Botiga

Us imagineu què passaria si Sant Jordi anés a parlar amb la Moreneta en ple segle XXI, o quin paper pot tenir el cavaller en un relat distòpic de la Barcelona de l’any 2080?

El llibre us convida a fer un viatge introspectiu a través de relats de ficció entorn de la figura de Sant Jordi. Amb ells, podreu apropar-vos una mica més al patró de Catalunya, tant des d’un punt de vista històric com també fent volar la imaginació. Qui ha dit que els mites ja no tenen res per explicar o que d’ells només poden sortir-ne històries infantils?

Autor:

Leo Beltran Garcia

Criat a Badalona i maresmenc d’adopció, des de jove ha tingut inquietuds ben diverses, entre les quals trobem l’amor per la lectura i l’escriptura.

Format en els àmbits de la fusteria i la química ambiental, va cursar un postgrau sobre normatives de la indústria farmacèutica, sector on treballa des de fa més de deu anys. També dedica part del seu temps a fer muntanyisme i a col·laborar amb entitats protectores d’animals, una altra de les seves passions.

Tot això no li ha impedit d’endinsar-se en la literatura. L’interès que sent des de sempre per aquesta disciplina l’ha empès a formar-se i escriure el llibre de relats que teniu a les mans.

Nadala de 1973 de Lluís Carulla i Canals dedicada a Lluís Domènech i Montaner. Inclou un text de Lluís Carulla a la memòria de Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach, i un obituari de Pau Casals al final de la nadala.

Autors dels textos: 

Oriol Bohigas; Josep M Ainaud; Francesc Fontbona; Josep Benet; Albert Manent; Enric Esteve; Manuel de Muga; Joan Camps.

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

Valls-Kenya 74

14.000 km al cor de l’Àfrica

Coordinador: Eduard Gonzàlez

L'any 1974, un grup format per set joves van inic

ar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. Volien escalar els cims dels monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats en una època en què els aparells de comunicació eren escassos i rudimentaris. En més d’una ocasió, davant les dificultats, van estar quasi obligats a abandonar el projecte, però el seu coratge i voluntat de continuar endavant els va ajudar a finalitzar una proesa que pocs pensaven que fossin capaços de dur a terme.

Els joves que van formar part d'aquesta aventura van ser: Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà. 

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

Amb la compra d'aquest exemplar li enviarem una revista Cultura i Paisatge del número 14

Mecanoscrit del segon origen

Manuel de Pedrolo

Edició especial per la Caixa de Pensions

Proòleg de Francesc Vallverdú 

Coberta: Jordi Fornas

BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port

Rafael Bartolozzi i Josep Borrell Garciapons

Catàleg de l’exposició BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port.

Del 3 de maig a l’1 de juliol de 2001.

Tinglado 2. Moll de Costa. Port de Tarragona

Amb textos de:

Carles Hac Mor

Ester Xargay

Vicenç Altaió

100 corsaris coordinats per la capitana Núria Aymamí.

Història del tresor del Port per Carles Hac Mor i Ester Xargay

El tresor de l’art del segle XX al MACBA per Vicenç Altaió

Cor-saris descobridors del seu tresor:

