Botiga

Cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls, conegut popularment com “el Cau”

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins la commemoració del cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls. L’objectiu és, bàsicament, recollir les dades més rellevants de la història de l’entitat al llarg d’aquest mig segle i oferir-ne una visió de conjunt. No hi ha, per tant, una voluntat d’exhaustivitat a l’hora de plasmar-hi la informació, sinó més aviat la intenció de reseguir l’evolució general de l’Agrupament i, alhora, de deixar constància de les dades i els aspectes de l’entitat que es consideren dignes d’esmentar.

Autors:

Jordi París Fortuny (Coordinador); Jordi de Bofarull Bertan; Roger Roig César; Pilar Musolas Rodon; Àgata Prats Domingo

La història de Vimbodí i Poblet s’escriu en les seves imatges i en la veu de la seva gent. Aquest llibre és un viatge per la memòria col·lectiva a través de fotografies antigues en blanc i negre —preses des de finals del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX—, acompanyades d’articles de diversos autors estretament lligats al poble i d’entrevistes que hi afegeixen testimonis únics. Cada instant recollit en aquestes pàgines ens parla dels costums, les festes i la vida quotidiana d’ahir, i ens apropa a un patrimoni humà que encara perdura. Una invitació a redescobrir el passat compartit i a mantenir-ne viva l’essència.

Autors dels textos: 

Enric Alfonso Xaruba, Alfons Alsamora Jiballí, Jordi Dolcet Llaveria, Josep Dolcet Llaveria, Teresa Duch Dolcet, Ferran Espada Alfonso, Antoni Estradé Saltó, Isidre Fabra Garcia, Isidre Fusté Carré, Judit Garcia Tombas, Joan Ibarz Capdevila, Jesús Jordi Pinatella, Antoni López Tovar, Manel Martínez Garcia, Jaume Pàmies Pagés, Aleix Romea Negre, Ramon Setó Vallverdú, Lluís Solà Segura, Sergi Tella Pàmies.

Francesc Blasi Vallespinosa (Valls, 1872 – Barcelona, 1949) va ser el que avui en diríem un personatge polièdric, que va destacar com a excursionista, fotògraf, industrial, viatger, publicista, mecenes, impulsor del cinema amateur, apassionat pel patrimoni arquitectònic religiós i un gran enamorat de la cultura popular. En la plenitud de la seva vida, va arribar a gaudir d’un gran prestigi personal, tant a Barcelona, on residia, com a la seva estimada terra vallenca. Durant la dècada dels vint del segle passat, els seus llibres de viatges van donar un nou impuls a un gènere literari que en català estava en hores baixes. El seu assaig Els castells dels Xiquets de Valls (1934, 1948, 1997) ha estat i és encara una referència obligada per al món casteller.

Amb Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista, es vol reivindicar la vàlua d’una personalitat imprescindible de la primera meitat del segle xx. Per rememorar-lo, ens han quedat els seus textos i, sobretot, el seu fons fotogràfic, on destaca la iconografia de l’art religiós, avui insubstituïble per estudiar-lo, ja que en gran part es va destruir durant la Guerra Civil (1936-1939). Llarga vida a Francesc Blasi Vallespinosa!

Jep Martí Baiget

(Cervià de les Garrigues, 1955). Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX, s’endinsa ara en l’estudi d’un fotògraf enquadrat de ple en la primera meitat del segle XX, el fotoexcursionista Francesc Blasi Vallespinosa. En els darrers anys, ha comissariat dues grans exposicions dedicades a revalorar l’obra de fotògrafs com Rozada (Museu de Valls, 2017) i Jules Ainaud (Centre de la Imatge KBr, Fundació Mapfre, 2023). La seva obra escrita en aquest camp està dispersa en múltiples publicacions col·lectives de congressos especialitzats, 

Valls-Kenya 74

14.000 km al cor de l’Àfrica

Coordinador: Eduard Gonzàlez

L'any 1974, un grup format per set joves van inic

ar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. Volien escalar els cims dels monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats en una època en què els aparells de comunicació eren escassos i rudimentaris. En més d’una ocasió, davant les dificultats, van estar quasi obligats a abandonar el projecte, però el seu coratge i voluntat de continuar endavant els va ajudar a finalitzar una proesa que pocs pensaven que fossin capaços de dur a terme.

