Llibres

Filtres actius

  • Índex geogràfic: Anoia
  • Índex geogràfic: Camp de Tarragona
  • Índex geogràfic: La Segarra
  • Índex geogràfic: Ribera d'Ebre
  • Índex geogràfic: Ruta del Cister
  • Índex geogràfic: Tarragona

L'escultor de Déu

22,00 €
Availability: 1 In Stock

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

Actes de l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (1989)

25,00 €
Availability: 1 In Stock

Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.

Volum I. HISTORIA GENERAL

L'evolució dels conreus al municipi de la Secuita als segles XVIII i XIX, per Josepa Cardó i Soler.

Heràldica municipal o cívica a l'Alt Camp, per Armand de Fluvià i Escorsa

El carnaval i les mascarades en la tradució vallenca, per Anton Dilla i Pena

Les advocacions marianes al Camp de Tarragona, perJosep M Gavin i Barceló

La Rambla Vella de Tarragona de Trienal a Liberal, per M Lluïsa Ramos i Martínez i Eduard Riu i Barrera

Santes Creus i Sitges, per Pere Serramalera i Cosp

La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899), per Pere Vallribera i Puig i Josep M Calbet i Camarasa 

Volum II. PALEONTOLOGIA I ARQUEOLOGIA

El forn ibèric de Fontscaldes, primer objectiu del Programa Officina a Catalunya, per Alejandro Bermúdez i Medel i Luis Carlos Juan i Tovar.

Excavacions arqueològiques a l’àrea central intramurs de Tarraco: intervenció al solar situat a Governador González, per Alejandro Bermúdez i Medel, Pedro Pujante i Izquierdo, Eva Flandes i Aguilera i Rosa Palau i Baiges.

Pont de Goy: Estructura lítica i cadenes operatives d'un complex a l'aire lliure de caçadors recol·lectors, per A. Borrego, E. Carbonell, J.M. Gabarró i A. Ollé, J.M. Vergés.

Picamoixons (Y-Y) 88: Estructura i potencial operatiu de les indústries lítiques de les ocupacions prehistóriques, per E. Carbonell, J. Diloli, J.M. Gabarró, M. Salvadó i J. Vallverdú.

Picamoixons (Y -Y): Anàlisi Paleofaunístic de l'ocupació prehistòrica. M. Esteban, P. Hortolà, C. Lorenzo, C. Perales, J. Rosell.

El Jaciment Ibèric de "El Vilar". Conjunt de ceràmiques de vernís negre aparegudes l'any 1986, per M' Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete i Recasens i Domingo Solé i Folch. 1

Picamoixons (Y-Y): context geològic i geomorfològic del jaciment, per G. Foguet i Coll i J.M. Prats i Doménech.

Projecte d'anàlisi diacrònica de la Conca del Francolí, per E. Huntingford, E. Carbonell i R. Cortés.

Notes per a l'estudi del terme de Constantí a l'antiguitat, per Jaume Massó

El neolític a la Conca de Barberà: La Cova de la Font Major (Espluga de Francolí) (1), per Josep M Miró i Miró.

Fauna del Pleistocè mig prop de Can Ferrer (Cova Gran) (de 700.000 a 120.000 anys d'antiguitat), per David Rabadà i Vives.

La Tarragona pre-urbana: antecedentes a l'ocupació del territori, per J.P. Rodríguez i Alvárez i M. Vaquero i Rodríguez.

Volum III HISTÒRIA MEDIEVAL

La colonització feudal de la Catalunya Nova. Un projecte d'investigació, per Anton Virgili. Ponéncia 

Una línia familiar de poblament del Valls inicial: Els Vilagrassa, per Pere Català i Roca.

El desplaçament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Galà) per Josep Comas i Pié

L'inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, Baró de Vallmoll (1479), per Borja de Querol

La documentació de la casa de Clariana (s. XITI-XV) conservada a l'Arxiu del castell de Vilasar, per Mercè Roig, Joan Gispert, Nieves López i Roser Salicrú. Dirigit per Coral Quadrada.

El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, per M. Ester Fabra i Salvat.

Aspectes económics de mitjan segle XIV a la Vila de Reus: el llibre de Clavaria de 1346-1347, per Hèctor Fort i Robert 

Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona i les seves notes de còmput, per Ezequiel Gort i Juanpere  

La Torre d'Ardenya i la línia fronterera Medieval del Baix Gaià, per Jordi López i Vilar i Andreu Dasca i Roigé 

Els orígens fundacionals de Valls, per Joan Papell i Tardiu 

Notícies sobre el Joc al Reus Baix Medieval, per Jordi Rius i Jové.