Adela Aymamí Llauradó; Agustí Martí; Albert Gimeno: Alfredo Cuervo; Ana María González González; Ángel Alonso; Ángel Serrano; Anna Heras Casademont; Anna Palomo, Antina de la Torre; Antonio Ferrer; Assumpta Rosés; Baltasar Porcel; Bigas Luna; Carles Hac Mor; Celia Orós Vlencia; Cesáreo Rodriguez Aguilera; Cinta S. Bellmunt; Conchita Minguell Zanuy; Daniel Giralt-Miracle; Dieter Mahlow; Dolors Juanpere; Emilio Echavaren; Enric Olivé-Serret; Enrique Hernández Gajate; Ernesto Ruiz Bayón, Ernesto Ventós Omedes; Esteban Duran; Ester Buscail Jori; Ester Xargay; Ethel Martí; Eudald Carbonell; Federico Hilario GIner; Fèlix Canet; Fernando Arrabal; Florencio Arnan y Lombarte; Francesc Giralt; Francis Bartolozzi; Francisco Mitjans Miró; Franco Lombardo; Gabriel; Gabriel Comes; Gemma Torelló Sibill; Giorgio Serafini; Glòria Cot; Hans Meike; Iraida Cano; Isidoro Prenafeta; Jaime Martínez Parrilla; Jaume Vallcorba Plana; Jesús Gómez García; Joan Abelló Juanpere; Joan Gaspar i Farreras; Joan Guitart i Agell; Joan Illa Morell; Joan Martí i Castell; Joan Rodés Parellada; Joan Sebastià Aymamí; Joaquim Mallafrè; Jordi Estadella; Jordi Garcés; Jordi GInebra; Jordi Moreno; Jorge Fernández León; José Alexanco; José Corredor-Matheos; José Miguel Iriberri; JOsep Borrell Garciapons; Josep Gomis i Martí; Josep Maria Fortuny; JOsep Miquel Garcia; Juan Mari Arzak; Kerles Torra; Llorenç Barber; Lluís Badia i Chancho; Lola Mitjans de Vilarasau; Maisa Minguell; Manel Llauradó; Manel Sanromà; Manuel Castellet; Maria Jesús Cadierno; Maria Lozano Uriz; Maria Vidal; Marimar Lozano Bartolozzi; Marta Berdini; Montse Aymamí; Montse Mateu; Nil S. Bartolozzi; Núria Aymamí; Núria Gómez Granés; Núria Hernández Rivera; Pau Herrera; Pedro Lozano Bartolozzi; Pedro Luís Lozano Uriz; Pilar Dolç; Quim Font; Rafael Bartolozzi; Ramon Ballesté; Ramon Gomis; Ramón Sánchez Ramón; Ricardo Sánchez-Bretaño; Ricart Llonch; Rosa Lentini; Rosa M, Ricomà; Rosa Pagès; Rufino Mesa; Sagrario Huelin; Salvador Juanpere; Sara Berdini; Silvia Adela Kohan; Tesi Rivera; Victoria Combalia; Vicenç Altaió; Xavier Allué; Xavier Amorós.

Relats no només irònics, sinó també amb tocs surrealistes, inversemblants, alguns dels quals fan reflexionar d’un possible futur no gaire llunyà.

Sota l’aparença de parlar de la pandèmia de la covid-19, l’autor tracta algunes de les febleses que solen corcar la condició humana: la mediocritat al poder, l’ambició materialista i pretensiosa, allò que traeix la racionalitat, la brutalització de la vida pública. Satiritza la perversió del llenguatge aprofitada com a artefacte per a la fascinació i foment de la ignorància popular, i també el rèdit que el sistema establert treu d’aquesta ignorància o passivitat.

Desescalades és un conjunt de relats, presidits per la ironia, i sovint protagonitzats per un mateix personatge, Ell, que pot ser el lector mateix, o no.

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

La troballa d’uns ossos en una doble paret, entre l’església i la rectoria d’un poble gairebé abandonat, portarà l’inspector Manel Font i la forense Gemma Caldentey a un al·lucinant viatge pel temps, on la realitat i la llegenda s’abracen i es confonen. El recorregut per l’obscurantisme medieval, les tragèdies amagades de la guerra civil i l’opressiva i llarga postguerra els abocarà al trist present d’una anciana, que espera el seu final en una residència, després d’haver sobreviscut caminant per la corda fluixa entre l’amor i la mort.

Roser Vidal viu a Valls, és ginecòloga jubilada i escriu perquè és un exercici mental divertit i engrescador. Compartir el que escriu és el que transforma un cercle viciós en una espiral creativa i, sobretot, és l’estímul per començar una nova novel·la. Aquesta és la quarta novel·la de Roser Vidal, a Quorum Llibres. Després de Cops amagats (2017), Nexes (2019) i Cassandra (2021), les terres del Camp de Tarragona tornen a acollir les investigacions i elucubracions dels protagonistes habituals, seguint el joc que proposa l’autora d’observar, disseccionar i remenar els sentiments humans, per tal de construir personatges i circumstàncies en què tots nosaltres ens podríem trobar poc o molt reflectits.

Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

Un despoblat, a més a més de ser un lloc pintoresc, és també un punt que convida a la reflexió. Hem d’imaginar-nos que, en aquell carrer on som, abans hi havia vida i que, rere els murs esbaldregats i les portes i finestres esventrades, hi havia caliu humà. Sempre s’ha dit que, quan d’una cosa no se’n parla, queda en l’oblit. El motiu d’aquest llibre és precisament parlar d’aquests despoblats, perquè la gent els conegui i els respecti.

Així doncs, en aquesta guia hi trobareu 15 bonics i interessants itineraris per la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès en què l’objectiu principal és visitar un poble abandonat.

Gener Aymamí i Domingo (Reus 1951). És diplomat en Arqueologia Hispànica per la UB i ha estat durant vint-i-cinc anys responsable, primer com a cap de redacció i després com a director, de la revista Excursionisme de la UEC. També ha presidit la Unió Excursionista de Catalunya, tasca per la qual li fou atorgada la medalla de la UEC. Des de l’any 2004 i fins al 2016 fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia.

