Botiga

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

Torna una de les veus africanes més reconegudes amb un petit gran llibre sobre la importància d’educar en el feminisme.

Aquest llibre reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi Adichie, una gran veu en la lluita per la igualtat dels gèneres, va escriure a la Ijeawele, una amiga d'infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista. Chimamanda elabora en quinze punts un veritable manifest que va més enllà del cas personal de la Ijeawele, i que ens recorda a tots, homes i dones, joves i adults, africans o no africans, la gran responsabilitat que tenim per aconseguir, mitjançant l'educació i l'exemple en el dia a dia, que les nenes i els nens del futur visquin en llibertat en una societat veritablement igualitària.

Com a conjunt és l’única enciclopèdia castellera que aplega tot el coneixement històric dels castells i la seva evolució en els darrers dos segles. Recull tota la informació sobre el fenomen casteller en diversos volums, amb l’objectiu d’esdevenir una obra de referència en el sector.

Tot i el seu caràcter col·lectiu, és del tot evident que els castells tenen noms i cognoms: en certa manera, la seva història no deixa de ser la suma de les biografies individuals de les persones que els han protagonitzat al llarg de més de dos segles. Per primera vegada s’aborda la publicació d’un diccionari, de més de 400 entrades, que recull la vida i obra, majoritàriament, de castellers, però també d’afeccionats, mecenes i activistes culturals; historiadors, periodistes i publicistes; artistes; científics; fotògrafs i cineastes; grallers, músics i musicòlegs; propietaris de bars i tavernes… de tot el món casteller des dels seus inicis fins a l’any 2000 —que marca l’acabament del segle XX—, amb una visibilització especial de les dones castelleres pioneres d’aquest període.

La història personal de tots aquests individus ajuda a entendre millor la història global dels castells, perquè aquestes biografies, tot i sent particulars, ens donen una informació general sobre el món casteller.

Compta amb els millors especialistes en cada tema i la incorporació de les novetats imprescindibles que ha aportat la recerca més recent.

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)

Catàleg de l’Exposició retrospectiva al Museu de Valls el setembre i octubre de 2016, el qual presenta un llibre d’artista i obres plàstiques de Marcel Pey, així com referències de la poesia, els films i vídeos, amb imatges d’impacte i àmplia documentació.

Marcel Pey (Cardona 1948) és un artista visual amb projecció nacional i internacional. Ha fet cinema experimental, poesia, llibres d’artista i obra plàstica basada en recursos fotogràfics. Ha explorat els espais intersticials entre aquests llenguatges per expressar una temàtica urbana on conflueixen la violència, el poder, l’erotisme i les realitats imaginàries. La seva obra encaixa en les derivacions del Pop Art i amb l’Art Conceptual pel contingut ideològic i les metodologies de la cultura audiovisual.

Aquest llibre, guanyador del II Premi d’Assaig Casteller convocat el 2000 per l’Associació d’Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona, fa una anàlisi del segle XX casteller. L’autor comença fent una introducció dels principals períodes de la història castellera del segle XX, combinant les dades històriques amb la interpretació. La segona part de l’obra destaca la importància del període que s’enceta a partir de l’any 1993 (“Els anys incomparables”, segons la denominació de l’autor), que representa la millor etapa, amb diferència i en tots els sentits, de la història castellera. Aquesta segona part inclou un completíssim i interessant tractament de moltes dades estadístiques que recolzen d’una manera empírica les conclusions de l’autor.

Tot i que sovint són considerats una activitat tradicional, els castells han sofert al llarg de tota la seva història, i molt especialment els darrers anys, una sèrie de transformacions radicals. L’Institut Tarragonès d’Antropologia (ITA) va organitzar, el 5 d’octubre del 2002, unes jornades en què pretenia apuntar algunes d’aquestes qüestions i crear ponts entre el món acadèmic i el món casteller. El carrer com a escenari festiu, el lèxic casteller, el paper dels castells com a element d’identitat col·lectiva, la progressiva esportivització de l’activitat castellera i el mateix Concurs de Tarragona van ser els temes abordats.

