Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
Com a poble, Picamoixons té uns orígens antiquíssims. Molt a prop de l’actual poble hi ha un jaciment que data del paleolític i que, amb el pas del temps, donà lloc a l’actual emplaçament. Com a poble, en el sentit actual de la paraula, data del segle XII i neix històricament lligat a Valls; un lligam que ha continuat fins ara, però amb un Picamoixons ben diferenciat com a poble, amb identitat pròpia. \nAquest no és el primer llibre sobre Picamoixons, però sí que és el primer llibre sobre la història actual, contemporània, a la qual l’autor s’acosta amb una fórmula molt original: la toponímia.
El tòpic diu: “Una imatge val més que mil paraules”. En aquest volum de Vilallonga. Un segle d’imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX. En aquest primer volum trobem la transformació de l’espai on s’ha anat desenvolupant el poble, i l’apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
Aquest recull fotogràfic, complementat amb els textos, vol ser una eina que ens aproximi a la història local del segle passat. Aproximació que voldríem que servís perquè els més grans recordessin la seva infantesa i els més joves coneguessin millor el passat del poble que avui els acull. Aquest és un treball amateur de recerca d’imatges, és un llibre de fotografies il•lustrades amb explicacions recollides verbalment, fent ús de la memòria dels propis martinencs protagonistes i testimonis d’aquelles èpoques. I els textos introductoris a cada bloc temàtic per situar-nos en el temps i per comprendre l’evolució del municipi van pel mateix camí: s’ha fet ús de la transmissió oral dels nostres avis, així com de diverses fonts documentals ja existents.
Aquest llibre parla sobre la Fira de Santa Teresa: un certamen amb orígens agrícoles que en els darrers temps ha esdevingut una mostra multisectorial. Hi trobareu referències de la seva evolució històrica, de les seves dimensions econòmica, geogràfica, social i lúdica, i també de la meteorologia.
Aquest llibre ens parla del procés de canvi que ha experimentat aquest municipi al llarg del segle XX. Aquell poble de principis del segle passat, que basava la seva economia en l’activitat agrària, avui dia és una ciutat que viu sobretot del sector serveis, dins del qual destaquen el turisme i la construcció. Als vendrellencs de tota la vida els vindran a la ment les imatges del Vendrell d’abans i dels canvis que ha sofert. Però amb aquesta publicació tenim l’oportunitat de donar a conèixer als nouvinguts com era la vila en un passat no gaire llunyà i com ha anat evolucionant fins als nostres dies; de fet, ells són uns dels protagonistes que han participat en la creació del nou teixit urbà i social.
En cada racó de Gandesa s’hi amaga un passat insospitat, la petjada de la història que ens ha fet poble. Aquest és un resum d’aquesta història escrit a partir de llibres, publicacions, entrevistes i altres fonts documentals, i reflectit en fotografies de la Gandesa d’ahir i la d’avui. És la crònica, la visió particular d’un gandesà més sobre el seu poble.
Aquest llibre vol presentar uns retalls de la vida històrica de Tàrrega: els problemes i alegries dels seus ciutadans, les fites memorables del seu passat i els reptes que el futur li té reservats. Tot just encetat el segle XXI, confiem que aquesta monografia sigui una bona carta de presentació de Tàrrega i un entranyable recordatori per als targarins i targarines del present.
Com si es tractés d’una enciclopèdia que aplega materials molt esparsos, ens trobem davant de la primera obra de recerca i de síntesi, amena i detallada, de l’univers riudomenc, on els autors realitzen, amb cura i paciència, una radiografia total, profusament documentada —amb força aspectes inèdits o poc coneguts—, dels més de sis mil anys d’història que s’han escolat sobre el territori que ocupa avui el municipi de Riudoms.
Blancafort “no es veu fins que hi ets”. En vorejar el “tomb del Galliner” o el “Collet”, el visitant es troba “sense adonar-se a la plaça principal”, des d’on percep que el temps es dilata, alhora que assaboreix la pau interior, pròpia d’una comunitat que veu desfilar, amb parsimònia, els anys i els segles. Tots els viatgers n’han destacat l’experiència vital de tastar el plaer de la tranquil•litat. Guia detallada de la història, la geografia, l’església, l’activitat cultural, el món associatiu i les activitats econòmiques d’aquest poble de la comarca de la Conca de Barberà.
Aquest llibre és una síntesi, un compendi clar, però també exhaustiu, sobre la vila de Sarral, a la Conca de Barberà, a la Conca de Barberà. S’hi expliquem amb detall la geografia i l’economia, la població; s’hi relata i documenta una història mil•lenària; s’hi segueixen les rutes turístiques, els racons interessants; i s’hi exposen, amb fonament, les festes i tradicions. Una selecta tria de fotografies, gràfics i textos i les innombrables referències literàries ajuden a la comprensió d’aquest municipi i una lectura molt més amena.
Aquest llibre ofereix un repàs ampli i general, però complet, de Vilagrassa, a l’Urgell. El seu passat com a vila reial, el seu terme, els seus habitants, els canvis de la modernitat, les activitats locals, les festes i les tradicions i molts d’altres aspectes queden reflectits a les pàgines del llibre. L’objectiu és donar a conèixer el que ha estat Vilagrassa i on es troba actualment, per entendre-la i estimar-la, i oferir una aproximació als seus habitants i a tot aquell que vulgui endinsar-s’hi.
La ciutat de Valls va acollir els dies 17 i 18 de novembre de 1998 el I Congrés de la Cuina del Calçot. La vila del bressol d'aquesta tradició gastronòmica que ha traspassat fronteres va ser la seu d'aquesta iniciativa novedosa que es marcava com a objectiu fomentar el debat sobre la situació actual i les prespectives de futur de la cuina que es pot generar prenent com a punt de referència aquesta ceba tendra i lleugerament dolça. Aquest llibre és el recull de les ponències que es van presentar en aquest Congrés, complementades amb un recull de premsa i un apèndix en què s'inclouen diversos articles referents al calçot i a la calçotada.
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII. La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
La història de l'Espluga de Francolí des de la Dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a la proclamació de la segona República (1931) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
