corrupció

Girs de frases especials de la Comarca.

Poesia:

Insomni.

Ser vell.

Evidència.

Enllà de l'amic.

Misteri d'amor.

Elegia de la marginació.

Les Llàgrimes.

Bibliografia

Sumari:

RECULL NÚM. 4, abril de 1995.

Rosa Alcoy Pedrós. El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans.

Jordi Hernàndez i Jordi Principal. El jaciment del Coll Roig (Bellprat, Anoia), excavacions del 1995.

Josep M. Carreras Tarragó. Els senyors de Santa Coloma.

Joan Cartanyà Martí i Baldomer Colldeforns Chertó. Estudi preliminar d'un rastre de petjades d'Edat Oligocena als votants d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt).

Carles Dorico Alujas. Dues obres de l'escultor Pere Costa a Santa Coloma de Queralt.

Gener Gonzalvo Bou. Antoni Vernia, autor de les escales nobles dels castells de Santa Coloma de Queralt i de Verdú.

Valenti Gual Vilà. Sobre llibres de cort. Les Piles, Edat Moderna.

Miquel Àngel Martínez Rodríguez. La projecció social dels Ninot.

Salvador Palau Rafecas "el Galo". Els molins fariners i les masies del municipi de Les Piles.

Daniel Piñol Alabart. Un testament de l'any 1502.

Sergi Plans. El taller del daurador Esteve Gaixet a Santa Coloma de Queralt (s.XVII).

Dolors Tomàs Batet. Estudi preliminar per una proposta formativa a la Conca de Barberà.

Joaquim Vicente Ibañez. L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637.

Sumari:

RECULL NÚM. 3, abril de 1995. 

Maria Albareda Vidal. Comentari d'un llibre antic del segle XIV.

Joan -F. Cabestany Fort. El castell de Queralt (segles IX-X)

Gerard Carceller Barrabeig. Renda senyorial i exacció sobre el camperolat de Santa Coloma de Queralt (segle XV).

Francesc Cortès Mir i Roser Puig Tàrrech. L'orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681).

Jaume Felip Sànchez. Els castells de Les Piles i Turlanda a mitjan segle XIII.

Mercè Gras Casanovas. Territori i història a la Baixa Segarra a l'Època Moderna (segles XVI-XVIII)

Josep M. T. Grau Pujol. La prohibició d'enterrar a l'interior de les eesglésies: Una llei de dificil compliment. L'exemple dels Segura de Santa Coloma de Queralt (1788-1795).

Valentí Gual Vilà. Demografia i Onomàstica de Les Piles a l'Edat Moderna.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Salvador Palau Rafecas "El Galo". El cine a Santa Coloma de Queralt (1908-1958).

Josep M. Porta Balanyà. Inventari del fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barberà).

Joan Cartanyà Martí. Aspectes de la història natural de l'Alt Gaià.

Josep Valls Moix. Apunts per a una biografia.

Sumari:

RECULL NÚM. 2, abril de 1994. 

Josep Maria Carreras i Tarragó. Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt. (1900-1950)

Pere Català i Roca. Apunts sobre el castell de Biure i el llinatge dels Margarit.

Valentí Gual Vilà. Arrendaments públics de Santa Coloma de Queralt, l'any 1790.

Manel Güell Junkert. L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma el 1639. Joaquim Martí Pontnou. Els nostres camps seixanta anys enrera.

Josep Mulet Cortadellas. La meteorologia a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Orga Mestre. Joan Segura i Valls. Resum Bibliogràfic.

Silvestre Palà Augé. L'assegurança de mules al Sindicat Agrícola Catòlic de Santa Coloma de Queralt.

Josep Pijoan Parellada. Els meus Reis, d'infant, al poble.

Roser Puig Tàrrech. Els aprenents de la Conca de Barberà al Reus del segle XVIII (1773-1793).

Francesc Ribalta Farré. Històries del Pla del Codony.

Pelegrí Segura i Trullols. Germandat de Malalts entre els veïns de Les Roques, la Pobla i Plans de Ferran (1916-1930).