En el decurs de la història, la Colla Joves Xiquets de Valls ha viscut moments dolços i de desencís, però mai no ha perillat la seva permanència en primera fila, en comptar sempre amb l’esforç i la tenacitat d’un gran equip humà que, amb el seu afany de superació, ha solcat profundament l’entranya del món casteller, plantant cada dia nous plançons fins a la consecució d’una brostada que ha donat els més esplèndids fruits. Aquests darrers anys la Colla Joves ha mantingut el ritme d’activitat que li és propi i fins i tot l’ha augmentat. Així ha consolidat els objectius que es van marcar en constituir-se en agrupació castellera i que es resumeixen en l’enaltiment del nom de Valls arreu del país.

Els Xiquets de Reus es van fundar fa 30 anys, quan el nostre país s’organitzava democràticament i els joves volien festes populars. Deu anys més tard, la televisió va posar de moda els castells i els Xiquets es van convertir en una colla gran. Aquest llibre publica les fotos dels grans castells i explica com es van aconseguir. Però, en la història dels Xiquets de Reus, els èxits s’han alternat amb les caigudes.

Aquest llibre recull la nostra experiència, però no és un manual sobre com salvar colles que estan en crisi. En tots aquests anys la nostra colla ha canviat molt: de nivell casteller, les persones, l’ambient... Què queda, doncs, dels Xiquets de Reus? Aquesta colla té uns valors propis? Aquest és un altre tema que s’aborda en el llibre. Una colla castellera necessita un local, músics, actuacions castelleres a la pròpia ciutat i a fora, una revista pròpia i estar present als mitjans de comunicació. Tots aquests elements són estudiats en capítols específics. D’aquesta manera, el llibre que teniu a les mans explica com s’organitza la colla i, en definitiva, què són els Xiquets de Reus.

Autoria: Francesc Valls; Enric Valls; David Barceló; Ernest Benach; Joan Bofarull; Georgina Coca; Marc Ferran; Pau Morales; Eduard Vilafranca; Joaquim Vilafranca

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.

Aquest sisè volum de l’enciclopèdia és miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l’art (monuments castellers i obres pictòriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l’actualitat), música (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça més emblemàtica), literatura, llengua i política. El volum també inclou un apartat sobre el Museu Casteller i “La biblioteca castellera”, en què la bibliografia sobre castells es presenta classificada temàticament. Un epíleg que combina l’experiència de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusió amb la consecució, a finals del 2019, de l’anhelat 3 de 9 sense folre a càrrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l’obra, que es complementa amb un detallat índex onomàstic i toponímic de tot el conjunt.

En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.

Aquest llibre narra l’evolució i la presència que ha tingut la sardana a la vila del Vendrell a través dels anys, emmarcada pels esdeveniments històrics ocorreguts per les circumstàncies socials i polítiques que ha sofert i que ha hagut de viure el país durant el passat segle XX.

Aquest tercer volum tracta de la tècnica castellera i la ciència que hi ha darrere els castells. Pel que fa a la tècnica, el capítol aclareix conceptes bàsics (tipus de castells, tècnica de bastiment, parts del castell...), explica els canvis tècnics que hi ha hagut al llarg de la història, descriu les característiques de cada construcció, aborda la complexa qüestió del valor dels castells i explica com treballa la direcció tècnica d’una colla. Quant al segon capítol, està dedicat als aspectes científics inherents a la pràctica castellera: quant pesen i quant fan d’alçada els castells?, com cauen els castells?, la sinistralitat (gravetat de les lesions), les mesures de protecció (activa i passiva), la fisiologia del casteller i unes previsions de futur.

Aquest cinquè volum conté tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com l’expansió d’un fenomen que en l’origen estava limitat a una zona molt concreta de Catalunya. Així, amb el temps els castells s’han escampat per tot el Principat i altres zones catalanoparlants i s’han acabat internacionalitzant, amb colles a Xile, la Xina, Europa… La segona part compendia altres manifestacions de torres humanes d’arreu del món: muixerangues, dances aragonesos, falcons, torres humanes d’Itàlia, govindes de l’Índia, acròbates magrebins… Finalment, el volum també inclou sengles apartats dedicats a les colles universitàries, al periodisme casteller i al significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.