Botiga

La Societat Agrícola de Valls és hereva de la primitiva Societat de Treballadors del Camp. Els inicis cal remuntar-los a l’any 1891, i, pel que fa a la Societat de Treballadors del Camp, al 1888. Els orígens de la Societat són confusos cronològicament parlant, pel que fa a la seva etapa fundacional, però no ho són, de cap de les maneres, com a resultat d’un esperit associatiu arrelat (…) al llarg del segle XIX.

Aquest estudi, que recull els primers 100 anys de l’entitat, va més enllà de dates i límits geogràfics per a esdevenir un referent sobre el cooperativisme agrícola català.

Document de col·lecció, rar i esgotat, publicat el 1956, que reprodueix el text de l’article premiat al 1r Concurs de Reportatges de la revista Destino de 1951. El mateix text, fou publica novament pels autors Josep Piñas Mercadé i Josep Pons Pena a la revista Cultura de Valls el març de 1956. 

El llibret inclou una fotografia artística, un bodegó o natura morta, de la calçotada: un marc situat sobre un ametller acull un manat de calçots, un morter, un setrill i un porró de vi. Ignorem, de moment, l’autor de la fotografia.

Autors: 

Josep Piñas i Mercadé (en preparació)

Josep Pons i Pena (en preparació)

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació. 

Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s’uneixen per oferir-vos des d’amanides bàsiques (d’enciam, tomaca, ceba i olives) fi ns a tot tipus de combinacions amb llegums, pasta, patates, peix, cruixents, assecats i, per què no?, un aire de llima o una galeta de parmesà. Un llibre que convida a la barreja, a l’atreviment i, sobretot, als canvis, perquè, així, cadascú hi pugui posar el seu toc particular.

Autors: 

Mariona Quadrada (Reus 1956) es va llicenciar en fi lologia catalana l’any 1979 per la UB. El 1984 va crear l’escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docència culinària. L’any 1996 va presentar la ponència “El Paisatge de Secà” dins l’àmbit del 2n Congrés Català de la Cuina. Ha publicat més de quaranta llibres de cuina, ha participat en múltiples projectes per a institucions, programes de ràdio, televisió i escriu articles per a diverses publicacions. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció. Josep Borrell Garciapons Realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografi a a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfi ques a Barcelona i Suïssa. Ha realitzat la il·lustració fotogràfi ca en onze llibres de guies, de literatura, art i gastronomia. Ha publicat fotografi es en portades de revistes d’arquitectura, fotografi a i moda i ha il·lustrat també catàlegs d’art. La seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfi cs en 31 països. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció.

Josep Borrell Garciapons (Reus) Estudià disseny i fotografia a l’escola EINA a Barcelona i després a Suïssa. Fotògraf de referència internacional, és especialista en fotografia publicitària i artística. Ha participat en exposicions amb Rafael Bartolozzi, Bigas Luna, la Ruta del Cister, etc. Ha publicat fotografies en nombroses revistes i ha il·lustrat una gran quantitat de llibres i catàlegs d’art. 

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

Amb la compra d'aquest exemplar li enviarem una revista Cultura i Paisatge del número 14

Una cultura sense llibertat

Joan Triadú

"Avui m’agradaria demanar que comencem a somiaráun pla per construir un món millor. Un món mes just.áUn món d’homes mes feliços i dones mes felices queásiguin sincers amb ells mateixos. I aquesta es la maneraáde començar: hem d’educar les nostres filles d’unaámanera diferent. I tambe hem d’educar els nostres fillsád’una manera diferent". (Chimamanda Ngozi Adichie)

Un llibre que recull el transcendental discurs que va oferir l’autora a TEDTalkásobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que te elápoder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest es elápoder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

Torna una de les veus africanes més reconegudes amb un petit gran llibre sobre la importància d’educar en el feminisme.

Aquest llibre reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi Adichie, una gran veu en la lluita per la igualtat dels gèneres, va escriure a la Ijeawele, una amiga d'infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista. Chimamanda elabora en quinze punts un veritable manifest que va més enllà del cas personal de la Ijeawele, i que ens recorda a tots, homes i dones, joves i adults, africans o no africans, la gran responsabilitat que tenim per aconseguir, mitjançant l'educació i l'exemple en el dia a dia, que les nenes i els nens del futur visquin en llibertat en una societat veritablement igualitària.

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

La Gessamí Caramés és una figura televisiva i del món de la cuina estimada a Catalunya. Se la coneix per la seva alegria, proximitat i professionalitat.

Descobrim els secrets de la pastisseria de la mà de la Gessa. Per fi deixarem de banda la por als gramatges, quantitats i temperatures i entendrem el perquè de cada elaboració.

