Llibres

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.

Volum I. HISTORIA GENERAL

L'evolució dels conreus al municipi de la Secuita als segles XVIII i XIX, per Josepa Cardó i Soler.

Heràldica municipal o cívica a l'Alt Camp, per Armand de Fluvià i Escorsa

El carnaval i les mascarades en la tradució vallenca, per Anton Dilla i Pena

Les advocacions marianes al Camp de Tarragona, perJosep M Gavin i Barceló

La Rambla Vella de Tarragona de Trienal a Liberal, per M Lluïsa Ramos i Martínez i Eduard Riu i Barrera

Santes Creus i Sitges, per Pere Serramalera i Cosp

La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899), per Pere Vallribera i Puig i Josep M Calbet i Camarasa 

Volum II. PALEONTOLOGIA I ARQUEOLOGIA

El forn ibèric de Fontscaldes, primer objectiu del Programa Officina a Catalunya, per Alejandro Bermúdez i Medel i Luis Carlos Juan i Tovar.

Excavacions arqueològiques a l’àrea central intramurs de Tarraco: intervenció al solar situat a Governador González, per Alejandro Bermúdez i Medel, Pedro Pujante i Izquierdo, Eva Flandes i Aguilera i Rosa Palau i Baiges.

Pont de Goy: Estructura lítica i cadenes operatives d'un complex a l'aire lliure de caçadors recol·lectors, per A. Borrego, E. Carbonell, J.M. Gabarró i A. Ollé, J.M. Vergés.

Picamoixons (Y-Y) 88: Estructura i potencial operatiu de les indústries lítiques de les ocupacions prehistóriques, per E. Carbonell, J. Diloli, J.M. Gabarró, M. Salvadó i J. Vallverdú.

Picamoixons (Y -Y): Anàlisi Paleofaunístic de l'ocupació prehistòrica. M. Esteban, P. Hortolà, C. Lorenzo, C. Perales, J. Rosell.

El Jaciment Ibèric de "El Vilar". Conjunt de ceràmiques de vernís negre aparegudes l'any 1986, per M' Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete i Recasens i Domingo Solé i Folch. 1

Picamoixons (Y-Y): context geològic i geomorfològic del jaciment, per G. Foguet i Coll i J.M. Prats i Doménech.

Projecte d'anàlisi diacrònica de la Conca del Francolí, per E. Huntingford, E. Carbonell i R. Cortés.

Notes per a l'estudi del terme de Constantí a l'antiguitat, per Jaume Massó

El neolític a la Conca de Barberà: La Cova de la Font Major (Espluga de Francolí) (1), per Josep M Miró i Miró.

Fauna del Pleistocè mig prop de Can Ferrer (Cova Gran) (de 700.000 a 120.000 anys d'antiguitat), per David Rabadà i Vives.

La Tarragona pre-urbana: antecedentes a l'ocupació del territori, per J.P. Rodríguez i Alvárez i M. Vaquero i Rodríguez.

Volum III HISTÒRIA MEDIEVAL

La colonització feudal de la Catalunya Nova. Un projecte d'investigació, per Anton Virgili. Ponéncia 

Una línia familiar de poblament del Valls inicial: Els Vilagrassa, per Pere Català i Roca.

El desplaçament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Galà) per Josep Comas i Pié

L'inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, Baró de Vallmoll (1479), per Borja de Querol

La documentació de la casa de Clariana (s. XITI-XV) conservada a l'Arxiu del castell de Vilasar, per Mercè Roig, Joan Gispert, Nieves López i Roser Salicrú. Dirigit per Coral Quadrada.

El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, per M. Ester Fabra i Salvat.

Aspectes económics de mitjan segle XIV a la Vila de Reus: el llibre de Clavaria de 1346-1347, per Hèctor Fort i Robert 

Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona i les seves notes de còmput, per Ezequiel Gort i Juanpere  

La Torre d'Ardenya i la línia fronterera Medieval del Baix Gaià, per Jordi López i Vilar i Andreu Dasca i Roigé 

Els orígens fundacionals de Valls, per Joan Papell i Tardiu 

Notícies sobre el Joc al Reus Baix Medieval, per Jordi Rius i Jové.

