Botiga

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

La cova del Gat és una cova sepulcral del període anomenat calcolític o bronze inicial, situada al terme municipal de Figuerola del Camp (Alt Camp), a la partida del Mas del Llop, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Fou excavada per primer cop per Salvador Vilaseca l’any 1934. La cova té diverses sales, de les quals s’ha excavat la primera. Aquesta sala fa 12 m de longitud, 7 m d’amplada i té una alçària mitjana de 2 m. Compta amb petites galeries, una de les quals s’utilitzà com a cambra sepulcral. En les excavacions s’hi han trobat restes humanes, fragments ceràmics, denes de collars i peces de sílex.

Des de l’any 2006, les recerques patrocinades per la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, al seu davant, l’Àngel Segarra Ferré, li han donat la continuïtat d’excavacions que fins llavors li havia mancat.

Aquest llibre és el resum de cinc campanyes d’excavacions que han finalitzat la primera fase de recerques. 

Autors:

Rafael Mico Pérez. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria.

Roger Molinas Amorós. Director d’excavacions de la cova del Gat (anys 2008 i 2009)

Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s’uneixen per oferir-vos des d’amanides bàsiques (d’enciam, tomaca, ceba i olives) fi ns a tot tipus de combinacions amb llegums, pasta, patates, peix, cruixents, assecats i, per què no?, un aire de llima o una galeta de parmesà. Un llibre que convida a la barreja, a l’atreviment i, sobretot, als canvis, perquè, així, cadascú hi pugui posar el seu toc particular.

Autors: 

Mariona Quadrada (Reus 1956) es va llicenciar en fi lologia catalana l’any 1979 per la UB. El 1984 va crear l’escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docència culinària. L’any 1996 va presentar la ponència “El Paisatge de Secà” dins l’àmbit del 2n Congrés Català de la Cuina. Ha publicat més de quaranta llibres de cuina, ha participat en múltiples projectes per a institucions, programes de ràdio, televisió i escriu articles per a diverses publicacions. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció. Josep Borrell Garciapons Realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografi a a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfi ques a Barcelona i Suïssa. Ha realitzat la il·lustració fotogràfi ca en onze llibres de guies, de literatura, art i gastronomia. Ha publicat fotografi es en portades de revistes d’arquitectura, fotografi a i moda i ha il·lustrat també catàlegs d’art. La seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfi cs en 31 països. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció.

Josep Borrell Garciapons (Reus) Estudià disseny i fotografia a l’escola EINA a Barcelona i després a Suïssa. Fotògraf de referència internacional, és especialista en fotografia publicitària i artística. Ha participat en exposicions amb Rafael Bartolozzi, Bigas Luna, la Ruta del Cister, etc. Ha publicat fotografies en nombroses revistes i ha il·lustrat una gran quantitat de llibres i catàlegs d’art. 

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

Les propietats territorials i l'economia del monestir de Santa Maria de Santes Creus en temps dels abats fra Bernat Calbó, fra Arnau de Forès i fra Guerau II (1226-1255)

Precedit d'un estudi introductori, de 250 pàgines, el treball de Joan Papell estudia el monestir de Santes Creus, les propietats i l'economia dels claustrals des de 1226 a 1255, a partir de la transcripció de la documentació dipositada a l'AHNM, espai de temps que correspon als abadiats de fra Bernat Calbó (1226-1233), fra Arnau de Forès (1234-1248) i fra Guerau II (1249-1255)

La resta del llibre (478 pàgines) comprèn el diplomatari o conjunt de documents estudiats d'aquest període santescreuí i l'índex onomàstic i toponímic. Un total de 266 documents transcrits per Joan Papell que posa a disposició dels estudiosos. Un treball ingent que se suma als diplomataris publicats anteriorment per Joan Papell, també a la Fundació Noguera: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum I (2005); Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum II (2005); i d'altres estudis sobre Santes Creus com Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador (2009).

A banda dels estudis citats, Joan Papell i Tardiu (1942)  també és autor de Catàleg dels Protocols de Valls (Fundació Noguera, 1989); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I (Fundació Noguera, 2001); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II (Fundació Noguera, 2001) i de nombrosos treballs de recerca publicats per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister (Valls), la Revista Sió (Agramunt), i l'Arxiu Històric Municipal de Valls i Comarcal de l'Alt Camp.

Valls-Kenya 74

14.000 km al cor de l’Àfrica

Coordinador: Eduard Gonzàlez

L'any 1974, un grup format per set joves van inic

ar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. Volien escalar els cims dels monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats en una època en què els aparells de comunicació eren escassos i rudimentaris. En més d’una ocasió, davant les dificultats, van estar quasi obligats a abandonar el projecte, però el seu coratge i voluntat de continuar endavant els va ajudar a finalitzar una proesa que pocs pensaven que fossin capaços de dur a terme.

