Botiga

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació. 

La història de Vimbodí i Poblet s’escriu en les seves imatges i en la veu de la seva gent. Aquest llibre és un viatge per la memòria col·lectiva a través de fotografies antigues en blanc i negre —preses des de finals del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX—, acompanyades d’articles de diversos autors estretament lligats al poble i d’entrevistes que hi afegeixen testimonis únics. Cada instant recollit en aquestes pàgines ens parla dels costums, les festes i la vida quotidiana d’ahir, i ens apropa a un patrimoni humà que encara perdura. Una invitació a redescobrir el passat compartit i a mantenir-ne viva l’essència.

Autors dels textos: 

Enric Alfonso Xaruba, Alfons Alsamora Jiballí, Jordi Dolcet Llaveria, Josep Dolcet Llaveria, Teresa Duch Dolcet, Ferran Espada Alfonso, Antoni Estradé Saltó, Isidre Fabra Garcia, Isidre Fusté Carré, Judit Garcia Tombas, Joan Ibarz Capdevila, Jesús Jordi Pinatella, Antoni López Tovar, Manel Martínez Garcia, Jaume Pàmies Pagés, Aleix Romea Negre, Ramon Setó Vallverdú, Lluís Solà Segura, Sergi Tella Pàmies.

Francesc Blasi Vallespinosa (Valls, 1872 – Barcelona, 1949) va ser el que avui en diríem un personatge polièdric, que va destacar com a excursionista, fotògraf, industrial, viatger, publicista, mecenes, impulsor del cinema amateur, apassionat pel patrimoni arquitectònic religiós i un gran enamorat de la cultura popular. En la plenitud de la seva vida, va arribar a gaudir d’un gran prestigi personal, tant a Barcelona, on residia, com a la seva estimada terra vallenca. Durant la dècada dels vint del segle passat, els seus llibres de viatges van donar un nou impuls a un gènere literari que en català estava en hores baixes. El seu assaig Els castells dels Xiquets de Valls (1934, 1948, 1997) ha estat i és encara una referència obligada per al món casteller.

Amb Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista, es vol reivindicar la vàlua d’una personalitat imprescindible de la primera meitat del segle xx. Per rememorar-lo, ens han quedat els seus textos i, sobretot, el seu fons fotogràfic, on destaca la iconografia de l’art religiós, avui insubstituïble per estudiar-lo, ja que en gran part es va destruir durant la Guerra Civil (1936-1939). Llarga vida a Francesc Blasi Vallespinosa!

Jep Martí Baiget

(Cervià de les Garrigues, 1955). Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX, s’endinsa ara en l’estudi d’un fotògraf enquadrat de ple en la primera meitat del segle XX, el fotoexcursionista Francesc Blasi Vallespinosa. En els darrers anys, ha comissariat dues grans exposicions dedicades a revalorar l’obra de fotògrafs com Rozada (Museu de Valls, 2017) i Jules Ainaud (Centre de la Imatge KBr, Fundació Mapfre, 2023). La seva obra escrita en aquest camp està dispersa en múltiples publicacions col·lectives de congressos especialitzats, 

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

La Gessamí Caramés és una figura televisiva i del món de la cuina estimada a Catalunya. Se la coneix per la seva alegria, proximitat i professionalitat.

Descobrim els secrets de la pastisseria de la mà de la Gessa. Per fi deixarem de banda la por als gramatges, quantitats i temperatures i entendrem el perquè de cada elaboració.

Comencem amb receptes bàsiques i imprescindibles per entendre el món dolç i acabem amb els pastissos més sofisticats, passant per les postres tradicionals de la nostra terra, pans, brioixos, pastisseria americana, begudes i fins i tot opcions sense gluten, sense lactosa i baixes en calories.

Gessamí Caramés (l’Ametlla de Mar, 1992). És la pastissera i copresentadora del programa Cuines de TV3. Comunicadora audiovisual, cuinera i barista de formació, es passa el dia entre fogons i forns, i de tant en tant s’escapa per gravar. Ha treballat de la mà de grans xefs com Michel Guérard, Paolo Casagrande o Martín Berasategui, i ara mateix està participant de diversos projectes gastronòmics.

