Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.
Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.
En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.
Albinyana és una vila del Baix Penedès integrada per dos nuclis de població: Albinyana i les Peces. A través de les pàgines d’aquest llibre podreu descobrir una bona quantitat d’aspectes relacionats amb aquesta població o aprofundir en la seva coneixença: el terme municipal, la història, la demografia, els edificis més notables, les festes populars, les entitats, els serveis... Però també permetrà als forasters acostar-se a la seva gent.
La ciutat de Tarragona no ha estat mai conscient de la seva arquitectura de l’època que comprèn les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, ni l’ha estudiada com s’ha fet en altres indrets, tot i que té una herència modernista considerable. De manera fragmentària han aparegut articles i treballs de diversos estudiosos, però tot aquest corpus escrit feia pensar en la necessitat de disposar d’un treball que mostrés, de manera divulgativa, les obres que contenen formes arquitectòniques que usà el Modernisme.
Aquesta guia neix amb la pretensió que la persona que s’acosti a Tarragona per conèixer-ne les obres modernistes, s’assabenti de quins foren els diferents aspectes que aquesta moda va deixar impresos en les cases tarragonines, de com fou la seva manera de plantejar-los i de què va permetre que es construïssin uns edificis i no uns altres.
El 17 de novembre de 2019 ens deixà l’Antoni Torrell, artista, membre fundador de La Gent del Llamp i una de les ànimes de la galeria-cafè Poetes que tanta empremta ha deixat en la cultura de Tarragona. Aquest llibre vol retre-li homenatge i conservar-ne la memòria.
Part del llibre està constituït per textos de Pere Anguera, Xavier Amorós, Margarida Aritzeta, Odile Arqué, Cinta S. Bellmunt, Joan Cavallé, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Adam Manyé, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Montserrat Palau, Marcel Pey, Fermí Roig, Magí Sunyer, Àngels Torras, Olga Xirinacs i Joaquim Martín.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
Vida i obra d’un arquitecte modernista, prolífic i compromès
L’edició coincideix amb el centenari de la Casa Lluvià, edifici que ell va projectar i on s’ubica avui la seu de la Delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
El llibre recull és una monografia de la vida i obra d’Ignasi Oms, l’arquitecte manresà sota el guiatge del qual entrà l’arquitectura modernista a la capital del Bages. El llibre, de gran format i il·lustrat, posa de relleu la figura d’Oms, com a arquitecte municipal de Manresa i arquitecte liberal, docent i implicat plenament en la vida social i política de la Catalunya del tombant de segle i autor dels equipaments, habitatges i espais públics que ja formen part de la ciutat i del seu patrimoni històric i arquitectònic.
Raquel Lacuesta
Raquel Lacuesta Contreras (Hellín, 1949) és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002), Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006), Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006) i Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008).
Per què es creà la Tàrraco romana? Com era realment? Si fou tan preeminent, com va perdre aquella esplendor, que avui encara es manifesta en les restes arqueològiques? Els musulmans arribaren a ocupar la ciutat? Per què hi ha una catedral i un arquebisbat tan poderosos en el món medieval? El port de Tarragona era molt important? Per què Tarragona fou capital de província? Com es governaven els tarragonins en èpoques passades? Què va passar durant la guerra civil dels anys 1936-1939? I durant la postguerra? I després de la restauració de la democràcia, quines han estat les decisions més destacades de l'Ajuntament? A més dels monuments, què ens queda de la ciutat que s'ha anat forjant des de fa més de dos mil anys? Aquestes i moltes altres preguntes trobaran la seva resposta en les pàgines d'aquest llibre. El ciutadà de Tarragona, els seus visitants, el lector encuriosit o simplement interessat són els destinataris d'aquest llibre d'història de Tarragona, que aspira a divulgar de forma amena i científica una sèrie d'esdeveniments seleccionats que han condicionat la vida de Tarragona i dels seus habitants.
L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.
Aquest llibre narra l'evolució i la presència que ha tingut la sardana a la vila del Vendrell a través dels anys, emmarcada pels esdeveniments històrics ocorreguts per les circumstàncies socials i polítiques que ha sofert i que ha hagut de viure el país durant el passat segle XX.
Els autors consideren que aquesta comarca no és plena de bona confitura, sinó de polèmiques vives o moribundes, personatges fascinadors, fugides d'estudi, picabaralles i apassionaments diversos. El contingut del llibre és un repàs a l'actualitat del Baix Penedès dels últims anys comprimida en articles humorístics, escrits des d'una òptica personal i transferible.
Torredembarra és una plaça castellera amb molta història. Per quantitat –tres segles– i, sobretot, per qualitat. Va viure la majoria de les construccions senyeres del segle XIX –de ben aviat, a partir dels anys cinquanta–, va gaudir de colla pròpia entre 1889 i 1905, va veure els dos únics 3 de 8 bastits en tot el món casteller a la primera meitat del segle XX i també el primer 4 de 8 de la postguerra. Torredembarra, a més, deté l'honor de ser el primer municipi on podem documentar, en ple segle XVIII, la utilització del terme “torres o castells” referit a les construccions setcentistes d'un ball de valencians. Per acabar-ho d'arrodonir, l'any 1975 va veure néixer els Nois de la Torre, una colla que en la seva primera temporada ja se situava a la gamma alta de set –va carregar fins i tot la torre d'aquesta alçària. Tres segles, doncs, de castells, de tradició i de cultura que fan de Torredembarra una plaça de primera magnitud.