Els joves que van formar part d'aquesta aventura van ser: Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà. 

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins del conjunt d’actes organitzats al llarg de l’any 2022 per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la creació de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Aquesta efemèride representa una excel·lent oportunitat per recollir i donar a conèixer als socis i sòcies, i a la ciuta dania, la tasca impulsada per la nostra entitat en pro de la restauració del monestir i de la difusió del llegat històric i artístic d’un dels monuments més emblemàtics de Catalunya.

El llibre arrenca amb un breu repàs de la història del monestir i del context que envolta el naixement de l’entitat, una visió general però necessària per situar el lector i comprendre el substrat cultural i la motivació que empenyé els fundadors a organitzar-se al voltant de la salvaguarda del monument. El discurs fundacional, pronunciat per Eufemià Fort el 14 de setembre de 1947, defineix el que avui en diríem la missió i les línies estratègiques de l’Arxiu. Han transcorregut setanta-cinc anys i aquells anhels són avui del tot vigents.

El llibre és també la memòria visual de l’entitat i de la seva gent. Les imatges que hi apareixen i les píndoles testimonials de persones vinculades a l’Arxiu ens fan molt més enriquidor el contingut. Un esment a la fotografia escollida per a la portada, ja que il·lustra amb precisió els primers anys de vida i els més intensos de l’Arxiu Bibliogràfic. És l’exemplificació de la dualitat acadèmica i popular de l’entitat, és l’ús del monument com a centre d’activitat cultural, és la participació dels veïns i veïnes del municipi d’Aiguamúrcia; però és tam- bé la constatació del control de les autoritats franquis- tes vers l’associacionisme i les inquietuds culturals.

Marta Segarra Calderer (1990), historiadora de l’Art i museòloga. Treballa al Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i és Secretària General de l’ABSC. Des del 2013 s’ha dedicat a l’estudi i la difusió de la història del monestir de Santes Creus.

Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928)

Josep M Vallès i Martí

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Un conte ambientat a Alcover que pretén donar a conèixer el fenomen del bandolerisme que va existir en aquesta població durant els s.XVI i XVII.

La visita del comte de Prades ha revolucionat la Vila d’Alcover. Tothom està eufòric amb la seva arribada… excepte la Remei, la filla del batlle, que preferiria que la segrestessin abans que s’emparaulés el seu casament amb el fill del comte. Dit i fet, el Miquel Morell i el Pere Voltor no desaprofiten l’ocasió per planificar un segrest en què res és el que sembla. Una nova aventura de Morells i Voltors per posar a prova les habilitats d’aquests aprenents de bandoler.

Incidència de la PENYA ARTÍSTICA L’OLLA en la promoció i divulgació de la calçotada i en el desenvolupament de l’acció cultural de la postguerra a la ciutat de Valls, amb text de Joan Ventura i Solé, portada de Josep M. Tost i fotografies de Joan Batalla, Roé, Enric, Català Roca i Massip.

Penya Artística l’Olla

L'any 1946, en un temps en què s’anava als cafès per trobar els amics i fer petar la xerrada, uns quants joves feien colla, motivats per unes inquietuds artístiques i literàries, les quals havien nascut i es desenvoluparen a recer de l'Escola de Treball de Valls i de la seva Associació d'alumnes i d'ex-alumnes i, encara més concretament, de les classes de Dibuix Artístic i de Pintura que s'hi impartien. Un dia, a algú se li va ocórrer d'organitzar una calçotada per a tota la colla. De la calçotada sorgí la decisió de redactar un manifest, que propicià la creació de la Penya Artística l’Olla el primer diumenge de primavera de 1946.

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.

Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.

Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

La història del Club Bàsquet Valls l’han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l’entitat: jugadors, directius, entrenadors i aficionats. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’equip de fèmines i de la inaguració del pavelló Joana Ballart.

Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (Valls, 1832–Londres, 1887), teòleg i diaca anglicà, és l’autor del manuscrit Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV. El manuscrit fou portat a Valls pel germà d’Indaleci Castells, Víctor castells, que en féu una còpia incompleta del text avui desapareguda. Del manuscrit original, mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa en va fer una altra còpia, començada en català i acabada en castellà, que ha estat l’objecte d’estudi i transcripció d’aquest llibre.

L'Alt Camp. Anàlisi d'una economia equilibrada. Estudi realitzat per Josep Martí i Gil, Josep Vilanova i Puigbò i Neus Pons i Peña.

Col·lecció Catalunya Comarcal. Número 21. Caixa de Catalunya, Barcelona. Juny del 1988.

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.