Llibres

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.

Volum I. HISTORIA GENERAL

L'evolució dels conreus al municipi de la Secuita als segles XVIII i XIX, per Josepa Cardó i Soler.

Heràldica municipal o cívica a l'Alt Camp, per Armand de Fluvià i Escorsa

El carnaval i les mascarades en la tradució vallenca, per Anton Dilla i Pena

Les advocacions marianes al Camp de Tarragona, perJosep M Gavin i Barceló

La Rambla Vella de Tarragona de Trienal a Liberal, per M Lluïsa Ramos i Martínez i Eduard Riu i Barrera

Santes Creus i Sitges, per Pere Serramalera i Cosp

La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899), per Pere Vallribera i Puig i Josep M Calbet i Camarasa 

Volum II. PALEONTOLOGIA I ARQUEOLOGIA

El forn ibèric de Fontscaldes, primer objectiu del Programa Officina a Catalunya, per Alejandro Bermúdez i Medel i Luis Carlos Juan i Tovar.

Excavacions arqueològiques a l’àrea central intramurs de Tarraco: intervenció al solar situat a Governador González, per Alejandro Bermúdez i Medel, Pedro Pujante i Izquierdo, Eva Flandes i Aguilera i Rosa Palau i Baiges.

Pont de Goy: Estructura lítica i cadenes operatives d'un complex a l'aire lliure de caçadors recol·lectors, per A. Borrego, E. Carbonell, J.M. Gabarró i A. Ollé, J.M. Vergés.

Picamoixons (Y-Y) 88: Estructura i potencial operatiu de les indústries lítiques de les ocupacions prehistóriques, per E. Carbonell, J. Diloli, J.M. Gabarró, M. Salvadó i J. Vallverdú.

Picamoixons (Y -Y): Anàlisi Paleofaunístic de l'ocupació prehistòrica. M. Esteban, P. Hortolà, C. Lorenzo, C. Perales, J. Rosell.

El Jaciment Ibèric de "El Vilar". Conjunt de ceràmiques de vernís negre aparegudes l'any 1986, per M' Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete i Recasens i Domingo Solé i Folch. 1

Picamoixons (Y-Y): context geològic i geomorfològic del jaciment, per G. Foguet i Coll i J.M. Prats i Doménech.

Projecte d'anàlisi diacrònica de la Conca del Francolí, per E. Huntingford, E. Carbonell i R. Cortés.

Notes per a l'estudi del terme de Constantí a l'antiguitat, per Jaume Massó

El neolític a la Conca de Barberà: La Cova de la Font Major (Espluga de Francolí) (1), per Josep M Miró i Miró.

Fauna del Pleistocè mig prop de Can Ferrer (Cova Gran) (de 700.000 a 120.000 anys d'antiguitat), per David Rabadà i Vives.

La Tarragona pre-urbana: antecedentes a l'ocupació del territori, per J.P. Rodríguez i Alvárez i M. Vaquero i Rodríguez.

Volum III HISTÒRIA MEDIEVAL

La colonització feudal de la Catalunya Nova. Un projecte d'investigació, per Anton Virgili. Ponéncia 

Una línia familiar de poblament del Valls inicial: Els Vilagrassa, per Pere Català i Roca.

El desplaçament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Galà) per Josep Comas i Pié

L'inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, Baró de Vallmoll (1479), per Borja de Querol

La documentació de la casa de Clariana (s. XITI-XV) conservada a l'Arxiu del castell de Vilasar, per Mercè Roig, Joan Gispert, Nieves López i Roser Salicrú. Dirigit per Coral Quadrada.

El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, per M. Ester Fabra i Salvat.

Aspectes económics de mitjan segle XIV a la Vila de Reus: el llibre de Clavaria de 1346-1347, per Hèctor Fort i Robert 

Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona i les seves notes de còmput, per Ezequiel Gort i Juanpere  

La Torre d'Ardenya i la línia fronterera Medieval del Baix Gaià, per Jordi López i Vilar i Andreu Dasca i Roigé 

Els orígens fundacionals de Valls, per Joan Papell i Tardiu 

Notícies sobre el Joc al Reus Baix Medieval, per Jordi Rius i Jové.

