Filtrar per
Filtres actius
Joan Climent Ferré (Valls, 1950) és l’autor d’aquest estudi monogràfic sobre Baldrich i el va iniciar partint de la seva afició i coneixement sobre les colles castelleres.
Treball presentat com a tesi de llicenciatura el 2 d’octubre de 2008, a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per Meritxell Ferré Baldrich.
XIV Beca d’Investigació atorgada pel Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu Històric Comarcal de Valls l’any 2006.
Joaquim Ruyra i Oms va néixer a Girona el 27 de setembre de 1858 i morí a Barcelona el 15 de maig de 1939. Publicació premiada en els Jocs Florals de Girona de l’any 1955.
Recull de poesia de l’autor Antoni Muset Ferrer, editat per la Impremta Castells l’any 1963 a Valls.
Llibre patrocinat per Fundación Abertis i Abertis Autopistas, editat per aias-editorial, sobre els personatges il·lustres de les comarques de l'Alt Camp i les Garrigues.
Publicació commemorativa del centenari de l’arribada del ferrocarril a Valls i Picamoixons (1883-1983).
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1986.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1981.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, dedicada a la Mare de Déu de la Candela de Valls, l'any 1980.
Índex:
Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran
El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu
Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol
Índex:
Presentació, per Xavier Salat Brúnel
Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps
Introducció, per Jordi Granell March
Arquitectura moderna:
Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet
per Miguel Usandizaga
Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet
per Albert Cuchí
Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra
per Francesc Murillo, Sònia Roca i
Patrícia Rodríguez
Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)
per Pablo Giori
Bibliografi5
L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.
Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.
En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.
L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’experiència de les coordinadores de la Conca de Barberà i l’Alt Camp contràries al Pla director per a ia gestió dels residus industrials a Catalunya (a partir d’ara Pla de residus) i que s’oposaren a un abocador industrial a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora multipropòsit al Pla de Santa Maria (Alt Camp). Les mobilitzacions populars contra el Pla han estat, per la seva magnitud i unitat, un dels fenòmens socials més importants dels nostres pobles en les darreres dècades. Les mobilitzacions massives, consistents i persistents de gener a finals de Pany 1990, de ben segur fruit d’un passat amarg i un present incert, varen desfermar la caixa del descontentament. Ara, en la perspectiva que dóna el temps, podem copsar millor, si pot ser, la importància d’aquest moviment popular i reconstruir uns fets que afirmen que els pobles no són titelles, sinó actors que, a voltes, es rebel·len contra allò que consideren injust i indigne.
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.
Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…
El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.
[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]
