Botiga

Valls-Kenya 74

14.000 km al cor de l’Àfrica

Coordinador: Eduard Gonzàlez

L'any 1974, un grup format per set joves van inic

ar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. Volien escalar els cims dels monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats en una època en què els aparells de comunicació eren escassos i rudimentaris. En més d’una ocasió, davant les dificultats, van estar quasi obligats a abandonar el projecte, però el seu coratge i voluntat de continuar endavant els va ajudar a finalitzar una proesa que pocs pensaven que fossin capaços de dur a terme.

Els joves que van formar part d'aquesta aventura van ser: Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà. 

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

Del 1607 al 1623, Francesc Vicent Garcia esdevingué rector de Vallfogona de Riucorb. Des de bon començament, es distingí dels altres capellans per les seves iniciatives pastorals, socials i culturals, a la vegada que el seu talent literari es propagà per tot el país. El Rector de Vallfogona esdevingué el poeta més destacat de la literatura barroca catalana. Si en vida el rector poeta es caracteritzà pel seu enginy intel·ligent, no menys enginyós ha estat el poble, que ha fet de l’estament clerical font d’inspiració.

Aquest llibre, a més de la seva biografia actualitzada, recull cent vuit episodis històrics, així com nombroses llegendes i anècdotes populars, per primera vegada sistematitzades.

Nota a la 2a. edició:

Editem aquesta segona edició dins l’Any del Rector de Vallfogona, amb la celebració del 400 aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia (1579-1623). En aquesta edició revisada i actualitzada, s’ha ampliat i posat al dia la biografia del Rector, segons les darreres recerques, i les efemèrides posteriors a la seva mort. El llibre també s’ha enriquit amb uns gravats fets pel mateix autor que il·lustren episodis, personatges i paisatges relacionats amb les vivències del Rector

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

Francesc Vicent Garcia (1579  1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el poeta més rellevant del barroc català

Aquest llibre, publicat en el IV centenari de la seva mort i escrit per Domènec Corbella, pretén apropar la seva figura entre el públic en general. Hi trobareu els episodis biogràfics més destacats de la vida del Rector, una selecció de les seves poesies i, finalment, algunes de les llegendes populars que se li atribueixen, amb els seus característics rodolins. Tot això, acompanyat per unes il·lustracions evocadores i de gran bellesa, obra del pintor Francesc Artigau.

La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.

Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

Un despoblat, a més a més de ser un lloc pintoresc, és també un punt que convida a la reflexió. Hem d’imaginar-nos que, en aquell carrer on som, abans hi havia vida i que, rere els murs esbaldregats i les portes i finestres esventrades, hi havia caliu humà. Sempre s’ha dit que, quan d’una cosa no se’n parla, queda en l’oblit. El motiu d’aquest llibre és precisament parlar d’aquests despoblats, perquè la gent els conegui i els respecti.

Així doncs, en aquesta guia hi trobareu 15 bonics i interessants itineraris per la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès en què l’objectiu principal és visitar un poble abandonat.

Gener Aymamí i Domingo (Reus 1951). És diplomat en Arqueologia Hispànica per la UB i ha estat durant vint-i-cinc anys responsable, primer com a cap de redacció i després com a director, de la revista Excursionisme de la UEC. També ha presidit la Unió Excursionista de Catalunya, tasca per la qual li fou atorgada la medalla de la UEC. Des de l’any 2004 i fins al 2016 fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia.

És autor dels llibres Pinzellades de l’Alt Penedès (1992), La comarca d’Anoia: excursions, pobles, paisatges (1996), Camins antics… camins d’història (1998), Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya (1999), Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya (2000), Els molins hidràulics de la vall del Bastareny: exemple d’una etapa preindustrial desapareguda (2002), D’excursió per les coves de Catalunya (2003), Per la comarca d’Anoia (2011), Excursions per la història de Catalunya (2011), Coves Catalanes Llegendàries (2014), Llegendes de l’Anoia (2017) i Itineraris per les esglésies i eremitoris rupestres de Catalunya (2014), obra guardonada amb el Premi Sant Bernat 2006.

És coautor d’Els molins hidràulics del Moianès i la riera de Caldes (1994), Premi Sant Bernat 1993, i El Montsec i la Vall d’Àger (1998), i autoeditor de Per l’Oest del Canadà (2014).

