Botiga

El febrer de 1923, el científic Albert Einstein va visitar Catalunya per fer-hi unes conferències. Durant el transcurs d’aquest viatge, va anar a visitar el Monestir de Poblet i va parar a l’Espluga de Francolí, on va trobar uns nens que jugaven al carrer i s’hi va acabar fotografiant.

Aquest conte té un doble vessant: per una banda, posar en valor el dialecte que es parla a l’Espluga de Francolí, amb el qual està escrit el llibre, i, per l’altra, commemorar el centenari del pas d’Einstein per aquesta població.

El llibre conté una història infantil ambientada en el context d’uns nens que juguen al carrer i es troben amb Einstein. Cada escena de la història va acompanyada d’una il·lustració que es pot pintar, i al final del llibre hi trobem una sopa de lletres amb vocabulari espluguí i la fotografia original d’Einstein a l’Espluga de Francolí, així com una breu presentació del científic.

Autores

ELISENDA ROSELL ANDREU és professora de llengua i literatura a l’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí.

LAURA MAGRINYÀ PANADÈS és il·lustradora i conservadora-restauradora de béns culturals.

Proposta d’activitats per acompanyar i gaudir mitjançant la música i el moviment del conte infantil Al camp!, una història d’un pardal que s’ha perdut i viatja per diferents indrets del món rural tot buscant la seva casa. Durant el viatge, fa molts amics i coneix diverses feines que es fan als camps de conreu.

Autora dels textos i música

Nuria Mauricio és l’autora de la proposta, i ens presenta diverses activitats per cantar, ballar, moure’s, imaginar, i fins i tot conèixer diferents melodies de cant improvisat. Algunes de les peces musicals han estat creades per a l’ocasió, de la mà del músic Sergi Esparza, i d’altres corresponen a melodies populars de diferents indrets de la geografia catalana.

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.

Mirador indiscret combina rigor periodístic i esperit lúdic per ensenyar l’altra cara de la política, la cultura i la vida quotidiana d’un país en transformació. Un llibre ideal per a qui vulgui esbossar un somriure mentre espia el passat pel forat del pany.

Aquest llibre s'ha imprès a Catalunya.

L’autor

Carles Singla (El Pla de Santa Maria, 1966) és periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a l’Avui i al Diari de Barcelona i col·laborat en mitjans com El Temps i El País. Ha publicat els llibres He perdut el meu piano (1988) i ‘Mirador’ (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d’una idea de país (2005) i és autor de diversos articles i capítols de llibres acadèmics.

L'esperit de vi és un relat estirat [notis la intenció] que el Joan Rendé aprofita per afegir algunes notes més a la seua particular partitura autobiogràfica que ha anat component en els seus darrers llibres, principalment. Ballaven el black bottom de 2020 i Desescalades de 2021 en són el corpus principal. Amb esperit de vi l'autor entra en records molt personals, dels que sovint fan mal perquè no acaben bé.

«Vistes del pont estant, les acàcies de sota la carretera eren mig amagades darrere la fassina, la vella fassina on els avantpassats del Nen havien fos el vi (de casa i dels de fora de casa) per a transformar-lo en alcohol d’exportació: horlandes. Ell només n’havia sentit a parlar, perquè ja feia anys i panys que tot just era un casalot tancat. El pare de vegades hi posava mules per a vendre, de vegades hi engreixava porcs. Encara hi havia els cups i un bocí de la bomba de trascolar… Aleshores el Nen no podia saber que aquell lloc esdevindria un dels motius de la seua vida i, després, de la seua desolació.»

Joan Rendé (Barcelona, 1943). Creix entre l’Espluga de Francolí, Barcelona i Cabra del Camp, en una família dedicada a la pagesia. De jove s’instal·la a Barcelona, estudia periodisme, uns cursos de medecina i uns altres de filologia catalana. Professionalment, s’ha dedicat a la literatura, l’articulisme d’opinió (una part del qual amb el pseudònim Doctor Scòrpius) i ha estat guionista de ràdio i televisió. Pertany a la generació literària dels anys setanta. 