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat, com fa en El Suplement On Road. Aquest llibre, fill del programa, reuneix una miscel·lània de 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas, també integrat en El Suplement On Road, en què s’esplaia lúdicament sobre el producte en qüestió, i també una cita de personatges de renom relacionada amb el producte. Hi ha receptes del safrà de la Conca, de l’arròs de Pals, de la poma golden de Girona, de l’ostra del Delta o dels cigrons de Prats de Rei. Algunes de les receptes són dels cuiners que han aparegut al programa.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.

Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz

El dolç ha generat una rica història de receptes, oficis i sabers que han evolucionat conjuntament amb el paladar i la cultura de cada societat.

La investigadora Marta Manzanares Mileo ens proposa endinsar-nos en el món confiter català i en una tradició que arrenca amb l’expansió de la demanda de sucre i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn. A través de l’evolució dels dolços i de l’influent i poderós gremi de confiters descobrim diferents aspectes de la Catalunya moderna: des dels ritus socials i festius fins a les pràctiques culturals dels diferents grups socials; des dels canvis de les polítiques gremials i l’expansió del mercat de consum fins a les transformacions dels gustos i l’afermament de noves tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries. Fos més o menys elaborat o refinat, quotidià o festiu, fet a casa o a les sofisticades confiteries, ningú no podia resistir-se a un bon confit.

Escofet, símbol industrial de Barcelona no és un sol llibre, sinó diversos llibres alhora. D'una banda, és la història de la indústria Escofet, creada el 1886, que és avui la principal a Catalunya en producció de paviments i elements urbans, tal com ho va ser als seus inicis en el disseny i la producció de mosaic hidràulic. A més, narra les vicissituds de la família Escofet, que s'hi ha mantingut al capdavant, amb la creació de valor com a divisa. També mostra la simbiosi d'una indústria creativa amb les arts, el disseny i l'arquitectura, i finalment posa de manifest l'estreta relació d'Escofet amb la transformació urbana moderna de Barcelona, des dels panots característics de la ciutat fins a la participació en grans projectes urbanístics i en edificis emblemàtics.\nLes empreses de base familiar sovint acumulen història i solera, però el que caracteritza a Escofet és que, dirigida per persones amb visió i esperit avançat, ha estat capaç de projectar una ànima singular, un perfum de modernitat i rigor que ha acompanyat a la ciutat de Barcelona en la creació del seu imaginari col·lectiu.

Calisay és una marca de licor universalment coneguda. Poc podien esperar-s'ho els seus creadors quan el 1897 (dos anys després d'haver fundat l'empresa per comercialitzar-lo) van vendre'n la patent a Magí Mollfulleda, juntament amb els motlles per fabricar les ampolles i per imprimir les etiquetes, dos dels elements més identificadors del Calisay. Des de la seva fàbrica d'Arenys de Mar, la família Mollfulleda va donar durant gairebé cent anys la màxima esplendor comercial a Calisay (i també a molts altres licors i destil·lats). El llibre Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), de Joan Celdran Danés, repassa l'apassionant història social, econòmica i patrimonial relacionada amb el licor Calisay i les Destil·leries Mollfulleda. A més, col·laboren en el llibre Agustí Espriu i Raquel Lacuesta, amb textos sobre la societat arenyenca i sobre els edificis on es destil·lava el Calisay.

Vida i obra d’un arquitecte modernista, prolífic i compromès

L’edició coincideix amb el centenari de la Casa Lluvià, edifici que ell va projectar i on s’ubica avui la seu de la Delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El llibre recull és una monografia de la vida i obra d’Ignasi Oms, l’arquitecte manresà sota el guiatge del qual entrà l’arquitectura modernista a la capital del Bages. El llibre, de gran format i il·lustrat, posa de relleu la figura d’Oms, com a arquitecte municipal de Manresa i arquitecte liberal, docent i implicat plenament en la vida social i política de la Catalunya del tombant de segle i autor dels equipaments, habitatges i espais públics que ja formen part de la ciutat i del seu patrimoni històric i arquitectònic.

Raquel Lacuesta
Raquel Lacuesta Contreras (Hellín, 1949) és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002), Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006), Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006) i Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008).

La imatge i la memòria II
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (II)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament. La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.