Els joves que van formar part d'aquesta aventura van ser: Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà. 

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

Un reporter free-lance barceloní en hores baixes arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre nuclear de Fukushima, que l’ant 2001 van assolar part del país, amenaçant el planeta amb una catàstrofe nuclear. Mentre molts occidentals intenten fugir, el periodista es dirigeix contra corrent cap a les zones més afectades, en un viatge insòlit on coneixerà personatges extraordinaris i es veurà atrapat en una trama inesperada, amb un rerefons de realisme màgic, costums, mites i llegendes. Tot amb una atmosfera que combina el pensament oriental amb les tecnologies més avançades.

Llegiu el blog: https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/retorn-a-fukushima/

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Maite Alay i Suarez (Barcelona, 1954-2023). Professora d’anglès i llicenciada en Psicologia i Màster en Cultura i Societat de l’Àsia Oriental. Lectora voraç i crítica implacable, ha compaginat sempre aquest afició literària amb una dedicació plena a l’ensenyament, tant a les aules en contacte directe amb els alumnes com en tasques organitzatives.

Quatre dies de març  és una narració divertida i trepidant, amb les Falles com a escenari on es recupera l’emblemàtic sergent Emili Espinosa, personatge recurrent del reconegut escriptor de novel·la negra Salvador Balcells guanyadora del Premi Literari “Novel·la i Falles”.

Amb el segle XXI acabat d’estrenar, com aquell que diu, les Falles de València es veuen sacsejades per la misteriosa desaparició de la Fallera Major. Falten només tres dies per la cremà, els mitjans en van plens i l’alcaldessa és un sac de nervis. Un equip de policies de tres cossos diferents reben l’encàrrec de trobar la desapareguda. Però el funcionament i la coordinació entre tants investigadors molt prompte esdevé un bunyol.  I la cosa es complica encara més amb un atemptat la nit del 18. La reivindicació del segrest de la fallera per part d’un grup misteriós fa que tot plegat sigui qualificat per les autoritats com accions terroristes en què hi pot estar implicada gent del barri del Cabanyal, enfrontats a l’Ajuntament per un projecte urbanístic. La resolució del cas, gràcies especialment a una investigació lingüística del sergent Espinosa, oferirà alguna sorpresa inesperada. Una narració divertida i trepidant amb les Falles com a escenari.

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Reus, 1879, Un assassí misteriós posa fi a la vida de tota la família que habitava el mas Periné: pare, mare, fill gran i els bessons que encara no estaven batejats. En Pere Rosich i la seva dona, la Coia Pibernat, acaben d'obrir la primera agència de detectius privats, un fet que sacsejarà la societat i les portades dels diaris de la segona ciutat de Catalunya. La ficció i la història real conviuen en aquesta novel·la per endinsar-nos en una època convulsa, la de la restauració borbònica i la investigació dels seus delictes. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francol

Emili Espinosa, després d’una brutal pallissa que va rebre cap al final del cas anterior, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Però ha d’investigar el cas de la mort, aparentment accidental, d’una excursionista barcelonina que abans de precipitar-se per un penya-segat assegurava tenir proves d’un crim irresolt. La sergent Pilar Surroca, antiga col·laboradora d’Espinosa i ara destinada a la comissaria de les Corts, agafa el relleu de la investigació. La vida de la sergent, a partir d’aquest fet, comença a complicar-se enormement, tant al pis on viu com per la manera que porta la investigació, que la fa topar constantment amb la jerarquia policial. Els seus avenços en el cas provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure’s literalment entre la vida i la mort. Sempre amb el consell d’un Espinosa clarament tocat per l’edat i per les seqüeles d’aquella pallissa, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que també n’haurà de pagar un preu molt alt.