Comencem amb receptes bàsiques i imprescindibles per entendre el món dolç i acabem amb els pastissos més sofisticats, passant per les postres tradicionals de la nostra terra, pans, brioixos, pastisseria americana, begudes i fins i tot opcions sense gluten, sense lactosa i baixes en calories.

Gessamí Caramés (l’Ametlla de Mar, 1992). És la pastissera i copresentadora del programa Cuines de TV3. Comunicadora audiovisual, cuinera i barista de formació, es passa el dia entre fogons i forns, i de tant en tant s’escapa per gravar. Ha treballat de la mà de grans xefs com Michel Guérard, Paolo Casagrande o Martín Berasategui, i ara mateix està participant de diversos projectes gastronòmics.

Parlar de cuina i paisatge no és només plasmar els productes de la terra. Les cuines estan plenes de records i de tradicions, però també d’experiències ben vives. De moments únics, personals i col·lectius que només els que saben apreciar la bona cuina són capaços de sentir. Una proposta per descobrir les comarques meridionals de Catalunya a través de les sensacions que desperten els seus plats que es desprenen dels seus paisatges.

Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat, com fa en El Suplement On Road. Aquest llibre, fill del programa, reuneix una miscel·lània de 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas, també integrat en El Suplement On Road, en què s’esplaia lúdicament sobre el producte en qüestió, i també una cita de personatges de renom relacionada amb el producte. Hi ha receptes del safrà de la Conca, de l’arròs de Pals, de la poma golden de Girona, de l’ostra del Delta o dels cigrons de Prats de Rei. Algunes de les receptes són dels cuiners que han aparegut al programa.

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

Accediu a la pàgina web amb tota la informació sobre el cas 

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

A pares i mestres

Aquest llibret, més que no un manual en el sentit corrent, és un breviari de consells pràctics al servei de l’infant que ha de créixer en societat i ha d’aprendre a respectar-la i a fer-s’hi respectar. No vol ser una cotilla incòmoda, ni un codi intransigible, sinó una guia de naturalitat.

Com a instrument, ja que una part dels seus destinataris encara no ha assolit el domini complet del vehicle de la lletra escrita, demana el suport d’uns mediadors: pares i mestres. Confiem a aquests un art benigne de transmissió, i ens permetem d’adreçar-nos, de tant en tant, directament a ells, amb algunes observacions de manipulació de l’artefacte.

El dolç ha generat una rica història de receptes, oficis i sabers que han evolucionat conjuntament amb el paladar i la cultura de cada societat.

La investigadora Marta Manzanares Mileo ens proposa endinsar-nos en el món confiter català i en una tradició que arrenca amb l’expansió de la demanda de sucre i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn. A través de l’evolució dels dolços i de l’influent i poderós gremi de confiters descobrim diferents aspectes de la Catalunya moderna: des dels ritus socials i festius fins a les pràctiques culturals dels diferents grups socials; des dels canvis de les polítiques gremials i l’expansió del mercat de consum fins a les transformacions dels gustos i l’afermament de noves tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries. Fos més o menys elaborat o refinat, quotidià o festiu, fet a casa o a les sofisticades confiteries, ningú no podia resistir-se a un bon confit.

Calisay és una marca de licor universalment coneguda. Poc podien esperar-s'ho els seus creadors quan el 1897 (dos anys després d'haver fundat l'empresa per comercialitzar-lo) van vendre'n la patent a Magí Mollfulleda, juntament amb els motlles per fabricar les ampolles i per imprimir les etiquetes, dos dels elements més identificadors del Calisay. Des de la seva fàbrica d'Arenys de Mar, la família Mollfulleda va donar durant gairebé cent anys la màxima esplendor comercial a Calisay (i també a molts altres licors i destil·lats). El llibre Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), de Joan Celdran Danés, repassa l'apassionant història social, econòmica i patrimonial relacionada amb el licor Calisay i les Destil·leries Mollfulleda. A més, col·laboren en el llibre Agustí Espriu i Raquel Lacuesta, amb textos sobre la societat arenyenca i sobre els edificis on es destil·lava el Calisay.

Aquest recull de treballs analitza la problemàtica de la complexitat de nivells d'administració a Catalunya i, en concret, al món local. S'aposta per la creació, per a l'àmbit territorial del camp de Tarragona, d'una nova entitat, de caràcter metropolità, amb capacitat d'assumir els reptes de gestió amb les grans infraestructures i els serveis públics, que per diversos motius cap dels altres ens (comarques, Diputació, ajuntaments aïlladament) no poden assumir.