Celler i Moli d’Oli de l’antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada

17,00 €
Availability: 1 In Stock

Llibret publicat el 2016 amb motiu de la restauració del celler i molí d’oli de l’antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada, edifici projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), construït entre els anys 1921 i 1922. Inclou nombroses fotografies i plànols originals de l’edifici.

Autora:

Raquel-Ruth Lacuesta Contreras. Nascuda a Hellín (Albacete) el 1949, és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. És la principal especialista i divulgadora de l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.

Ha publicat, entre altres títols, Cèsar Martinell (1998); Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000); Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002); Barcelona, guía de arquitectura. 1929 2000 (1999); Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006, en col·laboració amb els arquitectes Lluís Cuspinera i Francesc Balañà); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006), Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte (2009); i Catedrals del Vi. El patrimoni arquitectònic vinícola de Catalunya (2009).

Jaume Mercadé

15,00 €
Availability: 1 In Stock

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

La necròpolis medieval de l'antic Hospital del Coll de Balaguer

15,00 €
Availability: 5 In Stock

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.

Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.

Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El violinista cec (Josep Maria Serret i Bou, 1838-1892)

5,00 €
Availability: 5 In Stock

La història del creador de l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona

El violinista cec no és una novela: és un treball de recerca que es concentra en la biografia d’un personatge esplugui Josep Maria Serret i Bou, que neix el 1838 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); que té la desgràcia de quedar-se cec, de malaltia, quan tenia tres anys; i que gràcies a la seva família entra a estudiar a l’escola de música per cecs de Barcelona i, al primer curs, quan encara no tenia deu anys, guanya el primer premi com a intèrpret de violí. 

Posteriorment va estudiar a Reus i -van passat en els anys- va començar a oferir concerts primer domèstics i aviat a diverses capitals espanyoles fins arribar a prendre una decisió de futur: ell no havia deixat mai d’estudiar i volia ser professor de música. Ho va intentar a l’escola de Cecs de Barcelona, on ell havia començat, però no ho va aconseguir, i es traslladà a Tarragona on, va proposar a la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona, fundar l’Escola de Cecs de dita institució i ell en va ser el primer director. Tenia 33 anys. Hi va exercir fins a la seva mort amb 54 anys el 1892. Aquest llibre és la història del violinista cec que va fer possible l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona. 

Les Cuineres de Solc

16,00 €
Availability: 1 In Stock

Parlar de cuina i paisatge no és només plasmar els productes de la terra. Les cuines estan plenes de records i de tradicions, però també d’experiències ben vives. De moments únics, personals i col·lectius que només els que saben apreciar la bona cuina són capaços de sentir. Una proposta per descobrir les comarques meridionals de Catalunya a través de les sensacions que desperten els seus plats que es desprenen dels seus paisatges.

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

20,00 €
Availability: 5 In Stock

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

SANTES CREUS 2008

SUMARI:

El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada

Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito

Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López

Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez

La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal

La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco

Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

20,00 €
Availability: 5 In Stock

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)

SUMARI:

De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu

La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs

La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver

L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili

Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells

La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato

Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll

Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)

Rafael Battestini i Galup (1886-1939)

10,80 €
Availability: 5 In Stock

En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.

Recorregut per la Tarragona modernista

15,00 €
Availability: 5 In Stock

La ciutat de Tarragona no ha estat mai conscient de la seva arquitectura de l’època que comprèn les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, ni l’ha estudiada com s’ha fet en altres indrets, tot i que té una herència modernista considerable. De manera fragmentària han aparegut articles i treballs de diversos estudiosos, però tot aquest corpus escrit feia pensar en la necessitat de disposar d’un treball que mostrés, de manera divulgativa, les obres que contenen formes arquitectòniques que usà el Modernisme.

Aquesta guia neix amb la pretensió que la persona que s’acosti a Tarragona per conèixer-ne les obres modernistes, s’assabenti de quins foren els diferents aspectes que aquesta moda va deixar impresos en les cases tarragonines, de com fou la seva manera de plantejar-los i de què va permetre que es construïssin uns edificis i no uns altres.