Roser Galceran Piñol Sara Munts Boatella Misericòrdia Sierra Batalla. Informe tècnic sobre la intervenció realitzada a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Javier Velaza. Una nova làpida ibèrica procedent de Civit.

Sumari:

RECULL NÚM. 1, abril de 1993. 

Maria Albareda Vidal. Els Comtes del feudalisme català vinculats a les terres del Gaià.

Josep M. Amatller Rabell. La creació de la comunitat d'aigües potables de Santa Coloma.

Josep M. Carreras Tarragó. Gestió municipal i repressió política a Santa Coloma de Queralt (1939-1941).

Pere Català Roca. El Virrei-Comte de Santa Coloma i la seva Vila predilecta.

Valentí Gual Vilà. La família moderna a l'Alt Gaià. Nupcialitat i fecunditat.

Manuel Güell Junkert. Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX.

Angelina Nogués Martorell. Aproximació a l'estudi del xipella. Característiques i perspectives.

Josep Pijoan Parellada. Arreplec.

Martí Sendra Auberni. Catàleg dels ocells a la Baixa Segarra.

En fer-se càrrec del santuari de Sant Magí els frares dominics l’any 1603, el prior P. Domingo Lledó va fer un exhaustiu inventari de tots els elements que passaven a formar part del convent. Després s’hi varen anar afegint altres documents en petits quaderns fins a formar un lligall de 431 pàgines manuscrites on hi consten fets i documentació des del segle XVII fins a principis del XIX. Aquesta va ser una font molt important d’informació consultada en les respectives històries del santuari per mossèn Joan Segura (1887) i mossèn Sanç Capdevila (1924).

A «Jordi Pujol: llums i ombres», Ignasi Riera analitza els orígens ideològics de Jordi Pujol, revela els fonaments del seu projecte nacionalista, i repassa l’acció de govern al davant de la Generalitat. Ara que Jordi Pujol ha anunciat que es retira, a l’hora de fer balanç és legítim preguntar-se, d’entrada, si ha estat un bon gestor, a més de bon polític, quins han estat els dèficits dels diversos governs de CiU, com ha repercutit la política nacionalista en les aspiracions d’autogovern de Catalunya. En fi, quin país ens deixa. «La gran habilitat de Jordi Pujol -escriu Riera- és que ens ha fet jugar a tots en el seu terreny: l’oposició ha jugat tots els partits a camp contrari perquè Jordi Pujol s’havia afanyat a marca, amb precisió, els límits del terreny de joc.»

Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle xx, i va conrear la narrativa, l’assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l’Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l’exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d’Amèrica estant, teixits amb l’enyor de l’expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l’obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l’exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d’un testimoniatge ineludible de l’expatriació catalana del segle xx. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d’Artur Bladé.

Amb L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle, David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius: «L'univers Tísner».

Aquest llibre —assaig biogràfic sobre la vida i obra de l’escriptor de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila— recull la síntesi que el periodista Xavier Garcia ha anat elaborant des de 1971, quan va conèixer l’autor de Benissanet, que va esdevenir de seguida amic i mestre. Claredat d’estil, continguts amb substància humana, cultural i de paisatges i catalanitat integral, formen el nucli d’aquest treball.

Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) pretén ser un passeig per la història de les terres gironines al llarg del segle XIX i primer terç del segle XX de la mà de persones que no acostumen a ser les protagonistes dels llibres d’història. 

Homes i dones sorgits de les classes populars, alguns amb components llegendaris, permeten una nova visió de la història gràcies a la seva peculiar mirada. Amb ells reviurem alguns episodis històrics, coneixerem el món de la cultura popular i ens endinsarem en ambients marginals. Un pintor un xic excèntric, una beata entre ateus, un guia de muntanya capaç de creuar Europa a peu o un metge sinistre són només un petit tast d’aquests nous homenots i donotes, manllevant l’expressió de l’escriptor Josep Pla

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.

Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…