Narcís Oller i de Moragas constitueix una visió, pròxima en l’espai i simultània en el temps, de la vida i obra de l’escriptor vallenc. La seva lectura ens permet d’entendre l’empremta que va rebre l’escriptor per part de la família: els Moragas, els Tavern, els Yxart… També ens introdueix en la influència de l’entorn social i geogràfic que generà el procés creatiu del novel·lista. Gràcies a l’autor de la biografia, sabem que “Tito del forn”, personatge vallenc, inspirà l’heroi de El transplantat. Les estades de Narcís Oller a la Cerdanya són plasmades de forma clara a Pilar Prim. Les passejades per París amb Paidovsky es reflecteixen a La febre d’or… Conté elements per a l’estudi de la sociolingüística històrica i la història de la literatura, i ens permet de conèixer més bé la cultura catalana de començament de segle.

PÒRTIC 

PRÒLEG 

Els meus sentiments 11 

La família 11 

Primers anys de Narcís Oller 17 

Trets heretats de la mare 19 

Semblança dels Moragas i dels Tavern 22 

Referència als llinatges Núñez i Pastor 24 

Infància a Valls 33 

Narcís Oller i el seu cosí Josep Yxart 37 

Allunyament de Valls 42

Estudis universitaris, llicenciatura. Nova llar 46

El català en l'obra de Narcís Oller 49

Narcís Oller i els Jocs Florals 61

L'amor per Valls i Tarragona 63 

Crítica de l'obra de Narcís Oller 64 

El cap de família. Influència nova, la família Rabasa. Narcís Oller a la Cerdanya .74 

Viatges i relacions literàries 84 

Obres posteriors, noves amistats, crítics .94 

Més crítiques i comentaris 111 

Els darrers anys. Traduccions i relacions de Narcís Oller amb el teatre 118 

Cloenda 132

Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s’uneixen per oferir-vos des d’amanides bàsiques (d’enciam, tomaca, ceba i olives) fi ns a tot tipus de combinacions amb llegums, pasta, patates, peix, cruixents, assecats i, per què no?, un aire de llima o una galeta de parmesà. Un llibre que convida a la barreja, a l’atreviment i, sobretot, als canvis, perquè, així, cadascú hi pugui posar el seu toc particular.

Autors: 

Mariona Quadrada (Reus 1956) es va llicenciar en fi lologia catalana l’any 1979 per la UB. El 1984 va crear l’escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docència culinària. L’any 1996 va presentar la ponència “El Paisatge de Secà” dins l’àmbit del 2n Congrés Català de la Cuina. Ha publicat més de quaranta llibres de cuina, ha participat en múltiples projectes per a institucions, programes de ràdio, televisió i escriu articles per a diverses publicacions. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció. Josep Borrell Garciapons Realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografi a a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfi ques a Barcelona i Suïssa. Ha realitzat la il·lustració fotogràfi ca en onze llibres de guies, de literatura, art i gastronomia. Ha publicat fotografi es en portades de revistes d’arquitectura, fotografi a i moda i ha il·lustrat també catàlegs d’art. La seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfi cs en 31 països. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció.

Josep Borrell Garciapons (Reus) Estudià disseny i fotografia a l’escola EINA a Barcelona i després a Suïssa. Fotògraf de referència internacional, és especialista en fotografia publicitària i artística. Ha participat en exposicions amb Rafael Bartolozzi, Bigas Luna, la Ruta del Cister, etc. Ha publicat fotografies en nombroses revistes i ha il·lustrat una gran quantitat de llibres i catàlegs d’art. 

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.

Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.

Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La història del creador de l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona

El violinista cec no és una novela: és un treball de recerca que es concentra en la biografia d’un personatge esplugui Josep Maria Serret i Bou, que neix el 1838 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); que té la desgràcia de quedar-se cec, de malaltia, quan tenia tres anys; i que gràcies a la seva família entra a estudiar a l’escola de música per cecs de Barcelona i, al primer curs, quan encara no tenia deu anys, guanya el primer premi com a intèrpret de violí. 