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

CONCA DE BARBERÀ 

Anguera: visita a un despoblat del segle XI

Els Cogullons: un poble abandonat a mil metres d’altitud

Rocamora: un rònec despoblat amb un panorama esplèndid

Prenafeta Vella i la Barceloneta: dos despoblats a prop de Montblanc 

Torlanda: Passejada entre esplèndids camps de conreu 

Altres despoblats de la Conca de Barberà

ALT CAMP 

Selma: un tomb per l’antic senyoriu

L’Albà Vell: un despoblat engolit per la vegetació

Una ruta per la serra de Selmella

Altres despoblats de l’Alt Camp

BAIX CAMP 

A redós d’un poble abandonat que no va tenir ni església ni escola ni cementiri 

Castelló: un poble que va arribar a tenir més de 100 habitants 

Un bonic recorregut per la vall de Cortiella 

Fatxes: un poble abandonat amb una sòrdida història

La Mussara: un despoblat situat en un paratge esplèndid

Altres despoblats del Baix Camp

TARRAGONÈS 

Passejada arran de mar.

Itinerari per terres del Baix Gaià 

Altres despoblats del Tarragonès

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

Recull de poesia de l’autor Antoni Muset Ferrer, editat per la Impremta Castells l’any 1963 a Valls.

LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.

L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.

Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat

Com a conjunt és l’única enciclopèdia castellera que aplega tot el coneixement històric dels castells i la seva evolució en els darrers dos segles. Recull tota la informació sobre el fenomen casteller en diversos volums, amb l’objectiu d’esdevenir una obra de referència en el sector.

Tot i el seu caràcter col·lectiu, és del tot evident que els castells tenen noms i cognoms: en certa manera, la seva història no deixa de ser la suma de les biografies individuals de les persones que els han protagonitzat al llarg de més de dos segles. Per primera vegada s’aborda la publicació d’un diccionari, de més de 400 entrades, que recull la vida i obra, majoritàriament, de castellers, però també d’afeccionats, mecenes i activistes culturals; historiadors, periodistes i publicistes; artistes; científics; fotògrafs i cineastes; grallers, músics i musicòlegs; propietaris de bars i tavernes… de tot el món casteller des dels seus inicis fins a l’any 2000 —que marca l’acabament del segle XX—, amb una visibilització especial de les dones castelleres pioneres d’aquest període.

La història personal de tots aquests individus ajuda a entendre millor la història global dels castells, perquè aquestes biografies, tot i sent particulars, ens donen una informació general sobre el món casteller.

Compta amb els millors especialistes en cada tema i la incorporació de les novetats imprescindibles que ha aportat la recerca més recent.

Savallà del Comtat. Història i Art és un recull miscel·lani publicat l’any 2017 per l’Associació Cultural Baixa Segarra. El llibre consta de cinc treballs de Josep Capdevila Soldevila, alguns amb coautoria del monjo Josep Torné o de Lluís Cabo Delclòs.

El primer article és una breu semblança biogràfica del senyor del Castell de Savallà, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (1672-1745), un Grande de España, qui a més de polític i militar, va conrear la poesia i la música, i va ser un dels fundadors de l’Academia de los Desconfiados de Barcelona, una institució cultural de tall aristocràtic. El 1711 marxà de Barcelona a la cort de l’emperador d’Àustria a Viena, on es casà i emprengué una nova vida. No va retornar a Catalunya i morí en les seves possessions prop de Gènova.

El següent treball porta per títol Inventari del castell de Savallà a la mort de Bernat Guerau de Boixadors i d’Urries. 1515.  A partir de l’inventari es documenta, en part, la forma del castell i se’n fa un estudi històric. En apèndix es transcriu l’inventari post mortem i la relació dels llibres de la biblioteca personal de Bernat Guerau de Boixadors, amb anotacions d’història bibliogràfica de cada element. També s’inclou un glossari de gran utilitat.

Catàleg dels pergamins del fons de l’Ajuntament de Savallà del Comtat és el següent treball. El fons està actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i està format per 14 pergamins, la major part dels quals són compres/vendes, àpoques i establiments emfitèutics. Hi destaca un pergamí de donació de delme de 1173, el document més antic conservat a l’Arxiu esmentat.

Un estudi demogràfic del poble basat en els registres parroquials dels segles XVII i XX mostra les variacions de població, canvis que permeten aproximar-nos, o com a mínim fer un primer retrat, a la història de Savallà.

El darrer article és el catàleg dels objectes d’orfebreria, d’ús litúrgic, de la parròquia de Sant Pere de Savallà, on destaca un encenser del segle XIV.

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)