Punt i a part

14,50 €
Availability: 1 In Stock

El 17 de novembre de 2019 ens deixà l’Antoni Torrell, artista, membre fundador de La Gent del Llamp i una de les ànimes de la galeria-cafè Poetes que tanta empremta ha deixat en la cultura de Tarragona. Aquest llibre vol retre-li homenatge i conservar-ne la memòria.

Part del llibre està constituït per textos de Pere Anguera, Xavier Amorós, Margarida Aritzeta, Odile Arqué, Cinta S. Bellmunt, Joan Cavallé, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Adam Manyé, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Montserrat Palau, Marcel Pey, Fermí Roig, Magí Sunyer, Àngels Torras, Olga Xirinacs i Joaquim Martín.

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

10,00 €
Availability: Out of stock

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

La batalla de l’Ebre

12,10 €
Availability: 5 In Stock
La guia que teniu a les mans us permetrà conèixer el territori protagonista d'un dels episodis més durs de la nostra història recent: la batalla de l'Ebre. A cavall de la BTT, podreu descobrir els búnquers i trinxeres que s'han recuperat, ascendir a les serres, baixar barrancs, rodar pels camps i recórrer les poblacions que van ser l'escenari d'aquest conflicte. Amb la història com a fil conductor, ens aproparem a l'extens escenari de la batalla. Si bé les rutes es concentren a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, aquest recull d'itineraris us portarà també a altres llocs no menys interessants situats al Baix Cinca, el Segrià o el Montsià.

Els castells de la Segarra

16,50 €
Availability: 5 In Stock
Enlloc com a la Segarra hom pot encara percebre certa crispació guerrera que no s'ha pas esbravat amb el pas dels segles. Més de cent fortaleses documentades així ho palesen, tot fent que aquesta comarca de les terres de Lleida sigui coneguda arreu com a terra de castells. No obstant, fins ara, cap autor s'havia dedicat a recórrer-les una per una i presentar-les en una obra de divulgació adreçada a tots els públics. En aquest volum, en Jaume Moya i en Jesús Roig proposen la descoberta a través d'onze itineraris, documentats històricament i gràfica i guarnits amb descripcions. A més, ho ofereixen enriquit amb recomanacions que fan que la descoberta faci gaudir tant els fanàtics de la història i el patrimoni com els que cerquen una escapada lúdica, gastronòmica o paisatgística. L'obra acosta al lector el conjunt dels castells de la Segarra en tota la varietat: des d'edificis preromànics fins a palaus baixmedievals com Montocortès, passant per torres romàniques com Vallferosa, castells gòtics com les Sitges o mansions senyorials com Malgrat; des de castells visitables com Florejacs, fins a centres d'interpretació com Concabella, passant per residències privades com la Curullada, ruïnes majestuoses com l'obra de Fluvià, viles closes com Mas de Bondia o jaciments arqueològics com Vilagrasseta… Sense oblidar d'altres fites cabdals com Montfalcó Murallat, les Pallargues o Vicfred i d'altres sorpreses que esperen el visitant a l'Ametlla, la Tallada o la Morana. Tot això amanit amb consells per allotjar-se, asseure's en una bona taula, gaudir d'una festa o adquirir algun producte local de qualitat. Per tant, us presentem aquest llibre perquè seguint les passes del Baró de Maldà, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs o Josep Vallverdú, us deixeu seduir per la crispació guerrera de la Segarra…

Els presos i el Port de Tarragona

19,00 €
Availability: 5 In Stock
Proposem un recorregut per la història de Tarragona i el seu port, donant el protagonisme específic a un bon grup de confinats que van arribar des de molts llocs diferents: Cartagena, Barcelona, Saragossa, Ceuta, Madrid, Burgos, Canàries, etc. i que van ser allotjats a quatre espais, habilitats expressament per acollir-los: les quadres del Castell del Patriarca, el penal del Miracle, el penal de la Pedrera i l'església del convent de sant Francesc. Es tractaen temes més generals com les condemnes, l'elecció de presos, els trasllats o les llicenciatures, i fins hi tot, l'organització del presidi, fent al·lusió al personal treballador i a les funcions executades per cadascun d'ells. De forma més concreta, es parla dels dos penals esmentats i la seva trajectòria dins el context de les obres. També hem intentat reconstruir la mitjana de penats que van treballar al port cada any. Els resultats són força relatius, ja que no tots els presos del penal sortien a obra, depenia de la seva condemna, però també de les feines que calia desenvolupar en cada quinzena.