Posteriorment va estudiar a Reus i -van passat en els anys- va començar a oferir concerts primer domèstics i aviat a diverses capitals espanyoles fins arribar a prendre una decisió de futur: ell no havia deixat mai d’estudiar i volia ser professor de música. Ho va intentar a l’escola de Cecs de Barcelona, on ell havia començat, però no ho va aconseguir, i es traslladà a Tarragona on, va proposar a la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona, fundar l’Escola de Cecs de dita institució i ell en va ser el primer director. Tenia 33 anys. Hi va exercir fins a la seva mort amb 54 anys el 1892. Aquest llibre és la història del violinista cec que va fer possible l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona. 

Parlar de cuina i paisatge no és només plasmar els productes de la terra. Les cuines estan plenes de records i de tradicions, però també d’experiències ben vives. De moments únics, personals i col·lectius que només els que saben apreciar la bona cuina són capaços de sentir. Una proposta per descobrir les comarques meridionals de Catalunya a través de les sensacions que desperten els seus plats que es desprenen dels seus paisatges.

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.

En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.

En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

Aquest llibre pretén acostar-nos al coneixement del municipi de Cambrils, el qual, des de fa unes quantes dècades, es troba immers en un procés de transformació contínua. La descripció del medi físic va acompanyada de la descripció del clima i del complex sistema de barrancs i rieres del terme. L'estudi presenta un repàs cronològic de la història i l'activitat associativa cambrilenques i una descripció d'alguns dels monuments arquitectònics més destacats. L'anàlisi de l'espectacular creixement demogràfic dels últims quaranta anys precedeix l'explicació de les activitats econòmiques i les infraestructures amb què compta el municipi. El fet que sigui el primer estudi general publicat fins ara sobre Cambrils fa que la seva lectura esdevingui indispensable per tal de tenir-ne un coneixement bàsic.

L'any 2000 Tallers Massana complia setanta-cinc anys d'existència. Aquest llibre fa un repàs a la història d'aquesta emblemàtica empresa selvatana, i de la família Massana, dues coses diferents però que estan estretament lligades. El llibre parla, també, de la Selva del Camp, del seu entorn i de la seva economia. Parla, en definitiva, d'una empresa familiar que ha sabut evolucionar dins del seu camp, i que s'ha sabut consolidar dins un mercat canviant. Arribar als setanta-cinc anys d'una empresa no és una cosa que passi cada dia, sinó que es un esdeveniment que bé mereix una celebració. Explicar la història dels Massana de la Selva en un llibre ha estat part d'aquesta celebració.

Tal com afirma l'escriptor Albert Manent en el pròleg, el paper de les parròquies va ser fonamental en la represa cultural i nacional de Catalunya durant el franquisme. A través del llibre que teniu a les mans coneixereu la vitalitat d'un centre parroquial d'una vila del Camp de Tarragona, un exemple de com es concretaren la vessant pastoral de l'Església en els moviments d'acció catòlica i la preservació de la identitat catalana. és un llibre de microhistòria, on hi consta el funcionament de les seccions, on es recullen les múltiples activitats dutes a terme, els noms i cognoms de les persones que les feren possible, des del rector fins al taquiller del cinema. és una etapa molt propera de la història que els més grans encara guarden en la memòria, però ja no els joves, i és per això que esdevé un testimoni indispensable per entendre el passat. L'aportació recupera documents i sobretot experiència, viscuda en forma de converses que posen al descobert molts fets fins ara ignorats per la majoria de convilatans.

Aquest recull de treballs analitza la problemàtica de la complexitat de nivells d'administració a Catalunya i, en concret, al món local. S'aposta per la creació, per a l'àmbit territorial del camp de Tarragona, d'una nova entitat, de caràcter metropolità, amb capacitat d'assumir els reptes de gestió amb les grans infraestructures i els serveis públics, que per diversos motius cap dels altres ens (comarques, Diputació, ajuntaments aïlladament) no poden assumir.