Entre les seves obres destaquen: Sumari d’homicida (premi Víctor Català 1977), Llibre de Figuracions (1981), La cavalleria impossible (1992), El barber violador (Premio Nacional de la Crítica, 1997), La pedra a la sabata (premi Mercè Rodoreda i premi de la Crítica Serra d’Or 2003), Un dimarts(2008), Els anys de la serp (2017), Ballaven el black bottom (2020), Desescalades (2023). Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va ser fundador i primer director de l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. 

A primeries dels anys noranta va fundar amb el seu germà el celler Rendé Masdéu a l’Espluga de Francolí, compaginant des d’aleshores la vitivinicultura amb la literatura. El 22 d’octubre de 2019 la fúria del Francolí va fer desaparèixer el celler, instal·lat en una vella fassina al costat del riu.

És el número 21 de la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació.

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

Amb la compra d'aquest exemplar li enviarem una revista Cultura i Paisatge del número 14

El cant de la joventut

Montserrat Roig

Recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el sexe, la memòria i l'oblit

L’obra de Francesc Vicent Garcia i l’Acadèmia de Bones Lletres

Albert Rossich Estragó

Discurs llegit el dia 10 de febrer de 2022 en l’acte de recepció pública de l’acadèmic electe Dr. Albert Rossich Estragó a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, sobre l’obra de Francesc Vicent Garcia i discurs de contestació de l’acadèmic numerari Dr. Manuel Jorba.

Del 1607 al 1623, Francesc Vicent Garcia esdevingué rector de Vallfogona de Riucorb. Des de bon començament, es distingí dels altres capellans per les seves iniciatives pastorals, socials i culturals, a la vegada que el seu talent literari es propagà per tot el país. El Rector de Vallfogona esdevingué el poeta més destacat de la literatura barroca catalana. Si en vida el rector poeta es caracteritzà pel seu enginy intel·ligent, no menys enginyós ha estat el poble, que ha fet de l’estament clerical font d’inspiració.

Aquest llibre, a més de la seva biografia actualitzada, recull cent vuit episodis històrics, així com nombroses llegendes i anècdotes populars, per primera vegada sistematitzades.

Nota a la 2a. edició:

Editem aquesta segona edició dins l’Any del Rector de Vallfogona, amb la celebració del 400 aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia (1579-1623). En aquesta edició revisada i actualitzada, s’ha ampliat i posat al dia la biografia del Rector, segons les darreres recerques, i les efemèrides posteriors a la seva mort. El llibre també s’ha enriquit amb uns gravats fets pel mateix autor que il·lustren episodis, personatges i paisatges relacionats amb les vivències del Rector

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

Pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb qui ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’installar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.

Relats no només irònics, sinó també amb tocs surrealistes, inversemblants, alguns dels quals fan reflexionar d’un possible futur no gaire llunyà.

Sota l’aparença de parlar de la pandèmia de la covid-19, l’autor tracta algunes de les febleses que solen corcar la condició humana: la mediocritat al poder, l’ambició materialista i pretensiosa, allò que traeix la racionalitat, la brutalització de la vida pública. Satiritza la perversió del llenguatge aprofitada com a artefacte per a la fascinació i foment de la ignorància popular, i també el rèdit que el sistema establert treu d’aquesta ignorància o passivitat.

Desescalades és un conjunt de relats, presidits per la ironia, i sovint protagonitzats per un mateix personatge, Ell, que pot ser el lector mateix, o no.

Una tria personal de l’autor, amb cent llibres que li agraden i que l’han acompanyat al llarg dels anys

«Aquesta obra no és cap cànon. No tindria mai la gosadia d’assajar d’escriure’n cap, perquè, bé que fa molts anys que llegeixo i miro de relacionar fructíferament les meves lectures, no em sento capacitat per sancionar res, ni tinc prou humor per pontificar sobre una matèria tan esmunyedissa i vària com la dels gustos literaris. No: un cànon, qualsevol cànon, acaba sent una impostura caduca, per no dir una superxeria crítica. Aquí dins el lector hi trobarà cent llibres que m’agraden i que m’han acompanyat amicalment al llarg dels anys. Llibres que, en els dies revessos, m’han fet la vida més lleugera de passar, o encara més joiosa, en les hores de llum; i, sempre i en tota hora, més plena de sentit. L’objectiu del llibre és divulgatiu. Tinc l’ambició de presentar-lo com una declarada invitació a llegir i a conèixer les obres glossades. I la pretensió que sigui sempre de lectura agradable.»