Narcís Oller i de Moragas constitueix una visió, pròxima en l’espai i simultània en el temps, de la vida i obra de l’escriptor vallenc. La seva lectura ens permet d’entendre l’empremta que va rebre l’escriptor per part de la família: els Moragas, els Tavern, els Yxart… També ens introdueix en la influència de l’entorn social i geogràfic que generà el procés creatiu del novel·lista. Gràcies a l’autor de la biografia, sabem que “Tito del forn”, personatge vallenc, inspirà l’heroi de El transplantat. Les estades de Narcís Oller a la Cerdanya són plasmades de forma clara a Pilar Prim. Les passejades per París amb Paidovsky es reflecteixen a La febre d’or… Conté elements per a l’estudi de la sociolingüística històrica i la història de la literatura, i ens permet de conèixer més bé la cultura catalana de començament de segle.

PÒRTIC 

PRÒLEG 

Els meus sentiments 11 

La família 11 

Primers anys de Narcís Oller 17 

Trets heretats de la mare 19 

Semblança dels Moragas i dels Tavern 22 

Referència als llinatges Núñez i Pastor 24 

Infància a Valls 33 

Narcís Oller i el seu cosí Josep Yxart 37 

Allunyament de Valls 42

Estudis universitaris, llicenciatura. Nova llar 46

El català en l'obra de Narcís Oller 49

Narcís Oller i els Jocs Florals 61

L'amor per Valls i Tarragona 63 

Crítica de l'obra de Narcís Oller 64 

El cap de família. Influència nova, la família Rabasa. Narcís Oller a la Cerdanya .74 

Viatges i relacions literàries 84 

Obres posteriors, noves amistats, crítics .94 

Més crítiques i comentaris 111 

Els darrers anys. Traduccions i relacions de Narcís Oller amb el teatre 118 

Cloenda 132

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.

Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.

Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La història del creador de l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona

El violinista cec no és una novela: és un treball de recerca que es concentra en la biografia d’un personatge esplugui Josep Maria Serret i Bou, que neix el 1838 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); que té la desgràcia de quedar-se cec, de malaltia, quan tenia tres anys; i que gràcies a la seva família entra a estudiar a l’escola de música per cecs de Barcelona i, al primer curs, quan encara no tenia deu anys, guanya el primer premi com a intèrpret de violí. 

Posteriorment va estudiar a Reus i -van passat en els anys- va començar a oferir concerts primer domèstics i aviat a diverses capitals espanyoles fins arribar a prendre una decisió de futur: ell no havia deixat mai d’estudiar i volia ser professor de música. Ho va intentar a l’escola de Cecs de Barcelona, on ell havia començat, però no ho va aconseguir, i es traslladà a Tarragona on, va proposar a la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona, fundar l’Escola de Cecs de dita institució i ell en va ser el primer director. Tenia 33 anys. Hi va exercir fins a la seva mort amb 54 anys el 1892. Aquest llibre és la història del violinista cec que va fer possible l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona. 

L’any 1984 es va tenir l’oportunitat de conèixer el magnífic material farmacèutic conservat al Monestir de Vallbona. Aquest monestir pertany a la branca femenina del Cister i està situat al bell mig del municipi al qual donà origen, Vallbona de les Monges (Urgell).

Parlar de cuina i paisatge no és només plasmar els productes de la terra. Les cuines estan plenes de records i de tradicions, però també d’experiències ben vives. De moments únics, personals i col·lectius que només els que saben apreciar la bona cuina són capaços de sentir. Una proposta per descobrir les comarques meridionals de Catalunya a través de les sensacions que desperten els seus plats que es desprenen dels seus paisatges.

En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

Aquest llibre, escrit amb voluntat de síntesi, exposa els grans trets territorials, humans, econòmics, socials i culturals que han marcat la història de Barbens des del passat més remot fins als nostres dies. L'autor ha volgut oferir en aquestes pàgines una imatge ajustada de com és Barbens i de com s'ha configurat, amb l'objectiu de desvetllar la curiositat dels lectors i de mostrar l'entorn immediat d'una manera nova. Es tracta de la primera monografia general sobre el municipi de Barbens, i per això mateix ha d'esdevenir el punt de partida de noves investigacions al voltant de la qüestió.

Aquest llibre va destinat a tots els qui vulguin descobrir o conèixer millor Agramunt, un poble amb un notable passat, que es veu reflectit en la mateixa església romànica. La vila, coneguda arreu pels torrons i la xocolata, té una forta vitalitat, per una part, gràcies a la indústria, i per l'altra, a les nombroses entitats culturals, que s'han convertit en l'autèntic impuls de la vida dels agramuntins.