Crítica: https://www.taradell.com/2020/07/14/critica-literaria-si-saps-caure-talcaras-salvador-balcells/

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Any 1869. El convent de santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop d'allí apareix un cadàver amb la cara i el cap esclafats. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil, el jove Pere Rosich. Tresors amagats, reminiscències de guerres carlines, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes,,, tenyeixen la trama del llibre. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

Un despoblat, a més a més de ser un lloc pintoresc, és també un punt que convida a la reflexió. Hem d’imaginar-nos que, en aquell carrer on som, abans hi havia vida i que, rere els murs esbaldregats i les portes i finestres esventrades, hi havia caliu humà. Sempre s’ha dit que, quan d’una cosa no se’n parla, queda en l’oblit. El motiu d’aquest llibre és precisament parlar d’aquests despoblats, perquè la gent els conegui i els respecti.

Així doncs, en aquesta guia hi trobareu 15 bonics i interessants itineraris per la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès en què l’objectiu principal és visitar un poble abandonat.

Gener Aymamí i Domingo (Reus 1951). És diplomat en Arqueologia Hispànica per la UB i ha estat durant vint-i-cinc anys responsable, primer com a cap de redacció i després com a director, de la revista Excursionisme de la UEC. També ha presidit la Unió Excursionista de Catalunya, tasca per la qual li fou atorgada la medalla de la UEC. Des de l’any 2004 i fins al 2016 fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia.

És autor dels llibres Pinzellades de l’Alt Penedès (1992), La comarca d’Anoia: excursions, pobles, paisatges (1996), Camins antics… camins d’història (1998), Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya (1999), Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya (2000), Els molins hidràulics de la vall del Bastareny: exemple d’una etapa preindustrial desapareguda (2002), D’excursió per les coves de Catalunya (2003), Per la comarca d’Anoia (2011), Excursions per la història de Catalunya (2011), Coves Catalanes Llegendàries (2014), Llegendes de l’Anoia (2017) i Itineraris per les esglésies i eremitoris rupestres de Catalunya (2014), obra guardonada amb el Premi Sant Bernat 2006.

És coautor d’Els molins hidràulics del Moianès i la riera de Caldes (1994), Premi Sant Bernat 1993, i El Montsec i la Vall d’Àger (1998), i autoeditor de Per l’Oest del Canadà (2014).

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

CONCA DE BARBERÀ 

Anguera: visita a un despoblat del segle XI

Els Cogullons: un poble abandonat a mil metres d’altitud

Rocamora: un rònec despoblat amb un panorama esplèndid

Prenafeta Vella i la Barceloneta: dos despoblats a prop de Montblanc 

Torlanda: Passejada entre esplèndids camps de conreu 

Altres despoblats de la Conca de Barberà

ALT CAMP 

Selma: un tomb per l’antic senyoriu

L’Albà Vell: un despoblat engolit per la vegetació

Una ruta per la serra de Selmella

Altres despoblats de l’Alt Camp

BAIX CAMP 

A redós d’un poble abandonat que no va tenir ni església ni escola ni cementiri 

Castelló: un poble que va arribar a tenir més de 100 habitants 

Un bonic recorregut per la vall de Cortiella 

Fatxes: un poble abandonat amb una sòrdida història

La Mussara: un despoblat situat en un paratge esplèndid

Altres despoblats del Baix Camp

TARRAGONÈS 

Passejada arran de mar.

Itinerari per terres del Baix Gaià 

Altres despoblats del Tarragonès

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

Índex:

Presentació, per Xavier Salat Brúnel

Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps

Introducció, per Jordi Granell March

Arquitectura moderna:

Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet

per Miguel Usandizaga 

Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet

per Albert Cuchí

Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra

per Francesc Murillo, Sònia Roca i

Patrícia Rodríguez

Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)

per Pablo Giori

Bibliografi5

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)

Barcelona és una ciutat màgica i càlida, estimada per molts i desconeguda per altres. Un paradís bohemi i artístic, on la barreja de cultures i les ments excèntriques han donat lloc a un paisatge diferent i incomparable.

Carrers amb històries romàntiques i sagnants, portes i sostres plens de mirades inquisitives, túnels subterranis, fonts mísitques i cases posseïdes. A Barcelona és impossible passar-hi un dia avorrit, perquè hi ha tantes coses per fer i descobrir que, hi vinguis un cap de setmana o siguis veí dels seus barris, et faltaran hores i sempre, si t'hi fixes bé, trobaràs un secret nou.

Com va dir Freddie Mercury: "Barcelona, quin hotitzó més bell!, com una joia al sol. Per tu seré gavina de la teva mar bella."