La comarca de Valls (1925)
Document de col·lecció, rar i esgotat, publicat el 1925, on es detalla el projecte dels Amics de l’art i la història de Valls de constituir la Comarca de Valls, que aproximadament correspon a l’actual comarca de l’Alt Camp, molt abans de la divisió comarcal de Catalunya, que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936, a partir d’una proposta de comarcalització de Catalunya feta per Pau Vila l'any 1931.
El llibret inclou un mapa del projecte de la Comarca de Valls, a les pàgines centrals, i la carta que Cèsar Martinell adreçada als Amics de l’art i la història de Valls. També inclou un Informe del Centre Excursionista de Catalunya signat pel seu president, Joan Ruiz i Porta, recolzant el projecte de la Comarca de Valls i una breu descripció dels municipis que integren la Comarca de Valls.
Autor:
Cèsar Martinell i Brunet. (Valls, Alt Camp, 1888 — Barcelona, 1973) Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona (1916), el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Entre 1918 i 1925, projectà i construí més de quaranta cooperatives vinícoles i edificacions agràries (Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Cabra, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles, Vila-rodona, Igualada, Sant Cugat, Moja, la farinera de Cervera, etc.) en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Antoni Gaudí. Al celler de Pinell de Brai, a Alcover i a Verdú comptà amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics.
Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església parroquial d’Arenys i el de Sant Pere de Reus, després de les destruccions del 1936.
Per compte d’Amics de l’Art Vell restaurà les esglésies de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, Sant Joan de Caselles i Santa Coloma d’Andorra, on també projectà l'anomenada Casa dels Russos (1916), encàrrec de l'industrial nord-americà Frederick Fiske Warren, centre de l’experiment utòpic georgista.
Bastí, a Barcelona, la casa Saleras, al carrer de París (1928), la fàbrica Pedemonte, al carrer de Los Castillejos (1928), i la casa Solà, al carrer d’Aragó (1929).
Fou professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fundador d’Amics de l’Art Vell (1929), degà del Col·legi d’Arquitectes (1932-35) i fundador del Centre d’Estudis Gaudinistes (1952). Col·laborà a Barcelona Atracción, Revista de Catalunya, Àlbum Meravella, La Vanguardia i Destino i a l’obra col·lectiva L’Art Català (1955-58).
De la seva copiosa i erudita producció escrita, sobresurten Estudio iconográfico mariano de Valls (1911), i els estudis sobre el barroc català (Arquitectura i escultura barroques a Catalunya en tres volums, 1959-64), del qual fou un dels primers revaloradors, les monografies sobre els Bonifaç (El escultor Bonifás y Masó (1730-1781), 1948), la seu nova de Lleida (1923), el monestir de Poblet (1927), el de Santes Creus (1929), Santa Maria d’Igualada (1944) i el santuari de la Gleva (1948). És també important Gaudí, su vida, su teoría, su obra (1967). Les cooperatives del Camp de Tarragona, fou publicada el 1975.