Índex:

Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran

El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu

Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol

(edició bilíngüe català-anglès)

Durant la tardor de 2016, l’Institut d’Estudis Vallencs va dedicar el seu cicle bianual de Patrimoni Humà al músic vallenc Robert Gerhard (1896-1970), quan s’esqueia el 120è aniversari del seu naixement. Volíem, a l’espera d’un reconeixement en l’àmbit de tot el país, continuar posant èmfasi en l’actualitat de la seva composició i obra. Per això vàrem dissenyar un conjunt d’activitats i actes per aportar, per una banda, nous coneixements sobre Gerhard, i per l’altra, per ampliar el coneixement que la nostra societat en té.

Aquest llibre és el fruit de la participació de diversos ponents en la jornada acadèmica d’aquest “patrimoni humà” dedicat al genial compositor, ampliat amb altres aportacions que enriqueixen el present volum.

Aquest llibre reuneix una selecció de cants dedicats a 88 espècies de plantes que campen pel nostre país. Escrits en versos heptasil·làbics adaptables a diversos gèneres de cançó popular, han estat elaborats pel Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma a Mas de Barberans.

Volem cantar a les flors

i a les plantes de la terra.

Són un tresor que tenim

entre la mar i la serra.

Cada planta apareix identificada amb una fotografia en color, el seu nom popular, el nom científic i una selecció de cobles inspirades en les seues propietats màgiques o remeieres, que en diversos casos reflecteixen també el treball de cistelleria.

S’hi inclou un enllaç per poder escoltar com sonen alguns d’aquests versos, interpretats a ritme de jota i cants de treball pels mateixos autors.

Guillem Alonso • José Manuel Álvarez • Pau Arnal • Héctor Artal • Nur Bloodrose • Laura Carrau • Enric Castan • Maria Duran • Arias Fernández (Joker) • Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu) • Cesc Gelabert • Anna Güell • Devorah Korek • Kayoko Nakata • Laura Olivella • Susana Pérez Testor • Ariadna Peya • Magda Requena • Kim Solé • David Teixidó • Rick Tjia • Berta Vallribera. \n \n«Martha Graham deia que la dansa és el llenguatge ocult de l’ànima. Ens agrada pensar que l’ànima de tot aquell que s’apropa a la dansa s’enriqueix, i aquest és el propòsit del llibre: enriquir i enriquir-se, com en una conversa entre bons amics parlant d’un món apassionant.» \n

Un panorama ampli i lluminós del món de la dansa en tota la seva extraordinària varietat actual.

Antònia Font s’han erigit, per mèrits propis, en la banda de pop català més influent del segle XXI. L’herència d’Antònia Font s’ha estès a les últimes generacions musicals i ha anat recollint premis i reconeixements al llarg de la seva trajectòria, des del 1997, però sobretot entrat el nou segle. I, fins i tot, ha fet doblet: la crítica musical catalana l’ha premiat dues vegades amb el prestigiós Premi Puig-Porret, pels discs Alegria (2002) i Lamparetes (2011). Això és un senyal que la música pop catalana beu del mateix que la d’arreu: d’entreteniment i de llums brillants, com els que ofereixen encara la veu càlida de Pau Debon, la màgia compositiva del guitarrista Joan Miquel Oliver, el tarannà ferm del baixista Joan Roca, la gràcia vuitantera als teclats de Jaume Manresa i el ritme que imposa Pere Debon, juntament amb la complicitat i la sintonia de l’estel de seguidors que han fet que la banda mallorquina arribi a ser allò que és. Robots Innocents és la biografia il·lustrada del grup i inclou una discografia comentada, una entrevista que repassa les claus del seu èxit, opinions de personatges que els han conegut a fons i els acords de quatres dels hits del grup.

Edigsa, constituïda a Vic el 1961, fou la primera discogràfica de música en català dedicada a crear un clima cultural favorable a la llengua i a la nació catalanes. En aquest recull hi trobarem 25 cançons, amb la lletra i la corresponent partitura, que marquen o han marcat la història d’aquesta discogràfica. Hi han participat cantautors tan destacats com: Núria Feliu, Josep Maria Espinàs, Raimon, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntanter, Guillermina Motta, La Trinca, Ovidi Montllor, Jordi “Toti” Soler...