És autor dels llibres Pinzellades de l’Alt Penedès (1992), La comarca d’Anoia: excursions, pobles, paisatges (1996), Camins antics… camins d’història (1998), Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya (1999), Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya (2000), Els molins hidràulics de la vall del Bastareny: exemple d’una etapa preindustrial desapareguda (2002), D’excursió per les coves de Catalunya (2003), Per la comarca d’Anoia (2011), Excursions per la història de Catalunya (2011), Coves Catalanes Llegendàries (2014), Llegendes de l’Anoia (2017) i Itineraris per les esglésies i eremitoris rupestres de Catalunya (2014), obra guardonada amb el Premi Sant Bernat 2006.

És coautor d’Els molins hidràulics del Moianès i la riera de Caldes (1994), Premi Sant Bernat 1993, i El Montsec i la Vall d’Àger (1998), i autoeditor de Per l’Oest del Canadà (2014).

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

CONCA DE BARBERÀ 

Anguera: visita a un despoblat del segle XI

Els Cogullons: un poble abandonat a mil metres d’altitud

Rocamora: un rònec despoblat amb un panorama esplèndid

Prenafeta Vella i la Barceloneta: dos despoblats a prop de Montblanc 

Torlanda: Passejada entre esplèndids camps de conreu 

Altres despoblats de la Conca de Barberà

ALT CAMP 

Selma: un tomb per l’antic senyoriu

L’Albà Vell: un despoblat engolit per la vegetació

Una ruta per la serra de Selmella

Altres despoblats de l’Alt Camp

BAIX CAMP 

A redós d’un poble abandonat que no va tenir ni església ni escola ni cementiri 

Castelló: un poble que va arribar a tenir més de 100 habitants 

Un bonic recorregut per la vall de Cortiella 

Fatxes: un poble abandonat amb una sòrdida història

La Mussara: un despoblat situat en un paratge esplèndid

Altres despoblats del Baix Camp

TARRAGONÈS 

Passejada arran de mar.

Itinerari per terres del Baix Gaià 

Altres despoblats del Tarragonès

Poc podia imaginar-se en Kàputx com s’embolicarien les coses quan va rebre l’encàrrec de desplaçar-se a La Malvasia, una casa a prop del monestir de Santes Creus. La propietària, una arquitecta que vol convertir-la en una casa rural de luxe, li demana que aplegui les llegendes locals sobre bandolers perquè la zona tingui un atractiu turístic nou. Però en aquella casa, encara en obres, ja s’hi han viscut diverses amenaces (rodes punxades, pintades fetes amb sang) i en Kàputx hi trobarà un ambient inquietant, fins i tot fantasmagòric.

Qui són l’avi, la mainadera i el nadó que ronden per la casa? Qui és l’home que camina amb una soga a punt? Pot ser que només en Kàputx vegi aquells morts? Què hi va passar, a La Malvasia? Quins secrets de les famílies que hi van viure perduren fins avui? Cal remoure el passat?

Margarida Aritzeta, nascuda a Valls el 1953, és escriptora. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa i el Sant Joan de novel·la. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals, darrerament, El verí (Cossetània 2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012), El pou dels maquis (Cossetània 2013) i La filla esborrada (Capital Books 2017).

Índex:

Presentació, per Xavier Salat Brúnel

Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps

Introducció, per Jordi Granell March

Arquitectura moderna:

Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet

per Miguel Usandizaga 

Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet

per Albert Cuchí

Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra

per Francesc Murillo, Sònia Roca i

Patrícia Rodríguez

Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)

per Pablo Giori

Bibliografi5

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)

Barcelona és una ciutat màgica i càlida, estimada per molts i desconeguda per altres. Un paradís bohemi i artístic, on la barreja de cultures i les ments excèntriques han donat lloc a un paisatge diferent i incomparable.

Carrers amb històries romàntiques i sagnants, portes i sostres plens de mirades inquisitives, túnels subterranis, fonts mísitques i cases posseïdes. A Barcelona és impossible passar-hi un dia avorrit, perquè hi ha tantes coses per fer i descobrir que, hi vinguis un cap de setmana o siguis veí dels seus barris, et faltaran hores i sempre, si t'hi fixes bé, trobaràs un secret nou.

Com va dir Freddie Mercury: "Barcelona, quin hotitzó més bell!, com una joia al sol. Per tu seré gavina de la teva mar bella."